🎓 Demanda social i llibertat d'ensenyament

l director d'estudis del grau en Dret, Juan José Guardia, és una de les signatures que poden trobar-se en el número 31 de la revista oficial de la Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Escoles Lliures de Catalunya (FAPEL).

Fecha: dimarts, 14 de de gener de 2020 a las 14:30h

Demanda social i llibertat d'ensenyament

El director d'estudis del grau en Dret, Juan José Guardia, és una de les signatures que poden trobar-se al número 31 de la revista oficial de la Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Escoles Lliures de Catalunya (FAPEL).

En el seu article, titulat Quin és el futur de l'educació concertada? La demanda social a debat, Guàrdia reflexiona sobre la situació actual dels concerts educatius a Espanya, el seu fonament jurídic i l'eficàcia del concepte 'demanda social' per defensar-los a través de la via judicial.

Com explica Guàrdia, la inclusió del concepte 'demanda social', recollit per primera vegada a la Llei orgànica per a la millora de la qualitat de l'ensenyament (LOMCE), proporciona una via per defensar l'escola concertada d'eventuals arbitrarietats de la planificació administrativa en matèria de centres d'ensenyament.

I és que l'article 109 de la llei, en esmentar la demanda social com un dels aspectes que cal valorar en la planificació de l'oferta de places educatives, insta l'administració a tenir en compte les preferències de les famílies. I no només això: com observa Guàrdia, el precepte també atorga a aquestes famílies la capacitat d'"impugnar davant dels tribunals una planificació que eludeixi arbitràriament una demanda social verificada". Com assenyala aquest jurista, amb l'article 109 de la LOMCE, "els ciutadans poden ara invocar davant dels tribunals la demanda social per controlar la discrecionalitat administrativa".

Un assoliment que s’ha de defensar

Per aquests motius, la inclusió de la demanda social a la nostra legislació educativa constitueix un "petit assoliment que val la pena defensar". En aquest sentit, Guàrdia invoca "la tutela real de la llibertat d'ensenyament".

Exposa que aquest va ser el camí pel qual en el seu moment va transitar l'escola no governamental francesa i argumenta que podria ser un recurs útil per compensar la inèrcia dels últims 35 anys, en què, generalment, ha prevalgut la planificació educativa pública.

Segons afirma Guàrdia, "a ningú se li escapa que l'educació concertada està amenaçada per diferents fronts: el repte demogràfic, l'infrafinançament perenne i la defensa del caràcter propi enfront de col·lectius i poders públics".

L'autor, professor de Dret Administratiu, considera, i així ho manifesta en l'article de la revista de FAPEL, que, si bé durant un segle l'expansió de l'ensenyament estatal va ser una política encertada, "avui és necessari reconèixer els límits de les polítiques monopolistes en l'ensenyament".

 

Demanda social i llibertat d'ensenyament