Fecha: dimarts, 05 de desembre de 2017 a las 18:45h

Atendre el refugiat no és solidaritat sinó obligació

Ningú hauria de ser insensible a la situació que viuen els refugiats perquè, per improbable que pugui semblar, és una situació què es pot veure implicat qualsevol. La vida de Romina Pulido Aletti n'és una bona prova. Fiscal nacional de Veneçuela, professora universitària, la seva vida va fer un gir de cent vuitanta graus quan es va veure en la tessitura d'obrir una causa per corrupció que implicava tant a polítics chavistes com a membres de l'oposició.

Des d'aquest moment, "van posar preu al meu cap", ha explicat en la taula sobre drets dels refugiats, organitzada en el marc de l'assignatura de Dret internacional. "Jo tenia la meva vida feta i, de cop ho vaig perdre tot. Et converteixes en un delinqüent pel fet de tractar de fer el correcte. M'ha costat molt car, però ho tornaria a fer".

Pulido Aletti va haver de sortir precipitadament del seu país sense més equipatge que uns diners efectiu i els discos durs en els quals tenia emmagatzemada la informació del cas que va originar la seva desgràcia. En un petit pot va arribar a Trinitat i Tobago, i d'aquí a Amsterdam, Londres i, finalment, Barcelona. Ara mateix té la condició d'asilada a Espanya.

La vida a Barcelona no va ser tan propícia com s'havia imaginat. "Vaig pensar que l'adaptació seria més senzilla, que, com que parlava l'idioma i tenia estudis, em seria fàcil trobar un treball". Aquesta expectativa no es va complir. "Pràcticament tot el que havia estudiat i havia fet es va perdre. Per a mi, ha estat molt fort, deixar la meva vida, la meva tranquil·litat, uns pares als quals saps que ja no veuràs mai".

La intervenció de la responsable del programa de Migració de Càrites Diocesana de Barcelona, Imma Mata, ha començat en la línia de recordar que l'estat no realitza un acte de solidaritat quan acull a refugiats, sinó que es limita a complir amb una obligació que neix d'acords internacionals com la Convenció de Ginebra o el Sistema Europeu Comú d'Asil. En aquesta línia, ha afirmat que l'estat espanyol ha estat tradicionalment "molt restrictiu a l'hora de concedir l'estatus de refugiat".

Considera, a més, que les pautes que marca l'estat a les entitats socials a què ha delegat l'acolliment i acompanyament dels refugiats estableixen un pla d'integració massa breu. "Nosaltres no creiem en aquesta manera de treballar amb les persones. Creiem en processos no en terminis. Volem ajudar als refugiats, però aquest no és el model en el qual creiem i per això no formem part del pla estatal"

Per la seva banda, el coordinador del Comitè per a l'Acolliment de les Persones Refugiades de la Generalitat de Catalunya, Àngel Miret, ha reflexionat sobre l'especificitat de la problemàtica del refugiat respecte a la de l'immigrant. "La perspectiva vital d'un refugiat és molt diferent de la d'un immigrant que canvia de país pel desig de treballar i guanyar diners. El refugiat necessita una altra estructura d'intervenció". L'arribada del refugiat acostuma a estar marcada per un trauma que fa que senti en una espècie de "parèntesi vital".

Drets dels refugiats