🎓 Crònica d'un Caire sense gats i sense policia

Havent-se complert més d'una dècada des de l'explosió de les primaveres àrabs, és moment de tirar la vista enrere i analitzar el que van significar aquelles setmanes en les quals es van remoure velles estructures en el nord d'Àfrica i alguns països de Pròxim Orient.

Fecha: dijous, 22 de de desembre de 2022 a las 12:45h

Crònica d'un Caire sense gats i sense policia

Havent-se complert més d'una dècada des de l'explosió de les primaveres àrabs, és moment de tirar la vista enrere i analitzar el que van significar aquelles setmanes en les quals es van remoure velles estructures en el nord d'Àfrica i alguns països de Pròxim Orient.

En aquest sentit, la Càtedra d'Estudis Mundials Antoni de Montserrat de la nostra universitat va organitzar una trobada amb l'ambaixador Pedro Calvo Sotelo, amb l'encàrrec que aquest diplomàtic compartís les seves impressions sobre l'impacte de la Primavera Àrab a Egipte. Poques persones n'hi ha tan qualificades, ja que ocupava la segona posició en l'Ambaixada d'Espanya al Caire quan van succeir aquests esdeveniments.

De l'exposició de Calvo Sotelo queda un ensenyament clar: el difícil que és, a vegades, veure venir els esdeveniments, encara que siguin d'aquesta magnitud. En el cas de la primavera egípcia, "ningú pensava que pogués esclatar una revolució que fes caure a Mubarak" ni tampoc ningú va saber veure que en les eleccions resultants el setanta per cent dels vots seria per a partits islamistes. "És enormement difícil veure venir les coses".

A través d'anècdotes parcials, l'ambaixador va construir un mosaic descriptiu de la societat egípcia que li va tocar viure. Una societat dominada per l'islamisme, però no monolítica. No només per l'existència de la minoria copta (un deu per cent) sinó perquè aquest món islàmic pot estar "tan ple de diferències com el món cristià".

Així, Egipte brinda multitud de realitats aparentment contradictòries, però que donen compte d'una realitat plena de matisos: veïns musulmans que afirmen haver tingut una visió de la verge, col·legis catòlics que alberguen les millors biblioteques de temes islàmics, famílies de pedigrí musulmà que s'eduquen en escoles de jesuïtes. Si bé és cert que hi ha un punt de sintonia: la religiositat. "El món musulmà, el que no entén és el món no religiós", va apuntar l'ambaixador.

Calvo Sotelo va aplicar la mateixa tècnica descriptiva per referir-se als esdeveniments de la Primavera Àrab. Així, va anar teixint el relat d'un "Caire en flames", del qual van desaparèixer els gats i la policia. "Mai no havia vist una degradació tan gran de la seguretat". I d'uns joves, els de la plaça de Tahrir, que eren persones "formades i amb molt de coneixement de les xarxes socials".

Així va ser al principi, però després els joves dels Germans Musulmans es van sumar a la plaça i, després de la caiguda, de Mubarak, "va començar a trencar-se la unitat". Al final, la lluita dels joves de Tahrir va acabar en la victòria dels islamistes. Ells tampoc ho van veure venir.

La sessió amb l'ambaixador Calvo Sotelo va ser introduïda pel director de la Càtedra d'Estudis Mundials, Juan Corona, i va comptar amb la presència del rector, Rafael Rodríguez-Ponga.

Crònica d'un Caire sense gats i sense policia