🎓 Fons de reconstrucció: equilibri i novetats significatives

La Comissió Europea ha presentat la seva proposta de fons de reconstrucció davant els estralls econòmics i socials generats per la crisi sanitària del coronavirus. La fórmula per la qual aposten els comissaris és la d'un fons de 750.000 milions que, com s'havia anunciat prèviament, es reparteix entre transferències i préstecs. Els diners sortiran del pressupost de la Unió.

Atès que l'aprovació final del fons haurà de negociar-se en el marc del Consell Europeu, la comissió ha tingut l'encert de presentar una solució que "tots poden vendre com una victòria". Així ho creu el professor del Departament d'Empresa i Economia de la Universitat Abat Oliba CEU, Albert Guivernau. D'una banda, els països del sud poden estar satisfets que la part de destinada a ajudes a fons perdut (500.000 euros) és "generosa" i s'aproxima als càlculs més optimistes. Per una altra, "la quantitat final se situa per sota del que es preveu", per a content dels països del nord. Cal recordar que en l'última reunió del Consell s'havia fixat la xifra entre un bilió i un bilió i mig.

Espanya pot considerar-se un dels grans beneficiats del repartiment que ha posat la Comissió damunt de la taula. Li correspondrien 140.000 milions d'euros (77.000 en transferències i 63.000 en crèdits), únicament Itàlia (172.000 milions) rebria més ajudes. El professor Guivernau creu que s'ha tingut molt en compte l'important pes que el turisme té en l'economia d'aquests dos països mediterranis.

Pendent de negociació

Com s'ha assenyalat, l'última paraula la tindran els estats membres. El fons de reconstrucció definitiu sortirà d'una negociació en el marc del Consell Europeu. No obstant això, encara que la proposta de la Comissió pugui canviar-se, "és un bon punt de partida". El lògic, segons explica Guivernau, és que l'estira-i-arronsa es desenvolupi en els següents termes: els països del nord tractaran de contreure la proporció de transferències directes i els del sud, augmentar la quantitat, encara que sigui per la part dels préstecs. Al final, el resultat final no hauria de ser molt diferent del fons pel qual aposta la Comissió, ja que té el suport alemany i el pes de l'economia de països com els Països Baixos "no és tan gran com per a tombar la proposta".

Des de la perspectiva espanyola, és bona notícia que, en la distribució proposada per la 'guardiana dels tractats', les ajudes a fons perdut representin dos terços del total. És fonamental tenir consolidada aquesta part, que recull el guant del pacte francoalemany, ja que, si després cal ampliar el muntant final del fons, "sempre serà més fàcil negociar l'increment per la part de les ajudes en forma de crèdit".

Passos substantius

Des del punt de vista de l'evolució de les polítiques comunitàries, el fons dissenyat per la Comissió conté novetats molt significatives. La primera té a veure amb el finançament, que es fa amb càrrec al pressupost de la Unió. És la Comissió la que assumeix la captació dels diners en el mercat, la qual cosa implica un "abaratiment dels costos de l'endeutament, ja que la qualificació del deute de la UE és molt més solvent que la dels estats membres individualment". Encara no hem arribat als coronabonos, "però ens acostem molt", considera Guivernau. La segona novetat consisteix en la ruptura del tabú que no era possible ampliar el pressupost de la UE. Si s'aprovés la proposta de la Comissió, el pressupost pujaria fins al 2% de la renda nacional bruta dels vint-i-set, que és el doble de l'actualment vigent.

Els 750.000 milions d'euros del fons de reconstrucció se sumarien al conjunt d'ajudes europees que ja estan en funcionament: el programa de compra massiva de deute del Banc Central Europeu, que ha estat "clau perquè no s'hagi disparat la prima de risc", i, en el context de l'Eurogrup el Mecanisme Europeu d'Estabilitat (MEDE), l'aportació del Banc Europeu d'Inversions (BEI) i el fons per als desequilibris del mercat laboral (SURE). Tot suma dos bilions, la qual cosa és gairebé el doble del PIB d'Espanya l'any 2019.