🎓 La geopolítica de la comunicació: la política comunicativa del Judaisme, el Cristianisme i l'Islam

Recentment, el professor i vicedegà de periodisme, Joan-Andreu Rocha Scarpetta, defensava en la Cúria Iuris de la nostra universitat la tesi doctoral en Ciències de la Comunicació titulada 'The Geopolitics of Communication and Religion: Abrahamic Religions and Social Communications from a Media, Religion and Culture Perspective' (La geopolítica de la comunicació i de la religió: les religions Abrahamíticas i les Comunicacions Socials des de la perspectiva dels Mitjans, Religió i Cultura), treball realitzat sota la direcció del professor Juan F. Corona Ramón.

La defensa pública de la tesi, que es va presentar com a doctorat amb Esment Internacional, va comptar amb un tribunal format pel professor Xavier Salla (Universitat Autònoma de Barcelona i director del màster en comunicació digital i noves tecnologies), el professor Thomas Baechle (Rheinische Friedrich-Wilhelms-Universität de Bonn), i el professor de la nostra universitat Jorge Martínez Lucena.

La tesi doctoral proposa una aproximació entre l'àrea dels estudis de comunicació anomenada ‘Media, Religió i Cultura’ i l'estudi de la globalització i de la geopolítica en relació amb les tres tradicions religioses que deriven de la cosmovisió abrahamítica:  el judaisme, el cristianisme i l'Islam. Mitjançant una presentació de l'estat de la qüestió de la literatura acadèmica corresponent, l'anàlisi doctrinal, històric i comparatiu del desenvolupament de la percepció i ús dels mitjans per part de cadascuna de les tres tradicions religioses, i mitjançant l'anàlisi de les conseqüències geopolítiques que implica tal percepció i ús en l'actualitat, la recerca busca establir una nova tendència dins de l'àrea acadèmica de ‘Media, Religió i Cultura’ incloent-hi, no solament el com les tradicions religioses específiques utilitzen i perceben els mitjans de comunicació a partir dels principis filosòfics que les determinen, sinó també les conseqüències geopolítiques que comporta tal percepció i ús dels mitjans.

La recerca, basada en fonts bibliogràfiques en nou idiomes i realitzada gràcies a la col·laboració de l'autor amb experts de les universitats Gregoriana de Roma, la Universitat de Teheran i la Universitat Hebrea de Jerusalem, afronta, entre d’altres temes, els fonaments comunicatius que hi ha darrere de temàtiques com els grups ultra-ortodoxos jueus i la seva visió de l'Estat d'Israel, les estratègies comunicatives dels grups cristià-evangèlics i la política Nord-americana, la proliferació dels ciber-predicadores al món islàmic, i les actituds de les tres tradicions religioses davant de les noves tecnologies.