🎓 Maneres d'explicar la guerra

En els contextos de conflicte, és més palpable que mai la dimensió social i política del periodisme i el compromís vocacional del professional de la informació. Per aquest motiu, en el marc del grau en Periodisme, s'organitzen anualment les Jornades 'La cobertura periodística en entorns de conflicte', que celebren enguany la seva segona edició.

Un aspecte clau en el dia a dia del periodista que es desembolica en zones de conflicte és la seva relació amb les forces armades. Per aquest motiu, la primera taula rodona de les Jornades s'ha dedicat a un col·loqui entre el cap de l'Oficina de Comunicació de la Inspecció General de l'Exèrcit,coronel Alejandro Rubiella, i el reporter de guerra Amador Guallar.

El diàleg entre periodista i exèrcit és un exercici complex, perquè persegueixen objectius diferents. "Els periodistes no tenim ni bons ni dolents, tenim els fets", ha sostingut Guallar. Mentre que, per part seva, "el militar, en general, és escèptic amb el periodista", ha observat Rubiella.

Malgrat la disparitat de propòsits (el periodista, informar; el militar, complir objectius militars), sí que pot haver-hi una relació honesta. Per a això, cal partir de la premissa que el periodista no serveix a altres fins que no siguin la informació veraç, cosa que no sempre ocorre. "Hi ha periodistes que van amb un costat, que van amb un altre i els neutres", ha assenyalat Rubiella. Guallar ha anat fins i tot més enllà: "hi ha periodistes que es fan passar per periodistes i, en realitat, treballen per als serveis d'informació d'altres països".

Però si el periodista es deu íntegrament a la seva professió, la relació amb l'exèrcit sí que pot funcionar. "Els militars respecten el valor i la integritat", ha subratllat Guallar. I més, l'exèrcit espanyol, "en qui es pot confiar. No et mentiran, potser no et diran tota la veritat perquè no pot, però no et mentiran".

Noves maneres d’explicar la guerra

La segona sessió es va dedicar a una qüestió clau a l'hora de transmetre la veritat del que succeeix en un conflicte: la imatge. Per a això, s'ha comptat amb el testimoniatge d'Anna Surinyach, cofundadora de la revista 5W, un mitjà participat per vuit periodistes que busca escapar dels ritmes atropellats dels mitjans per a oferir la reflexió que aquests no poden proporcionar. "Si has de fer quatre o cinc històries cada dia, és impossible analitzar el que està passant. Un mitjà no t'enviarà a un país per a fer històries".

I, quant a la fotografia, Surinyach també considera que cal fugir de les imatges mil vegades vistes i de les narratives mil vegades transitades. "Cal escoltar les fotografies", sentir el soroll o el silenci que hi ha en elles. I buscar "noves maneres d’exmplicar la guerra, noves mirades. Si copies el que fan els grans mitjans, no vendràs mai res".

Simulació amb l’Exèrcit

La setmana s'ha completat amb unes conferències en la caserna del Bruc i unes maniobres de simulació d'equips de periodistes "encastats" en dispositius militars, celebrats en l''Aquarterament General Álvarez de Castro', de Sant Climent de Sescebes. D'aquesta manera, els estudiants de periodisme han pogut representar situacions de conflicte bèl·lic i com han d'actuar quan s'integren dins d'un exèrcit.

El dijous, 18 d'abril, a les 17.00 h, tindrà lloc l'última conferència de les Jornades: 'Retrat del corresponsal en zones de conflicte'. Núria Garrido, periodista freelance per a la Sexta i EFE.