🎓 Fets i causes de l'holocaust gitano

El 27 de gener, se celebra el Dia Internacional per a la Commemoració de l'Holocaust. Al costat del poble jueu, els gitanos van ser els altres grans damnificats de l'operació d'extermini perpetrada pels nazis.

Fecha: dimecres, 26 de de gener de 2022 a las 14:30h

Fets i causes de l'holocaust gitano

El 27 de gener se celebra el Dia Internacional per a la Commemoració de l'Holocaust. Al costat del poble jueu, els gitanos van ser els altres grans damnificats de l'operació d'extermini perpetrada pels nazis. Com recorda l'historiador expert en història i cultura gitanes i vicerector de la nostra universitat, Sergi Rodríguez López-Ros, es calcula que aquest genocidi va suposar la desaparició de "pràcticament la meitat de la població gitana de l'època; va ser un enorme impacte en la història del poble gitano".

Tot va respondre a un pla calculat des de la cúpula del poder nazi: "Va ser una operació d'extermini acuradament ideada i executada per Himmler". Un pla que comprenia una escalada de terror: identificació, segregació, esterilització, reclusió i extermini. En una sola nit de 1944, a Auschwitz-Birkenau van ser assassinats quatre mil gitanos.

Dachau, Dieselstrasse, Mahrzan, Vennhausen integren també una llista d'indrets negres a la qual també cal agregar Jasenovac (Croàcia), Transnístria (Romania) o Lannemezan (França).

El règim nazi va posar els gitanos en la diana perquè el totalitarisme no podia tolerar la llibertat de pensament, creença o moviments. La idiosincràsia gitana topa plenament amb el propòsit "homogeneïtzador" del nacionalsocialisme. A més, afegeix Rodríguez López-Ros, "Goebbels estava obsessionat a demostrar que els nazis eren els descendents de la raça ària, fins que va descobrir que els únics indoaris eren els gitanos, pel seu origen indi. Òbviament, aquesta és una realitat que destorbava".

Els gitanos recorden aquell episodi històric amb la paraula porrajmos, que significa 'devastació'. Cada any es commemora el genocidi. I en l'himne internacional gitano, el Djelem, djelem, aprovat el 1971 sota la presidència de l'actor gitano Yul Brynner, es recorda: "També jo tenia una gran família. / La Legió Negra la va assassinar. / Homes i dones van ser esquarterats, / entre ells nens petits". El 2000 el Consell de la Banca Suïssa va indemnitzar els supervivents que havien estat treballadors forçosos en empreses nazis. "Però encara queden coses per fer", assenyala Rodríguez López-Ros.

Fets i causes de l'holocaust gitano