🎓 El mòbil ha d’esperar que el cervell es desenvolupi

Retardar l'ús del mòbil i dispositius digitals fins que les funcions cognitives estiguin plenament desenvolupades. Aquesta és la consigna de la professora de Neuropsicologia de la Universitat, Marina Fernández. En conseqüència, aquesta especialista, que és també una de les portaveus del moviment Adolescència Lliure de Mòbils (ALM), reclama "la restricció total dels dispositius mòbils en Secundària i una regulació dràstica d'internet i les xarxes socials".

Ho ha afirmat durant la seva participació en el col·loqui 'Salut Digital i Educació: Reptes i Oportunitats en Població Infantojuvenil', celebrat en la nostra universitat. 

Com a neuropsicòloga, Fernández ha explicat que l'ús de les pantalles incideix fonamentalment en el lòbul frontal del cervell, que és l'últim que es desenvolupa i del qual depenen, en gran manera, les funcions executives superiors. És a dir, aquelles funcions que tenen a veure amb l'atenció, la presa de decisions, la inhibició, l'autocontrol o la regulació emocional.

El control atencional no s'aconsegueix fins als sis o els set anys i el processament d'informació complexa fins als deu. Per tot això, "hauria d'haver-hi zero pantalles fins als vuit anys". En aquest sentit, ha recordat que "el nostre cervell està preparat per processar informació a través del màxim nombre de sentits, cosa que amb les pantalles es limita a dues: vista i oïda".

I respecte a la presència de dispositius digitals a les escoles, es mostra molt restrictiva: "els dispositius digitals no estan fets per a l'aprenentatge sinó per copsar l'atenció. El seu ús en els centres ha de ser quan estigui molt justificat el com i el perquè".

El Departament ha fet la seva part

El psicòleg expert en conducta suïcida del Servei de Psiquiatria i Psicologia de l'Hospital Sant Joan de Déu, Francisco Villar, ha celebrat les prohibicions recentment aprovades respecte a l'ús de mòbils en els centres escolars. "El Departament d'Educació ja ha fet la seva part, ara ens toca a les famílies preguntar-nos què farem". I la resposta, des del seu punt de vista, és clara: "el millor que podeu fer amb els vostres fills és no donar-li el mòbil fins als díhuit anys".

Per a Villar és molt important distingir que no és el mateix el cervell d'un xiquet que el d'un adult. És a dir, que "no és realista" que algú de dotze anys sàpiga gestionar un dispositiu pensat per a "gestionar-te a tu i no a l'inrevés".

Des de l'experiència de Villar, hi ha una relació clara entre el món de les xarxes socials i el suïcidi, l'insomni, l'assetjament i els problemes d'autoestima. La part bona és que "quan quitacions l'objecte contaminant, la vida brolla immediatament". I és que el que cal promoure és que els menors es "relacionen amb la vida", aquesta és la manera que es generen "els vincles" que necessiten. "Els nens d'ara no són una generació digital, no són diferents de nosaltres. L'única cosa que hem de donar-los és un entorn segur i la resta surt sola".

Interessos econòmics

Tanmateix, hi ha un interès econòmic en què això no sigui així. "hi ha gent en Silicon Valley que, amb el que ingressen cada vegada que els nostres fills usen un dispositiu, matriculen als seus en un elitista col·legi lliure de mòbils", ha advertit Villar.

Una perspectiva que també ha tractat el director de Col·legis CEU, Raül Adames: "caldria parlar de tot el negoci que es va generar amb el pla de digitalització dels col·legis". Adames ha enarborat la bandera de la perspectiva educativa. "Les prohibicions no serviran de res si no existeix una proposta educativa".

La professora de Dret Constitucional i membre d’ALM, Loreto Segura, considera que la relació amb els dispositius digitals és una cosa que "ens hem de plantejar com a societat". Per a això, cal partir de la base que tots "compartim la idea de protegir els nostres xiquets i adolescents".

L’acte ha estat presentat per la professora de Psicología i vicerectora d’Estudiants, Laura Amado.