🎓 "Ser ateu és de lletres"

"Ser ateu és de lletres". Amb aquesta provocadora afirmació, José Carlos González-Hurtado, es vareferir al fet que avui, més que mai, les evidències de les ciències empíriques condueixen necessàriament a afirmar l'existència d'un Déu.

El relat de les principals evidències que tenen com a corol·lari la necessitat d'un Déu va estructurar la seva exposició durant la sessió 'Existeix Déu?', que la nostra universitat va acollir i va organitzar en col·laboració amb EWTN i EUSS School of Engineering.

El ponent, autor del llibre 'Noves evidències científiques de l'existència de Déu', va recórrer inicialment al Big bang per desplegar el seu bateria d'arguments. I és que aquesta teoria ens mostra que l'univers no és infinit. És a dir, no sempre hi va ser. Per tant, "va necessitar un principiador. Del no-res, res en surt". El moment del Big bang va suposar la creació de la matèria, l'espai i el temps, en conseqüència, va haver de ser obra d'un ésser no material, ni temporal ni espacial. Metafísicament, a aquest ens és al que es denomina Déu. De fet, segons va afirmar el ponent, "existeix un paral·lelisme entre el Big bang i el creacionisme des del no-res".

Però, a més, la ciència ens dóna pistes que Déu tampoc es desentén de la seva obra. En principi, després de 13.700 milions d'anys d'existència, l'univers hauria de presentar un gran desordre, segons el principi d'entropia dels sistemes tancats. I, no obstant això, "l'univers està molt ordenat".

Ordenat i antròpic. No hi ha cap raó a priori perquè les coses siguin com són. És a dir, "no hi ha cap raó perquè la velocitat de la llum sigui la que és", però la veritat és que si fora un poc més ràpida o lenta "nosaltres no seríem ací". Davant això, podem pensar o bé que, fenomen físic després de fenomen físic, ha sigut l'atzar el que ha alineat l'univers per a fer-lo habitable a l'ésser humà, o bé que "hi ha algú anomenat Déu que vol que hi estiguem".

Creure el segon té un gran avantatge: "no és el mateix ser ací com a fruit de l'atzar que gràcies a Déu", va subratllar el ponent.

La conferència va concloure amb una referència al genoma humà i al seu descobridor, Francis Collins. Aquest científic, a mesura que anava progressant en les seves troballes va anar passant de l'ateisme al teisme i, finalment, al cristianisme. "Va veure que l'ADN és un llenguatge i que darrere de tot llenguatge hi ha una intel·ligència. Algú que ho ha establit així perquè funcioni".