馃帗 Febleses de la Sanitat dels EUA davant la pand猫mia

avant un repte sanitari com el del coronavirus, un sistema com el dels Estats Units "comporta m煤ltiples desavantatges per a fer front a una pand猫mia com l'actual".

Fecha: dijous, 23 de abril de 2020 a las 19:45h

Febleses de la Sanitat dels EUA davant la pand猫mia

Davant d'un repte sanitari com el del coronavirus, un sistema com el dels Estats Units "comporta m煤ltiples desavantatges per fer front a una pand猫mia com l'actual". Aix铆 ho creu el professor del Departament d'Empresa i Economia i expert en economia de la salut, Aleix Gregori.

Per comen莽ar, assenyala que "prop de 30 milions de persones no tenen cap mena de cobertura sanit脿ria", at猫s que estem davant d'un sistema sanitari d'asseguran莽a privada volunt脿ria en qu猫 "ni els empresaris estan obligats a oferir una asseguran莽a ni el treballador a contractar-ne". D'aquesta manera, ens trobem que moltes persones tindran molt complicat l'acc茅s a una atenci贸 m猫dica en cas de contreure el coronavirus.

Les fragilitats no es detenen aquest punt. Fins i tot les persones que disposen d'una asseguran莽a "eviten fer-ne 煤s perqu猫 les assegurances privades normalment no cobreixen tots els costos d'atenci贸, ni tampoc els tractaments". Aix貌 en el cas que encara la mantinguin, perqu猫 茅s previsible que es destrueixin llocs de treball, i la p猫rdua de l'ocupaci贸 comporta tamb茅 la de l'asseguran莽a.

A aquest escenari de desprotecci贸 encara cal sumar-hi diversos factors m茅s. Un d'ells 茅s que tampoc est脿 assegurada la baixa per malaltia. En aquesta circumst脿ncia, 茅s previsible que es multipliquin els casos de treballadors que, malgrat trobar-se malament, prefereixin acudir al seu lloc de treball abans que afrontar "una p猫rdua d'ingressos", reflexiona Gregori. En resum, un escenari propici per a nous contagis i gens favorable a la recuperaci贸 del treballador malalt.

L'altre factor que cal afegir 茅s de car脿cter estructural. En aquest sentit, Gregori parla de fragmentaci贸: "Als Estats Units no hi ha un govern unificat en mat猫ria de salut, com en el cas dels sistemes sanitaris universals. Aix貌 fa que sigui molt m茅s dif铆cil la mobilitzaci贸 i coordinaci贸 dels recursos sanitaris per a fer front la pand猫mia".

Classes de sistemes sanitaris

Un sistema sanitari es defineix com la manera d'organitzar l'atenci贸 a la salut de les persones en un territori determinat. La versi贸 moderna dels sistemes sanitaris va comen莽ar a forjar-se el segle XIX i es va consolidar en la segona meitat del XX. Com explica aquest professor del Departament d'Empresa i Economia, encara que la forma d'implementaci贸 en els diferents pa茂sos ha donat lloc a una gran diversitat, s铆 que poden establir-se algunes classificacions gen猫riques.

La primera discriminaria entre els sistemes de cobertura universal i els sistemes en qu猫 la cobertura no t茅 aquest abast. Els Estats Units se situen dins d'aquests 煤ltims, amb un paper central de l'asseguran莽a sanit脿ria privada de car脿cter voluntari.

La segona categoritzaci贸 cal realitzar-la dins dels sistemes universals. En aquest cas, el factor diferenciador 茅s el tipus d'asseguran莽a. Als pa茂sos amb un model de "seguretat social", l'asseguran莽a sanit脿ria 茅s obligat貌ria per a tota la poblaci贸 i est脿 vinculada al lloc de treball. D'aquesta manera, s贸n treballadors i ocupadors els que es fan c脿rrec de la prima. Com indica el professor Gregori, aix铆 茅s com s'organitza Alemanya. Pa茂sos com Espanya, el Regne Unit o It脿lia opten per una f贸rmula de "sistema nacional de salut", en qu猫 el finan莽ament es fa a trav茅s dels impostos i la condici贸 de beneficiari es vincula al fet de ser ciutad脿 resident i no al lloc de treball.

En els denominats sistemes nacionals de salut, la provisi贸 de serveis acostuma a ser a c脿rrec d'entitats p煤bliques. No obstant aix貌, matisa Gregori, pa茂sos com Su猫cia o el Canad脿 presenten una versi贸 singular d'aquest model, ja que "el finan莽ament tamb茅 sol ser a trav茅s dels impostos, per貌 hi ha una participaci贸 major de prove茂dors privats".

Privats i universals, tots dos s贸n sistemes sanitaris. No obstant aix貌, s'observa que quan la centralitat est脿 en l'asseguran莽a privada i volunt脿ria, el sistema d'atenci贸 a la salut sol ser fragmentari, "la qual cosa ens allunya de la idea de sistema com un tot articulat i cohesionat". Si tornem a analitzar el cas estatunidenc, veurem com l'asseguran莽a sanit脿ria p煤blica "es limita a la poblaci贸 jubilada o discapacitada (Mediqu茅s) i a la que no t茅 recursos suficients (Medicaid). Per a la resta, l'asseguran莽a 茅s privada i de car脿cter voluntari", subratlla Gregori.

Febleses de la Sanitat dels EUA davant la pand猫mia