🎓 “La universitat colombiana ha de posar el coneixement al servei dels processos socials”

Recentment, la Universitat ha rebut la visita de la directora de postgraus de la Pontifícia Universitat Javeriana de Cali, Martha Cecilia Álvarez Hincapié, i de la degana de la Facultat d'Humanitats i Ciències de la Comunicació, Alba Luz Rojas Martínez. La seva presència és conseqüència dels llaços establerts arran de l'estada que el vici-degà de Publicitat i Relacions Públiques, Andreu Barrabino, va realitzar la passada primavera a Colòmbia amb el propòsit d'engegar el projecte de recerca ‘La Comunicació per bastir ponts d'interculturalitat en el procés de pau a Colòmbia’, que s'emmarca dins d'una línia de recerca més àmplia denominada ‘Recerca sobre conflictes interculturals’.

La presència d'aquestes dues acadèmiques colombianes va donar motiu també a conèixer més profundament la realitat social i educativa de Colòmbia en un moment en el qual el país experimenta grans transformacions.

Quins trets distingeixen a la Pontifícia Universitat Javeriana de Cali dins del sistema universitari colombià?

Alba Luz Rojas (A.L.): La universitat té dues seus, una a Bogotà i una altra a Cali. La nostra és una universitat regional, més petita, amb prop de 8.000 estudiants, quatre facultats, vint programes de pregrau i prop de trenta de postgrau. Nosaltres pertanyem a la Facultat d'Humanitats i Ciències Socials, segurament la més diversa que té la universitat, en la qual s'imparteixen estudis a les àrees de Psicologia, Dret, Comunicació, Ciència Política, Filosofia, Art, Arquitectura i Disseny.

Quines afinitats aprecia entre la seva universitat i la nostra?

A.L: Fonamentalment, en la relació professor-estudiant. Durant la visita a la vostra universitat hem tingut ocasió de veure com es tracten els casos que concerneixen a cada estudiant. Ambdues institucions tenim en compte les característiques i necessitats de cada alumne, i aquí és on trobem un punt de coincidència amb el procés pedagògic que es viu en ambdues institucions.

Martha Cecilia Álvarez (M.C): Per buscar aquest acompanyament, la nostra universitat explica també amb un grup de professors denominats ‘consellers acadèmics’, que són professors formats per la universitat per exercir aquest rol d'acompanyament als estudiants. És una figura central de tots els programes i anàloga a la qual hem observat en els vostres tutors.

Quins són els principals reptes que té actualment la universitat colombiana?

A.L.: Els reptes vénen marcats per la situació que viu actualment el país, una cosa respecte a la qual som molt sensibles. Busquem que els nostres docents es facin ressò del que estem vivint, que els nostres investigadors estiguin implicats a trobar processos que afavoreixin el moment històric que estem vivint. És a dir, que, a través de l'acadèmia, nosaltres puguem contribuir a la transformació del país i aportar a la recuperació de les persones. I quan diem recuperació de les persones ens estem referint a tots, els que durant molts anys han patit la violència i també els que l'han generat, que, d'alguna manera, l'han patit també. Ambdós necessiten que les universitats posem el coneixement al servei dels processos socials i culturals.

Quin tipus de projectes poden contribuir a la pacificació?

A.L: Podríem esmentar el Programa ‘Educació per a la pau’ (EDUCAPAZ) que implica a una aliança d'institucions preocupades pel social i que s'enfoca a educar per a la pau, prenent amb referència els professors rurals. Ells seran els que puguin transformar les noves generacions perquè pugui recuperar-se el camp i sanar els dolors que han tingut durant tants anys.

El procés de pau és irreversible?

A.L: És irreversible perquè des del punt de vista social ja estem compromesos amb moltes comunitats. Els que menys hem sofert la violència estem compromesos amb aquells que més l'han patit. S'han generat unes expectatives i no podem defraudar a totes les comunitats que estan esperant el canvi.

En l'aspecte polític, la negativa a confirmar l'acord també pot donar l'oportunitat que aquest sigui més ampli l'acord, ja que les persones que van votar negativament podran ara fer una aportació perquè aquest compromís sigui més incloent.

M.C: El país té un deute molt gran amb els joves i els nens. És el moment de pagar aquest deute. El conflicte s'ha lliurat en el camp i les ciutats han tingut desenvolupament; això vol dir que ara toca mirar cap al món rural. Aquest deute ha de començar a pagar-se amb la possibilitat de perdó, de reconciliació i una mirada cap al futur del país.

On mira més l'estudiant colombià, a Amèrica del Nord o a Europa?

A.L: Pensen a Estats Units i Canadà, però molt més a Europa i particularment a Espanya. Les universitats d'Estats Units i Canadà són molt atractives, però és molt significatiu l'interès per Espanya perquè suposa estar en l'origen de moltes experiències culturals.

M.C: Europa s'està acostant a les universitats d'Amèrica del sud amb una disposició de col·laboració i no de conquesta. Som parells acadèmics i estem en una possibilitat de treball conjunt i això també ha de fluir cap als estudiants. Ho he sentit aquí durant aquests dos dies.

S'albira una convergència de models entre la universitat americana i l'europea?

A.L: Europa té un avanç en la seva concepció de com encadenar grau i postgrau. Nosaltres estem pensant en aquest trànsit. Els nostres professionals estan ara sentint la necessitat d'estudiar postgraus

M.C: El fet que el grau redueixi la seva durada implica una dinàmica en la qual l'oferta de postgrau ha d'augmentar. Això significa que hem de tenir unes possibilitats de col·laboració, d'explorar amb universitats del món. El fet de tenir aliances obre el ventall.