🎓 La guerra canvia i amb ella el Dret Internacional

En el context de la celebració dels setanta anys de la Convenció de Ginebra, la Càtedra UNESCO en Pau, Solidaritat i Diàleg Intercultural de la Universitat ha organitzat una jornada en què ha participat el tinent coronel Mario Lanz.

Lanz ha afirmat que amb les normes actuals del dret internacional humanitari n'hi hauria prou per prohibir l'ús d'armes letals autònomes en cas que no estiguessin sotmeses al control final d'un humà.

Seguint aquesta mateixa línia, ha explicat que l'ús d'armes autònomes podria atemptar contra el principi de proporcionalitat de les convencions internacionals que regulen el dret de la guerra.

La referida proporcionalitat exigeix "controlar l'ús de les armes des que s'emet l'ordre d'usar-les fins que s'executa", i sembla que amb les armes autònomes això "podria no ser així".

El tinent coronel ha afegit que "tot armament sempre hauria d'estar controlat per la mà humana". És a dir, es tracta que sempre hi hagi la possibilitat que una persona al comandament pugui cancel·lar l'atac en funció d'un nou judici de proporcionalitat davant de possibles eventualitats.

En la seva ponència, Lanz ha exposat els desafiaments que afronta actualment el dret internacional per establir les normes per les quals ha de regir-se la guerra. La guerra ja no és un estat fàcilment reconeixible, sinó que el que abunden són conflictes híbrids amb múltiples actors, la qual cosa en dificulta la regulació.

Un clar exemple per Lanz és l'ús que es dona al concepte de "combatent" i l'ampliació del seu significat per atendre diverses realitats. No obstant això, encara que sigui positiu estendre l'estatus de combatent a persones no militaritzades, també pot donar lloc a efectes indesitjats per a la població civil. I és que la difuminació dels límits entre els combatents de grups armats organitzats i la població civil pot repercutir en "una major desprotecció" de la gent.

A més, cal tenir en compte que, en contextos de conflictes volàtils, el fet de ser combatent no és un estat estable. Es donen les anomenades "portes giratòries", a través de les quals la mateixa persona que fa una acció armada passa a "confondre's amb la societat civil". Aquest fenomen pot desencadenar "respostes contràries al dret internacional humanitari".

Després de Mario Lanz, ha parlat el professor de Dret Internacional i especialista en terrorisme internacional de la Universitat, Francisco Villacampa. Segons ha afirmat, el temor principal de les autoritats respecte al terrorisme gihadista és que Daesh i Al-Qaeda es fusionin. Aquest expert considera que "l'amenaça gihadista continuarà sent important" i que "la UE ha de ser diligent per evitar que els conflictes a l'Àfrica vagin a més".