🎓 Educar la contemplació de la bellesa

Aquest és el punt de partida de les reflexions de la vicerectora d'Estudiants i Qualitat i professora dels graus d'Educació, Maria Teresa Signes, en el capítol 'El poder de la bellesa en temps de pandèmia', inclòs dins del llibre Pandèmia i resiliència: aportacions acadèmiques en temps de crisis (EUNSA).

Fecha: dijous, 04 de març de 2021 a las 20:00h

Educar la contemplació de la bellesa

En els mesos d'adversitat que travessem com a societat, i especialment en les setmanes de confinament domiciliari absolut, s'ha fet palès el "protagonisme inesperat" de les arts plàstiques, la literatura, la música o la poesia. Ha estat comuna la necessitat de "projectar l'angoixa cap a les coses belles, que ens permeten recuperar una certa serenitat davant d'una realitat que s'ha tornat hostil".

Aquest és el punt de partida de les reflexions de la vicerectora d'Estudiants i Qualitat i professora dels graus d'Educació, Maria Teresa Signes, en el capítol "El poder de la belleza en tiempos de pandemia", inclòs al llibre Pandemia y resiliencia: aportaciones académicas en tiempos de crisis (EUNSA).

Segons assenyala aquesta especialista en Educació, el fet que s'hagi buscat refugi en l'art revela un tret genuïnament humà: la mirada estètica acosta la persona a una sensació de plenitud. L'ésser humà és l'única criatura "capaç de sentir goig i plaer amb la contemplació de la bellesa", exposa Signes. Per aquest motiu, sent una disposició de l'esperit humà, "seria lògic pensar que hauria de ser educada, tal com ho són altres tendències i habilitats pròpies de l'ésser humà".

Educar la dimensió estètica

La transcendència educativa de la bellesa radica "en aquesta possibilitat que ens dona de penetrar en el que és més profundament humà". Això és alguna cosa, afegeix Signes, que "forma part dels elements que mitjançant l'educació podem desenvolupar". Parlem d'una educació "no tant en continguts, sinó centrada en l'afectivitat, les emocions, els sentiments i la contemplació de la bellesa". En definitiva, es tracta d'"educar la mirada per poder apreciar més enllà de l'aparent".

La dimensió estètica per la qual Signes advoca com a propòsit educatiu consisteix en la "capacitat de judici racional que pot desenvolupar-se sobre la base del contacte amb la sensibilitat, amb la naturalesa, amb l'obra d'art en si, adquirint amb això una dimensió de plenitud en el desenvolupament integral de la persona". I és que "l'educació de la dimensió estètica comporta una revisió de totes les dimensions de la persona".

Tot això es concretaria en una proposta que no consisteix en uns continguts o un mètode definit, sinó en una "pedagogia de les coses petites que passen en ocasions desapercebudes perquè formen part de la nostra simplicitat i, no obstant això, són la base de construcció dels nostres més alts projectes de desenvolupament personal".

Cerca de sentit

Subjau en aquest discurs la cerca de sentit, al qual el contacte amb la bellesa contribueix de manera substantiva. Destaca l'autora que, quan es pensa en la noció del sentit de la vida, hi ha una mirada que al·ludeix "a la manera en què cadascun de nosaltres vivim la vida, des d'una realització purament personal, en la qual la quotidianitat ompliria de contingut i sentit les vides de tantes i tantes persones anònimes".

La virtut de projectar la mirada educativa cap a la bellesa i, a través seu, a la dimensió estètica s'accentua en els temps presents, en què "és difícil produir una autèntica trobada no ja entre les persones, sinó de l'home amb si mateix", argumenta Signes. En aquest context, "es posa de manifest la necessitat de generar activitats que permetin fer sorgir la naturalesa més profunda de l'home". En aquesta tasca, "aspectes com la creativitat i la imaginació es vinculen, a través de l'educació, amb principis transcendentals en si mateixos com la bellesa".

En aquest punt, l'autora afirma que "definir què és la bellesa com a concepte que neix de la interacció de la persona amb si mateixa i amb l'entorn ha d'entendre's com un element més del procés educatiu".

El llibre Pandemia y resiliencia: aportaciones académicas en tiempos de crisis (EUNSA) ha estat publicat sota l'impuls del grup de recerca Educació, Família i Escola Inclusiva (TRIVIUM).

Educar la contemplació de la bellesa