馃帗 Demanda social i llibertat d'ensenyament

l director d'estudis del grau en Dret, Juan Jos茅 Guardia, 茅s una de les signatures que poden trobar-se en el n煤mero 31 de la revista oficial de la Federaci贸 d'Associacions de Mares i Pares d'Escoles Lliures de Catalunya (FAPEL).

Fecha: dimarts, 14 de gener de 2020 a las 14:30h

Demanda social i llibertat d'ensenyament

El director d'estudis del grau en Dret, Juan Jos茅 Guardia, 茅s una de les signatures que poden trobar-se al n煤mero 31 de la revista oficial de la Federaci贸 d'Associacions de Mares i Pares d'Escoles Lliures de Catalunya (FAPEL).

En el seu article, titulat Quin 茅s el futur de l'educaci贸 concertada? La demanda social a debat, Gu脿rdia reflexiona sobre la situaci贸 actual dels concerts educatius a Espanya, el seu fonament jur铆dic i l'efic脿cia del concepte 'demanda social' per defensar-los a trav茅s de la via judicial.

Com explica Gu脿rdia, la inclusi贸 del concepte 'demanda social', recollit per primera vegada a la Llei org脿nica per a la millora de la qualitat de l'ensenyament (LOMCE), proporciona una via per defensar l'escola concertada d'eventuals arbitrarietats de la planificaci贸 administrativa en mat猫ria de centres d'ensenyament.

I 茅s que l'article 109 de la llei, en esmentar la demanda social com un dels aspectes que cal valorar en la planificaci贸 de l'oferta de places educatives, insta l'administraci贸 a tenir en compte les prefer猫ncies de les fam铆lies. I no nom茅s aix貌: com observa Gu脿rdia, el precepte tamb茅 atorga a aquestes fam铆lies la capacitat d'"impugnar davant dels tribunals una planificaci贸 que eludeixi arbitr脿riament una demanda social verificada". Com assenyala aquest jurista, amb l'article 109 de la LOMCE, "els ciutadans poden ara invocar davant dels tribunals la demanda social per controlar la discrecionalitat administrativa".

Un assoliment que s鈥檋a de defensar

Per aquests motius, la inclusi贸 de la demanda social a la nostra legislaci贸 educativa constitueix un "petit assoliment que val la pena defensar". En aquest sentit, Gu脿rdia invoca "la tutela real de la llibertat d'ensenyament".

Exposa que aquest va ser el cam铆 pel qual en el seu moment va transitar l'escola no governamental francesa i argumenta que podria ser un recurs 煤til per compensar la in猫rcia dels 煤ltims 35 anys, en qu猫, generalment, ha prevalgut la planificaci贸 educativa p煤blica.

Segons afirma Gu脿rdia, "a ning煤 se li escapa que l'educaci贸 concertada est脿 amena莽ada per diferents fronts: el repte demogr脿fic, l'infrafinan莽ament perenne i la defensa del car脿cter propi enfront de col路lectius i poders p煤blics".

L'autor, professor de Dret Administratiu, considera, i aix铆 ho manifesta en l'article de la revista de FAPEL, que, si b茅 durant un segle l'expansi贸 de l'ensenyament estatal va ser una pol铆tica encertada, "avui 茅s necessari recon猫ixer els l铆mits de les pol铆tiques monopolistes en l'ensenyament".

 

Demanda social i llibertat d'ensenyament