🎓 L'arbitratge ha de ser més garantista que ràpid

En el marc de l'assignatura ‘Mediació i Arbitratge’, que imparteix Ignacio Ripol dins del grau en Dret, ha tingut lloc la sessió ‘Les garanties de l'arbitratge institucional’. Ha estat impartida pel president del Tribunal Arbitral de Barcelona (TAB), Frederic Munné. 

En relació amb el títol de la ponència, aquest especialista ha volgut destacar que, si bé la rapidesa és un factor clau en l'arbitratge, ho és més que aquest es desenvolupi respectant unes necessàries garanties processals. “La celeritat és important, però hi ha una cosa més bàsica que el temps: les garanties”, ha subratllat. 

*Munné ha començat la seva exposició fixant el principi constitucional del qual deriva el recurs a l'arbitratge. El sotmetiment a un arbitratge és una possibilitat que prové l'autonomia de la voluntat, corol·lari de la llibertat que es predica en l'article 10 de la Constitució, i no de la tutela judicial efectiva de l'article 24. 

El ponent ha fet aquestes consideracions en reflexionar sobre l'equivalència de sentència i laude arbitral. Aquesta equivalència ha de referir-se a una quasi total identitat en els efectes de tots dos (fonamentalment, la cosa jutjada), però, si l'entenem “fins a l'extrem de conceptuar a l'arbitratge com a tutela judicial efectiva, estarem cometent un error”. 

*Munné també s'ha referit a les diferències entre arbitratge i mediació. Aquest es presenta com una forma d'enteniment que eviti qualsevol tipus de procés, mentre que l'arbitratge “no tracta d'evitar el judici sinó substituir-lo”. 

L'arbitratge s'erigeix, així, com una alternativa a la jurisdicció. Una possibilitat que tindrà cada vegada “més recorregut” no sols en el camp internacional, sinó també en el domèstic, donat el col·lapse en existent en la jurisdicció ordinària. “Tenim molt bona judicatura, però insuficient. Hi ha solament 2.000 jutges per al civil i el mercantil, és difícil treballar en aquestes condicions”.