🎓 Universitats que donen lliçons a través de la seva Història

La nostra universitat ha acollit l'última reunió de la Comissió Permanent de la Xarxa Vives d'Universitats (Xarxa Vives). Actuàvem d'amfitrions, en ostentar la presidència rotatòria de la Xarxa Vives, responsabilitat que exerceix el nostre rector, Rafael Rodríguez-Ponga.

Després de la celebració de la reunió de la Comissió Permanent, s'ha celebrat una nova edició del Fòrum Vives. El Fòrum és un espai d'intercanvi i divulgació de temes relacionats amb l'activitat dels membres de la Xarxa, que està integrada per 22 universitats adscrites a l'àmbit cultural o lingüístic català (inclou centres d'Andorra, Espanya, França i Itàlia).

Per a aquest nou Fòrum Vives, s'ha aprofitat la sinergia amb la Càtedra Rei Martí l'Humà. Comte de Barcelona, recentment creada per la nostra universitat amb el propòsit d'estudiar la relació de Catalunya i les seves institucions amb la Monarquia al llarg de la Història. De la conjunció dels propòsits de la Càtedra amb els interessos de la mateixa Xarxa Vives, va néixer el tema del Fòrum: 'Les universitats històriques en els territoris de la Xarxa Vives'.

Es tractava d'"homenatjar les velles universitats de l'espai de parla catalana", ha exposat la directora de la Càtedra i coordinadora d'aquesta edició del Fòrum, Rosa Maria Alabrús. Això implica un repàs històric que parteix de l'Edat Mitjana i conclou en l'Edat Moderna, amb la creació de la Universitat de Cervera, ja sota impuls de la Casa de Borbó. "Al llarg de la Història, les universitats han passat per moltes peripècies". A més, en l'anàlisi històrica es detecten algunes tendències que s'han mantingut en el món universitari al llarg dels segles. En aquest sentit, Alabrús s'ha referit "a la pervivència de cert corporativisme gremial" o el manteniment de certs continguts.

El secretari del Consell Interuniversitari de Catalunya, Lluís Baulenas, ha destacat el paper central de la Universitat en el futur de Catalunya. En aquest sentit, confia que el Pacte Nacional per la Societat del Coneixement contribueixi a fer "un salt qualitatiu fonamentat en el coneixement". Segons ha expressat, l'activitat científica ha de definir el futur d'una Catalunya "més justa i competitiva".

Comunicat unànime

El rector i president de la Xarxa Vives, Rafael Rodríguez-Ponga, ha fet referència als profunds vincles que la nostra universitat té amb la Història, en situar-se el nostre campus en els terrenys de la cort de Martín l'Humà. Així mateix, com a president de la Xarxa, ha mostrat la seva satisfacció pel comunicat emès recentment per aquesta en referència a la situació que es viu a Catalunya. En aquest sentit, ha destacat tres aspectes claus de l'aprovació del comunicat: la unanimitat que ha suscitat dins de la Xarxa, la condemna de la violència i la cridada a buscar una solució política.

Després d'aquestes intervencions inaugurals, s'ha fet a pas a les següents ponències:

• L'Estudi General de Lleida sobre la fundació i els primers passos de la Universitat (15.20 h). Joan Josep Busqueta, professor titular d'Història Medieval i vicerector de Cultura i Extensió Universitària de la Universitat de Lleida.
• L'Estudi General de Girona: uns inicis que es faran esperar (15.40 h). Xavier Torres, catedràtic d'Història Moderna de la Universitat de Girona.
• Els difícils orígens de la Universitat de Barcelona (16.00 h). Antonio Fernández, doctor de la Universitat Autònoma de Barcelona.
• De l'Estudi General a la Universitat Literària de Mallorca (16:20h). Juan Vidal, catedràtic d'Història Moderna de la Universitat de les Illes Balears.
• La Universitat de València en el segle XVI. Orígens, transformacions i consolidació (16:20h). Amparo Felipo, catedràtica d'Història Moderna de la Universitat de València.
• L'antiga Universitat dominica de Tortosa (17.35 h). Enric Querol, doctor de la Universitat Autònoma de Barcelona.
• Una gestació llarga i turbulenta: la fundació de les universitats de Sàsser i Càller (17:55h). Eleonora Todde, de la Università degli Studi di Càller.
• La Universitat de Cervera: un projecte reformista inacabat (18:15h). Joaquim Prats, catedràtic de Didàctica de Ciències Socials de la Universitat de Barcelona).