🎓 Cartes amb remitent del coronavirus 

Algunes obres literàries reflecteixen el context històric en el qual s'han escrit. Ara el món lluita contra la pandèmia del coronavirus i d'aquí poc hi haurà a les prestatgeries de les llibreries obres dedicades a aquest moment que vivim.   

En aquesta línia, el professor de Sistemes Polítics i Sociologia de la nostra universitat, Sergio Gómez Moyano, ha publicat el llibre Cartas de un coronavirus a un humano cualquiera: o cómo ver el lado bueno de la vida después del confinamiento. Cada capítol de l'obra és una carta des del punt de vista de la Covid-19. Encara que “és una cosa impossible, ja que no existeix el punt de vista d'un virus”, posar-se aquí “fa que moltes coses caiguin pel seu propi pes”, assegura Gómez.

El llibre està escrit dins del gènere epistolar, inspirat en el llibre de C. S. Lewis Cartes del diable al seu nebot. “La idea inicial consistia simplement a donar una sèrie de consells. Com que els consells anirien dirigits a persones, no em va semblar estrany que es comuniquessin en forma de carta. El més peculiar del llibre seria el punt de vista”, afirma el professor de Sociologia.   
  
Escriure des de la perspectiva de la Covid-19 “ha significat veure'ns a nosaltres com a espècie i com a persones des d'un punt de vista extern, gairebé objectiu” i mostra un contrast “entre el que significa ser virus i el que significa ser humà”, assegura el docent. “Des d'aquesta perspectiva, sorgeixen aquells elements de la vida humana i personal que, moltes vegades, donem per fets en el dia a dia”, declara el professor.

Segons Sergio Gómez, “l'experiència ha estat fascinant i les cartes han fluït d'una forma que no esperava”. Al final de l'obra, “el coronavirus acaba admirant-se de la persona a la qual ha contagiat i li sorprèn veure la riquesa que té la nostra espècie”. I és que, finalment, la Covid-19 “s'adona que està infectant un ésser molt especial” i escriu les cartes a l'espècie humana “per manifestar el seu punt de vista i la seva admiració”, afirma l'autor.

El valor de l'obra resideix, fonamentalment, en el fet que “dona pistes de com és l'ésser humà”. El virus “no pot fer una altra cosa que sorprendre's i admirar-se, perquè no hi ha ésser com l'ésser humà en la naturalesa”, diu Gómez. Per això, el llibre pretén transmetre un missatge d'“ànim, d'alè, d'esperança en la humanitat i d'amor a les persones”. A més, aspira a ser un “raig d'esperança i una glopada d'orgull de ser el que som: persones dignes d'amor”.   
  
Per això, el llibre és “una excusa per parlar del que té d'especial l'ésser humà”. Les cartes van dirigides a les “persones que sentin desànim per la pandèmia, a tothom que senti que res serà igual i als que necessitin que els diguin que no es pot perdre la dignitat humana i personal, vingui la dificultat que vingui”.