🎓 El periodisme perd el "complex" davant les RR SS

Fa una dècada es va estendre la idea que els mitjans de comunicació eren prescindibles. Les persones cada vegada més recorrien a les xarxes socials per informar-se i es pensava que, tenint l'espai de les xarxes socials per difondre missatges sense necessitat d'intermediaris, l'univers comunicatiu es feia més ric i democràtic. En aquest magma, la falta de rigor es va fer freqüent perquè havia deixat d'importar. "La gent volia assabentar-se ràpid de les coses i eren igual les fonts. La nostra aportació com a mitjans semblava tenir menys valor que mai".

No obstant això, les grans crisis accentuen la necessitat de comptar amb referents sòlids, i la societat rescata del bagul al periodisme de sempre. Així ho creu el director del diari ABC, Julián Quirós: "en la pandèmia es va produir un canvi. Davant el risc de morir-nos, ja no val tota la informació que circula. De sobte, la gent va tornar a mirar a les grans marques".

Durant una trobada amb estudiants del grau en Periodisme, Quirós ha afirmat que la premsa s'està alliberant dels "complexos" que fins fa uns anys sentia davant Twitter. És cert que els mitjans ja no tenen la capacitat de "controlar tot el que sap la societat", però encara manté una porció important del pastís informatiu. "Hi ha moltes coses de les quals la gent s'assabenta només si les expliquem nosaltres". A més, es tracta de coneixement de rellevància: "molta informació d'alt impacte continua depenent del que saben els mitjans".

D'altra banda, en un context d'allau d'informacions, s'intensifica el rol de garant del periodisme i els mitjans. En gran manera, "quedem per a corroborar si allò que la gent ja sap és cert o no".

I aquest paper és clau en la relació amb la realitat de la intel·ligència artificial. Un context que donava títol a la sessió: 'El periòdic degà de la premsa nacional a l'era de la intel·ligència artificial". En l'àmbit dels fets "la IA és un gran perill", que pot ser "un instrument de comunicació al servei del poder". Ací el periodisme ha de marcar el seu perfil de garantia.

La IA també entra en joc en la problemàtica relació de cercadors com Google. Aquest motor de cerca és qui "controla i decideix sobre la meitat del trànsit dels mitjans. Depenem d'algú que no és un mitjà, però que té capacitat de premiar o penalitzar determinats continguts". El desenvolupament d'una IA pròpia per part de Google obri alarmants possibilitats, ja que Google voldrà "reservar-se les primeres posicions del cercador per als seus propis continguts".

Respecte a si la IA pot substituir al periodista mateix en l'acompliment de les seves funcions, Quirós considera que aquesta impactarà sobre "automatismes", però no en la part creativa. "Una IA no identificarà mai quin és el titular del dia".

Quirós ha fet aquestes consideracions durant un col·loqui amb estudiants conduït pel professor de Periodisme i director de Relacions Institucionals de Vocento a Catalunya, Juan Carlos Valero, i la directora del grau en Periodisme, María Victoria Mas.