🎓 Llegenda de Sant Jordi en clau de resiliència

La Diada de Sant Jordi és també la gran festa del llibre. A la literatura li devem moltes hores de diversió, d'entreteniment, d'aventures viscudes a través de personatges ficticis i també cal agrair-li que ens faci més resilients davant l'adversitat.

Fecha: dijous, 22 de d'abril de 2021 a las 16:30h

Llegenda de Sant Jordi en clau de resiliència

La Diada de Sant Jordi és també la gran festa del llibre. A la literatura li devem moltes hores de diversió, d'entreteniment, d'aventures viscudes a través de personatges ficticis i també cal agrair-li que ens faci més resilients davant l'adversitat. Així ho consideren Marcin Kazmierczak i Cintia Carreira, professors dels graus d'Educació i investigadors del grup 'Família, Educació i Escola Inclusiva' (TRIVIUM).

La mateixa llegenda de Sant Jordi és un mirall en què ens hem pogut mirar per afrontar les dificultats derivades de la pandèmia. El relat ens parla d'una persona que "podria evitar el sacrifici escudant-se en la seva posició social, però assumeix haver d'enfrontar-se amb el perill". I també és exemplar el personatge de Sant Jordi, "en tant que s'enfronta amb l'espasa al drac, es posa cara a cara amb la font del perill, i el venç".

En definitiva, en la llegenda de Sant Jordi "hi ha un ensenyament de la valentia, la solidaritat, la capacitat de sacrifici i, també, de l'esperança davant circumstàncies aparentment insuperables". Kazmierczak apunta que haver estat en contacte amb narracions fantàstiques d'aquest estil fa que interioritzem una disposició de superació davant l'adversitat. Conèixer a aquests personatges ficticis que "representen aquests valors, aquestes virtuts, ens ajuda a descobrir l'atractiu de la virtut de la valentia o la generositat".

En aquest sentit, la narració fantàstica es presenta com una mestra de resiliència. I ho fa gràcies a la capacitat que té la ficció "de transmetre als lectors, als educands, el desig per la imitació de la virtut". És el que Aristòtil denominava mímesi (la literatura com a mirall i com a inspiració), un tret que forma part de la nostra cultura, que "sempre s'ha servit de les narracions per a formar la moral dels lectors", observa Carreira.

La literatura ens fa millors

Aquesta investigadora i docent confessa sentir-se "fascinada pel poder de la literatura per educar el caràcter, per a acompanyar el procés d'aprenentatge de la persona, fins al punt d'assumir que ens fa millors persones".

En relació amb aquest aspecte de millora, la literatura també ens obre a un fenomen típicament humà, que és el canvi personal arran de successos traumàtics que serveixen de catarsi. Com assenyala Kazmierczak, el clàssics en deien metanoia. Podem trobar el discurs de la metanoia en obres tan diverses com La Ilíada, La Vida és Somni, La Mort d'Ivan Ílich, Els Miserables, Crim i Càstig, Quo Vadis, Algú Va volar sobre el Niu del Bufó, Sobre Herois i Tombes o Un Passeig per a Recordar.

Narracions resilients

És possible, així, parlar de narracions resilients. Aquest és l'enfocament que el grup de recerca TRIVIUM li ha donat al seu club de lectura, dedicat a lectures infantils que contribueixen a inculcar resiliència. Des d'aquesta perspectiva, s'analitzen obres com Pinotxo, Hansel i Gretel, Huckleberry Finn i El Lazarrillo de Tormes. S'està celebrant durant aquestes setmanes.

El club de lectura s'inclou dins de les activitats promogudes pel projecte d'I+D+i 'Foment de la resiliència en l'educació primària: innovació i formació contínua del professorat'. El projecte indaga en la importància de fomentar la resiliència en les primeres etapes de l'educació i en els recursos més adequats perquè els docents puguin promoure-la a l'aula.


 

Llegenda de Sant Jordi en clau de resiliència