🎓 Quatre formes femenines de llibertat davant els nazis

En el context dels setanta-cinc anys que transcorren des de la celebració dels Judicis de Nüremberg, s'ha celebrat la taula rodona 'Dones davant el totalitarisme'. Durant la mateixa s'ha recordat i homenatjat la figura de quatre dones que van trobar la manera de construir el seu espai de llibertat i plantar cara així al règim nazi: Sophie Schöll, Etty Hillesum, Edith Stein i Hannah Arendt.

En parlar d'Etty Hillesum la psiquiatra i professora de Psicologia, Mar Álvarez ha resumit una qualitat que van compartir les quatre protagonistes. Ha parlat de la "capacitat de mirar a l'horror cara a cara i negar-se al fet que la crueltat nazi fos l'única perspectiva de la història". Aquesta va ser, a parer seu, la gran lliçó que va deixar el pas d'Hillesum pels camps d'extermini: "amb només una persona que es resistís a la deshumanització, l'extermini ja hauria fracassat".

Sophie Schöll, membre de la Rosa Blanca, també va trobar amplis camins de llibertat on tot semblava segellat i clausurat. La seva conclusió davant l'horror que va presenciar és que la indiferència només conduïa a una desaparició estèril i insignificant. Com ha subratllat la historiadora Laura Giordano "si romans petit, penses que ho tens tot sota control, però és només una il·lusió perquè la vida sempre està a la vora de la mort". Enfront d'aquesta constatació, Schöll considerava que "quan tots els camins estan tancats" ens queda la possibilitat de triar "la manera de cremar-se". "Podem ser veles petites o torxes grans".

Edith Stein va ser una torxa gran i enlluernadora "Va oferir la seva vida com a víctima propiciatòria per a la salvació del poble jueu i alemany". A Stein "no la van matar, va morir perquè va voler", ha destacat la professora de Filosofia del Dret Carmen Cortés referent a aquesta dona que avui és santa co-patrona d'Europa (Santa Teresa Benedicta de la Creu).

Perdre la por de pensar

La ponència sobre Hannah Arendt ha estat a càrrec de la periodista Teresa Gutiérrez de Cabiedes. La vida i l'obra d'aquesta pensadora deixa un important llegat. En primer lloc, està la idea que "hi ha una cosa més nociva que la maldat humana: la irreflexió". Això li va portar a parlar de "mal banal" en comptes de la idea de "mal radical". El canvi de perspectiva va arribar a col·lació del judici al dirigent nazi Adolf Einchmann, esdeveniment que va cobrir com a corresponsal acreditada per al New Yorker. Va ser en aquest context quan es va adonar que les pitjors atrocitats poden ser fruit de la falta de reflexió i la superficialitat. La seva conclusió va ser que Einchmann no era un home molt diferent de qualsevol sinó "un perfecte buròcrata".

Arendt no va fer el que s'esperava d'una periodista jueva: presentar Einchmann com l'encarnació mateixa del mal, i va assumir per això el "martiri intel·lectual per contravenir el discurs oficial de la història. L'exemple d'Arendt ens adverteix davant la pretensió totalitzadora del pensament dominant i del políticament correcte, aspectes molt presents en l'actualitat. "A Arendt no se li va perdonar la seva honradesa intel·lectual". Enfront de la pressió de la majoria, i com va fer ella, "hem de perdre la por de pensar i contar el que pensem".

La taula rodona 'Dones enfront del totalitarisme' ha estat organitzada per la Comissió d'Igualtat de la Universitat i l'Institut CEU d'Humanitats Ángel Ayala dins de les activitats del Pacte d'Estat contra la Violència de Gènere.