🎓 La via moral de Joan Pau II contra el totalitarisme

El consolat general de Polònia a Barcelona i la nostra universitat, a través de la delegació a Barcelona de l'Institut CEU d'Humanitats Ángel Ayala, han celebrat un acte d'homenatge a Sant Joan Pau II. S'ha fet en el context de la commemoració dels cent anys del seu naixement.

La sessió ha servit per valorar el llegat d'aquest Pontífex. Fonamentalment, se n'ha destacat la capacitat de mobilitzar consciències i impactar en l'esfera social i política a través del seu magisteri. Cal recordar que el seu pontificat es va iniciar en un temps molt determinat: els anys finals de la guerra freda.

Els anys finals dels setanta i la dècada dels vuitanta van ser les raneres d'un món dividit en blocs. La contribució de Joan Pau II va ser decisiva per a la desintegració de les estructures totalitàries de l'òrbita soviètica. I així ho han destacat els ponents.

"Va canviar el curs de la història d'Europa i de Polònia", ha afirmat la cònsol general de Polònia a Barcelona, Karolina Cemka. Aquesta diplomàtica considera a Joan Pau II un "artífex" de la caiguda del mur de Berlín. Va ser un "fervent detractor dels sistemes comunistes". Tanmateix, això no va significar un "reconeixement del capitalisme salvatge. El primer per a ell era l'ésser humà".

La derrota moral del totalitarisme

El professor de la Universitat de Varsòvia, Pawel Skibinski, ha posat en relleu l'originalitat de l'acció de Joan Pau II enfront del totalitarisme. Des del seu punt de vista, el Papa polonès va tenir l'encert d'abordar el problema amb una perspectiva moral. Va ser capaç de "desmuntar la dominació moral del comunisme i provocar la crisi moral del sistema soviètic i del seu imperi".

La seva feina va consistir a "presentar la visió cristiana de l'home". Així, "demostrava, no directa, però sí molt eloqüentment, que el comunisme privava a l'home de la seva natural dignitat". Per aquesta via, va despertar la "l'esperança del creient del bloc soviètic" i "la identitat polonesa com a nació catòlica amb tradició històrica".

Aquest acadèmic defensa la tesi que l'atemptat de 1981 va ser orquestrat per les autoritats del règim comunista, que van percebre el perill que representava un Papa amb aquesta capacitat de connectar amb la gent. "Hi ha una alta probabilitat que fos preparat per una decisió de Moscou", amb la intervenció del servei d'espionatge polonès i el KGB, ha observat.

Història i constitucionalisme

El director de la Càtedra d'Història 'Memòria i Identitat' de l'Institut d'Estudis Històrics CEU, José Luis Orella, ha destacat l'encert que va tenir Joan Pau II d'aprofitar les efemèrides històriques dels pobles per a "posar la llavor de la reevangelització". Des del punt de vista jurídic, l'aspecte diferencial del seu magisteri radica en la seva "voluntat de diàleg amb la teoria constitucional contemporània", ha explicat el professor de Dret Constitucional, Pablo Nuevo. "Fins i tot quan està parlant d'altres temes, el seu magisteri és molt fecund des del punt de vista jurídic i polític", ha afegit.

Fortalesa mística

El catedràtic de Literatura i director del Departament de Literatura i Humanitats, Marcin Kazmierczak, especialista en la didàctica de les virtuts a través de la ficció literària, ha recordat que Karol Wotjtyla el "dolor, l'adversitat i el sofriment" que va haver d'enfrontar al llarg de tota la seva vida. Per això, se li pot associar a la virtut de la "fortalesa". Una força que extreia de la "trobada en l'oració". D'acord amb els místics espanyols que tant admirava i coneixia, "tenia una relació íntima i profunda amb Crist".

Ha clausurat la jornada el degà de la Facultat de Comunicació, Educació i Humanitats, Enrique Martínez. El gran ensenyament de Sant Joan Pau és que "el misteri de l'home només s'entén a la llum del verb encarnat". Per la seva dedicació total a la persona i la seva capacitat per a connectar amb la gent, aquest filòsof considera que Joan Pau II hauria de ser anomenat 'Doctor Gentium'.

L'acte ha comptat també amb les intervencions del rector, Rafael Rodríguez-Ponga, i del promotor de justícia del Tribunal Eclesiàstic de Barcelona, Fernando Perales, que han participat en la inauguració. Ha moderat la delegada a Barcelona de l'Institut d'Humanitats CEU Ángel Ayala, Carmen Cortés.