🎓 Consens polític sobre les RR SS com a problema de salut pública

Representants dels partits polítics amb representació parlamentària en el Parlament de Catalunya han participat en el debat 'Telèfons intel·ligents, salut i educació en la infància i adolescència: De la preocupació de les famílies a l'ocupació de la societat'. Impulsat pel moviment Adolescència Lliure de Mòbils (ALM), s'ha celebrat en la seu de la nostra universitat, que coorganitzava l'acte.

Fecha: dimecres, 08 de de maig de 2024 a las 13:15h

Consens polític sobre les xarxes socials com a problema de salut pública

Representants dels partits polítics amb representació parlamentària en el Parlament de Catalunya han participat en el debat 'Telèfons intel·ligents, salut i educació en la infància i adolescència: De la preocupació de les famílies a l'ocupació de la societat'. Impulsat pel moviment Adolescència Lliure de Mòbils (ALM), s'ha celebrat en la seu de la nostra universitat, que coorganitzava l'acte.

Han intervingut els següents representants polítics: Mònica Ríos (PSC); Anna Chillida (ERC); Judith Toronjo (Junts-Puigdemont per Catalunya); Manuel Acosta (VOX); Pilar Castillejo (CUP-G); Pau González (Comuns-Sumar); Noemí de la Calle (Ciutadans) i Eva García (PP). Durant el debat, han pogut manifestar la seva postura sobre algunes de les qüestions que ALM ha situat en la conversa pública al llarg dels últims mesos.

Les Xarxes Socials, un problema de salut pública?

El grau més gran de consens ha arribat respecte a la qüestió de si seria recomanable declarar a les xarxes socials problema de salut pública. La resposta afirmativa ha estat pràcticament unànime. Per citar algunes de les declaracions més contundents "sí que afecta la salut mental", ha assenyalat Toronjo; "sobreexcedim les recomanacions dels pediatres", ha observat Chillida; "estem d'acord", ha dit Acosta; "sí, cal afrontar-ho com un problema de salut pública", ha subratllat García; "és evident que tenim un problema de salut pública", ha denunciat González. Ciutadans ha estat l'única força que no ha transmès una postura concloent, i s'ha remès al treball de reflexió que estan fent amb professionals de la salut pública.

Restriccions en els centres educatius

Respecte a la restricció de l'ús de telèfons intel·ligents en els centres escolars, hi ha una base de la qual partir: la prohibició absoluta en Primària i la restricció amb excepcions en Secundària, nivell en què l'ús d'aquests dispositius és acceptat si es realitza amb finalitats pedagògiques. Unes limitacions que van ser aprovades fa uns mesos com a resposta a la inquietud canalitzada en el moviment de famílies.

Els representants de PSC, ERC, CUP-G i Comuns-Sumar s'han mostrat còmodes amb les actuals restriccions. Acosta, de VOX, ha estat categòric en apostar per estendre la prohibició total també a la Secundària. Per part seva, la representant de Junts-PmXCat ha retret "manca de rumb" al Departament d'Educació, res que, des del seu punt de vista, també ha existit en la qüestió de l'ús dels dispositius mòbils. "Per qüestions com aquesta sortim del govern".

Una qüestió prioritària els pròxims anys

Una de les idees clau del debat és que els temes plantejats han de formar part de les preocupacions dels líders polítics en els pròxims anys. Chillida ha afirmat que "seran prioritaris" en la pròxima legislatura, mentre que la representant popular ha anunciat que el seu grup demanarà la compareixença d'ALM en el Parlament perquè expliqui les seves inquietuds i posicions. Ríos, representant del PSC ha recordat que l'actual govern espanyol està treballant amb un grup d'experts per a establir mesures reguladores clares i consensuades.

Així mateix, hi ha hagut també unanimitat a reclamar a la UE una regulació de les empreses tecnològiques. "Els que es lucren a partir de generar addiccions no es controlaran per si sols", ha dit González. Els partits s'han emplaçat a continuar el debat respecte al lideratge europeu en aquesta matèria de cara a les eleccions al Parlament Europeu del pròxim mes de juny.

Tots els partits van agrair al moviment Adolescència Lliure de Mòbils i a les famílies implicades el fet d'haver posat sobre la taula mediàtica i política l'actual debat. Van reconèixer ALM com un actor clau per a continuar avançant en aquest gran pacte social que posa la salut infantil en el centre i demana retardar l'arribada del telèfon intel·ligent al final de l'adolescència.

El debat ha estat moderat pel director dels estudis de Comunicació de la Universitat, Juan Francisco Jiménez i ha comptat amb una presència significativa de les famílies impulsores del moviment Adolescència Lliure de Mòbils de Catalunya.
 

Consens polític sobre les xarxes socials com a problema de salut pública