🎓 Beneficis geoestratègics de l'expedició Magallanes-Elcano 


En el marc dels Diàlegs de Bellesguard, la nostra universitat d'estiu, s'han organitzat dues conferències promogudes per la Càtedra Internacional CEU Elcano. Primera Volta al Món i l'Associació Espanyola d'Estudis del Pacífic. En la primera, hi han participat el vicealmirall i exsecretari de la Comissió del Ministeri de Defensa per a la Commemoració del V Centenari de la Primera Volta al Món, Ignacio Horcada; la directora de la Càtedra, Maria Saavedra, i el president de l'Associació Espanyola d'Estudis del Pacífic, Rafael Rodríguez-Ponga.  

Així mateix, la sessió l'ha moderat el director general de Casa Àsia, Javier Parrondo, que ha fet referència a l'actualitat que ha cobrat el ressorgir de la ruta de la seda i l'evolució de la globalització després de l'impacte de la pandèmia.

La gran fita de l'expedició liderada per Magallanes i conclosa per Elcano va ser la circumnavegació del globus. D'aquesta manera, va fer que la humanitat veiés el món a través d'uns altres ulls, s'avançava el canvi de Copèrnic per Ptolemeu. No obstant això, aquesta gesta “no va portar cap benefici immediat” per al patrocinador del viatge: la corona de Castella.  

“Els èxits estratègics de la missió van ser uns altres molt diferents dels previstos”, ha assenyalat Horcada. L'objectiu principal de l'expedició tenia a veure amb l'accés a les preuades espècies, la qual cosa requeria el control de les Moluques. Aquest propòsit va motivar disputes amb Portugal, però sense que se n'obtingués res, ha subratllat aquest expert durant la seva intervenció a la universitat d'estiu. 

Tampoc la troballa del pas cap al Pacífic va suposar un avantatge gaire significatiu. Després de la victòria sobre l'imperi Asteca, Nova Espanya es converteix en el pont entre els dos oceans. D'aquesta manera, el pas del sud ja no és tan necessari. És més, l'estret de Magallanes “es va convertir més en una preocupació”, ja que consumia esforços de vigilància.

Potència comercial a la Xina 

No obstant això, els èxits estratègics imprevistos van canviar la dimensió de l'imperi. Una de les conseqüències principals va ser “el despertar de l'interès de la monarquia en el Pacífic”, concretat en l'establiment d'Espanya a les Filipines. El domini d'aquest oceà va obrir les portes a un “lucratiu” comerç amb la Xina, ha explicat Horcada.  

Així, es va passar d'un imperi transatlàntic a un altre de dimensió global. En aquest sentit, Horcada ha recordat que la peça de vuit espanyola va ser “la primera moneda de circulació global” i, de fet, l'única estrangera admesa a la Xina. Magallanes i Elcano van establir les bases de l'imperi en el qual no es ponia el sol i “es van mostrar als oceans com el mitjà per unir pobles, de manera que van llançar així la primera globalització”.

Context històric 

Així mateix, Saavedra ha presentat el context històric en el qual es va produir la circumnavegació. En aquesta mateixa línia, ha parlat d'uns regnes europeus molt interessats a buscar noves rutes per accedir a les espècies, des del moment en què l'expansió de l'imperi Otomà dificultava les rutes comercials amb Orient. 

En aquesta època, Castella pren el protagonisme, impulsada pel descobriment d'Amèrica. “Amèrica va començar a donar vida a Castella i el centre neuràlgic es trasllada a Sevilla”. Són dècades de puixança de la monarquia hispànica: “Magallanes planteja l'expedició per anar les Moluques al rei Carles I i, anys més tard, al seu retorn, Juan Sebastián Elcano és rebut per un Carlos que, a més de rei, ja és emperador”.