🎓 Comprendre la pobresa des de l'òptica de la dona

"Sense la perspectiva de gènere, la comprensió de la pobresa és insuficient".

Fecha: divendres, 05 de març de 2021 a las 14:30h

Comprendre la pobresa des de l'òptica de la dona

Entendre la pobresa i actuar eficaçment sobre les seves causes requereix abordar-la des d'una perspectiva de gènere. Si no es fa així, es corre el risc d'adoptar una visió merament descriptiva i incórrer en polítiques públiques que no actuïn sobre un factor principal de la pobresa de les nostres societats: "Sense la perspectiva de gènere, la comprensió de la pobresa és insuficient".

Cal partir del fet que "homes i dones pateixen de manera diferent la pobresa; és a dir, el gènere és un factor que incideix en la pobresa, com l'edat, l'ètnia o l'origen geogràfic", assenyala la directora de la Càtedra d'Economia Solidària, Carmen Parra.

Aquest motiu la porta a argumentar que la pobresa no ha de ser estudiada com una cosa aliena a la noció de gènere. Són fenòmens molt connectats, i així haurien de ser contemplats a l'hora d'adoptar polítiques públiques. D'una altra manera, "es concebria i mesuraria malament" la realitat, i la inversió pública, lluny d'aconseguir el seu objectiu, podria arribar a "atemptar contra l'equitat i contribuir a perpetuar la pobresa".

En el discurs de Parra, igualtat i acció contra la pobresa apareixen com a vectors estretament interrelacionats. Així, a parer seu, és possible distingir aspectes de les polítiques de gènere que tenen importància estratègica des del punt de vista de la superació de la pobresa: la conciliació, l'empoderament, l'autonomia econòmica, els drets sexuals o la participació de les dones en l'esfera sociolaboral.

Polítiques concretes

No obstant això, des de les instàncies polítiques no sempre s'ha incorporat aquesta visió. Sense anar més lluny, "l'estratègia Europa 2020 desenvolupada a la Unió Europea no ha tingut present un diagnòstic de gènere", observa Parra. Malgrat això, sí que s'ha iniciat un "estudi exhaustiu sobre la pobresa, connectant el gènere amb altres categories de desigualtat, i posant l'accent en grups de dones més vulnerables", concedeix aquesta experta.

D'altra banda, Carmen Parra també al·ludeix a l'"escassa capacitat" que han demostrat els estudis de gènere per "formular propostes respecte del disseny de polítiques", una realitat a què s'uneix "la feblesa institucional" de la dona, la qual cosa dificulta la consolidació i continuïtat d'aquestes polítiques.

Entre els reptes a curt termini que assenyala aquesta especialista hi ha la vinculació de les polítiques de creixement econòmic amb les polítiques d'ocupació i igualtat de gènere, l'avaluació dels programes contra la pobresa des del punt de vista de l'expansió dels drets de la dona, la integració de les víctimes de violència en programes contra la pobresa o una presència més nombrosa de dones a les institucions.

Totes aquestes consideracions formen part del capítol "La feminització de la pobresa", que Carmen Parra signa en la tercera edició de la revista Parrac Solidari. Les dones pioneres de l'economia solidària, editada per l'Ajuntament de Barcelona, l'Observatori d'Economia Solidària, la Fundació Trinijove i la Càtedra d'Economia Solidària.

Comprendre la pobresa des de l'òptica de la dona