🎓 "Serà dur, però tot sigui per ajudar i passar-ho bé"

 El Santiago Vallvé és alumne del Grau de Direcció d'Empreses a la nostra universitat i va ser precisament a la facultat on va descobrir una experiència que li canviarà la vida. Durant el primer curs de carrera, un alumni de la Universitat va anar a la seva classe a explicar que participaria en un raid solidari exclusiu per a estudiants: l'UNIRAID. Des d'aquell moment la idea de participar-hi li va començar a rondar pel cap. Fins avui dia, que ha decidit presentar-se a la 7a edició de l'UNIRAID 2018 juntament amb un amic, el Ferran Valls. Tots dos s'endinsen en aquesta aventura única, en què la nostra universitat és una de les col·laboradores, durant 9 dies pel Marroc amb un cotxe de més de 20 anys i sense GPS.
­ Com expliqueu a les vostres famílies que marxeu a córrer un raid, en un cotxe de 27 anys, sense GPS durant 9 dies pel Marroc?

Ells em deien d'acord perquè es pensaven que no ho faria. I quan els vaig dir que aquest any ho faríem de veritat, no creien que fos capaç de gastar-me tots els diners i que seria complicat trobar finançament. Fins que no vam comprar el cotxe, no van començar a adonar-se'n que anava de debò, que la cosa anava agafant forma i que sí que hi participaríem.

­És el primer cop que participeu a una curse d'aquestes característiques? Com us hi heu preparat?

És el primer cop. Des de l'organització t'ajuden molt, es porten molt bé. Qualsevol consulta que tinguis et responen i et donen consells. Antics participants també t'ajuden i et comenten certes aspectes clau. Com ara, portar molts bolígrafs perquè es perden molt fàcilment o Velcro pel cotxe.

A priori, quin creus que serà el vostre principal problema? Heu navegat algun cop amb brúixola?

L'orientació. Els dos per separat ens orientem molt bé però quan estem junts no hi ha manera. El tema de la brúixola és el problema que tenim. Només he utilitzat una brúixola un cop per orientar-me, i va ser quan anava al col·legi. I, és clar, era a un nivell molt senzill.

Quina de les set etapes veieu més complicada?

La que hem de fer durant la nit perquè ja no veurem més enllà de 50 o 100 metres i moltes vegades et diuen que has de girar a l'esquerre 20 graus nord després de veure un pont o buscar una palmera. Buscar els distintius serà el més complicat. A part del fred, ja que és un cotxe antic que no té calefacció però, són les coses divertides del viatge també.

­El primer dia, us trobareu amb dunes, rius de sorra, neu i fang. Quin d'aquests obstacles us fa més respecte? Com els fareu front?

La sorra i les dunes perquè no són superfícies dures. Nosaltres hem conduït per la neu i pel fang també, perquè són circumstàncies que et pots trobar per aquí. Pels altres obstacles haurem de guiar-nos per la nostra experiència i pels consells que ens donin els companys.

El treball en equip és fonamental. Entre el meu company i jo és molt important però, amb la resta també.

­Va ser complicat trobar un cotxe que complís amb les característiques de la competició? Explica'ns com va ser aquest procés.

Sí, va ser difícil perquè en principi tots els cotxes antics no es feien servir. Llavors, miràvem cotxes però potser feia dos anys que el cotxe estava parat i la reparació era molt més cara. Després d'haver-ne estat mirant uns quants més, l'estètica i el bon tracte que havia rebut el cotxe ens va fer decantar per aquest.

­Teniu coneixements de mecànica?

El meu amic és enginyer químic i ell en sap alguna cosa més que jo. Ens hem repartit la feina, jo m'encarrego de parlar amb els patrocinadors i negociar. Mentre que ell és el que sap més de mecànica i s'ha encarregat més del cotxe. I li he de donar les gràcies perquè sense ell el cotxe no estaria llest.

­L'objectiu de l'UNIRAID és acabar les 7 etapes i entregar 30 kg de material solidari a aldees marroquines. Com heu aconseguit tal quantitat de material?

Per exemple, hi ha un gimnàs que ens ha estat ajudant. Allà vam aconseguir tres caixes grans de material. Després, vam anar a parlar amb una organització que es diu 'Il·lusions', que també ens ha donat un parell de capses. I la resta ens ho ha donat gent particular, com pilotes de futbol, roba...

­Us va costar molt trobar patrocinadors? Heu rebutjat ajuda des de la Universitat?

Al principi va ser molt difícil. El primer patrocinador va ser el més fàcil perquè és el pare d'un amic del meu company. Però, així i tot, vam trigar gairebé dos mesos a aconseguir-lo. I un cop veuen que ja tens un o dos patrocinadors, els altres possibles col·laboradors ja es llencen a participar.

Sí, des de la Universitat s'han portat molt bé amb nosaltres. Ens han donat una bona col·laboració i a part, com a alumne, m'han donat facilitats per les classes, els exàmens i en tot el que és referent a la vida universitària.

­Què opines sobre l'objectiu principal del projecte d'UNIRAID, que és fomentar el caràcter emprenedor en els estudiants?

Es tracta de fer un projecte des de zero, pel qual tu t'has d'anar movent i has d'anar trucant porta per porta per vendre'l. Això és molt semblant al procés de creació d'una empresa, on has de buscar finançament.

­Creus que aquesta experiència us canviarà?

Sí, canviarà tant com la relació d'amistat que tenim com a escala individual com a persones. Estem acostumats a donar les coses per fet, com el fet de tenir llum, aigua o gas i ells allà no tenen gairebé res. Serà un contrast molt gran per l'educació, els hàbits diaris i els diferents estils de vida, comparat amb com vivim aquí.

­Què esperes d'aquesta aventura?

Veure el contrast i passar-m'ho bé. És una aventura amb un amic, pel desert i estàs sol. L'únic que saps és que estàs localitzat. T'has d'espavilar i apanyar-te-les com puguis sent enginyós. I si es trenca alguna cosa doncs, cinta americana i a seguir o pares perquè ja no pots més. Serà dur, però és una setmana, una experiència i tot sigui per ajudar i passar-ho bé.

­Quan marxeu cap a Tànger?

Marxem divendres que ve, el 23 de febrer.

­Moltes gràcies i molta sort!

Per Anna Casas, estudiant de Periodisme.