🎓 La clau del control de la nostra vida està a l'educació emocional

Education Talks, la plataforma per la innovació educativa que impulsa la nostra universitat, ha dedicat la seva sessió monogràfica d'aquest any a l'educació emocional. Una elecció que respon a un clam del món educatiu, que assenyala la importància de situar els aspectes emocionals a l'altura dels cognitius.

Quan es reflexiona sobre educació emocional, l'empatia és un concepte que, ineludiblement, ha de sortir. Ha estat l'especialista en educació emocional, que és membre del Comitè Científic del Congrés Internacional d'Intel·ligència Emocional i Benestar, Anna Carpena, la que hi ha dedicat més temps . Una empatia completa, ha exposat, no consisteix només a comprendre les emocions de l'altre, sinó també "sentir i actuar". Si no es donen els tres elements, no es pot parlar d'una empatia de debò.

Carpena ha explicat que els primers tres anys de vida són l'etapa clau per al desenvolupament de l'empatia. És el període de vida en què més "impacte en el cervell" generen els estímuls que arriben de la família, l'escola i la cultura. Succeeix, no obstant això, que la cultura avui dominant no és  propicia per a la formació de persones empàtiques. "Vivim enmig d'una cultura violenta que ens insensibilitza", ha lamentat.

Aquesta especialista també ha defensat que l'educació emocional es "sistematitzi" a l'escola amb uns "objectius". El termòmetre que el centre està treballant bé ho proporciona el "desig del nen de fer el ben. La bondat és un dels elements més importants per demostrar que el nen és emocionalment intel·ligent".

No hi ha emoció sense idea

Per formar en educació emocional cal entendre que aquesta consisteix no tant a entendre l'emoció com a desvetllar la idea que hi ha després d'ella. Per exemple "després de la indignació sempre està la idea de justícia". Per això, la solució davant una emoció negativa no és canviar el pensament, sinó determinar quin és el motiu i decidir què fer-hi. "El que ens diferencia no són les emocions, ja que, al final, tots sentim les mateixes, sinó la saviesa amb què les il·luminem", ha subratllat el professor de Filosofia i Educació emocional en Saint Peter'sSchool i col·laborador de l'Ateneu de l'Alliançe française de Sabadell, Josep Soler.

Conèixer i controlar l'emoció és un assumpte central per a la vida, segons descriu el mateix Soler. "Les emocions afecten la nostra manera de veure les coses i, per aquesta raó, gestionar-les és la clau que ens permet controlar com vivim la vida"

Escoles emocionalment intel·ligents

L'escola té davant sí un gran repte: integrar l'educació emocional com a element vertebrador del projecte educatiu. El director de l'Escola Joviat, Jordi Vilaseca, ha assenyalat els tres pilars en els quals aquest centre cimenta el seu projecte educatiu en relació a l'educació emocional: "pertinença, un ordre en el qual tothom tingui el seu lloc i equilibri entre donar i rebre". Com a iniciatives en les quals cristal·litzen aquests pilars, Vilaseca, que també és vicepresident de la Fundació Joviat, ha al·ludit a les "tutories compartides i els tallers de consciència". L'objectiu és fer una "escola emocionalment intel·ligent, sensible, que deixi entrar la vida al mateix temps que mira cap al món".

Mirar cap a dins per percebre el de fora

Però per mirar cap a fora d'una forma receptiva, primer cal projectar una mirada a l'interior d'un mateix. Així ho creuen en l'Escola Nostra Senyora de Lurdes, que fa anys que posa en pràctica un "pioner" projecte d'interiorització. "Vivim en un ambient ple d'estímuls i de canvis, que empeny a mirar cap a fora. Nosaltres considerem important educar la mirada interior amb exercicis i espais de silenci que propiciïn motius que convidin a sostenir l'acció, que desenvolupi la capacitat d'admirar-se, sorprendre's i interrogar-se", ha destacat la directora d'aquest centre educatiu, Mireia Trias.

El director dels graus d'Educació, Mariano Bártoli, ha pronunciat unes paraules de tancament. En la seva intervenció, ha destacat la influència que exerceix el mestre i la necessitat que sigui coherent amb el que predica. “Si volem fer que els nostres alumnes desitgin el bé, gran part d'aquest objectiu parteix de la vida del mestre”.