🎓 “El més dur de l’hivern demogràfic és la solitud”

La nostra universitat ha estat seu de la Jornada sobre Natalitat i Polítiques d'Ajuda a la Família, organitzada per la Plataforma per la Família Catalunya-ONU i l'Institut CEU d'Estudis de la Família.

La primera de les ponències ha estat la del coordinador de l'Observatori Demogràfic del CEU, Alejandro Macarrón, que ha exposat les tendències de la natalitat a Espanya, que condicionen l'estructura demogràfica i dibuixen un panorama d'hivern demogràfic per al futur. La societat espanyola s'ha envellit ràpidament i ha estat així, fonamentalment, per l'abrupte descens de la natalitat. De 2,8 nens per dona en 1976 hem passat a 1,2. Amb aquestes pautes de fecunditat, és previsible que el 40% dels joves no tingui ni tan sols un fill i que, quan siguin majors, no tinguin nets.

Aquesta realitat no sols té repercussions econòmiques (sosteniment de les persones, decreixement de la iniciativa empresarial) sinó també socials i personals. L'augment del pes relatiu de la població de major edat condiciona també les decisions polítiques. Macarrón ha al·ludit al cas de les pensions: "entre 2007 i 2014, mentre l'economia es contreia, va pujar un 50% la despesa en pensions. Això es deu al poder electoral dels jubilats". En aquest sentit, el ponent s'ha permès referir-se a una espècie de gerontocràcia.

Amb tot, "el més dur de l'hivern demogràfic és la soledat". De 660.000 espanyols que vivien solos en 1970 hem passat a cinc milions en 2022. "La soledat és una de les plagues del segle XXI".

Debat entre les candidatures al Ajuntament de BCN

Membres de les candidatures a l'Ajuntament de Barcelona de PP, Vox, Valents, Barcelona Ets Tu, Units per Avançar i Ciutadans, així com el Partit Família i Vida, han presentat les seves propostes en matèria de Família.. A aquesta jornada van ser convidats a participar tots els partits polítics, però els del govern municipal van declinar assistir. La representant de Junts per Catalunya no va poder intervenir per indisposició en l'últim moment.

PP, Vox i Valents han coincidit a reclamar a l'Ajuntament que centri els seus esforços comunicatius a informar de les ajudes i alternatives que les embarassades amb dificultats tenen al seu abast en lloc de publicitar l'avortament com a dret.

La cap de llista de Valents a l'alcaldia de Barcelona, Eva Parera, creu que el govern local "banalitza" una qüestió que "deixa seqüeles en les dones. Es recomana avortar i s'orienta a això", ha lamentat. Contràriament, considera que les polítiques públiques haurien d'orientar-se a "ajudar abans del part. Cal donar una sortida a persones que no volen avortar, però es veuen superades per una situació difícil". En aquesta mateixa línia s'han expressat el diputat autonòmic de Vox, Manuel Acosta, en demanar "posar fi a la mal anomenada política de salut sexual i reproductiva" i el regidor portaveu del PP a l'Ajuntament de Barcelona, Óscar Ramírez, quan ha denunciat que "l'Ajuntament es dedica a promoure l'avortament en lloc d'informar de les alternatives".

En el desenvolupament del programa de família, Parera ha posat especial èmfasi en l'objectiu que el cost de la guarderia pública no superi els 180 euros, a bonificar la diferència a aquells que hagi de recórrer a una privada, en l'extensió a tot l'any de les beques menjador i en la promoció d'habitatge protegit apte per a famílies nombroses.

Algunes de les mesures presentades per Óscar Ramírez han estat la bonificació del 60% en la quota de l'IBI per a famílies nombroses, la subvenció fins al 90% de l'impost de circulació per a aquesta mena de famílies o incentivar a les empreses que contracten dones després de la maternitat. Tot això en el marc d'una "perspectiva de família" i prenent com a exemple a la política de despesa en Família que ha escomès la Comunitat de Madrid (2.500 milions d'euros).

"La institució de la veritat"

En el marc de la Jornada, s'han entregat els premis 'Lluitadors per la Vida'. La categoria internacional ha recalat en el president de la Federació de Famílies Catòliques, Vincenzo Bassi, i l'exministre i president de NEOS i One of Us, Jaime Mayor Oreja.

Les seves intervencions han anat en una línia semblant. Així, Bassi ha afirmat que lluitar per la família "avui significa lluitar per la realitat", i Major Oreja que "la família és la institució de la veritat. En la família som el que som de veritat, no el que volem aparentar ser". Per a l'exministre, "la solució a la crisi de veritat que vivim està en la institució de la veritat per excel·lència, que és la família".

Els dissidents del segle XXI

Seguidament, el president de e-cristians i coordinador de l'Assemblea per la Vida, la Llibertat i la Dignitat, Josep Miró, ha abordat la compromesa pregunta Interessa la natalitat als governs d'Espanya i les autonomies". La resposta sembla ser negativa perquè "no hi ha hagut una política estratègica que afavoreixi les famílies a Espanya. Existeixen només retalls". Per a corregir aquesta situació, ha reclamat una llei orgànica que "posi en un sol marc totes aquestes qüestions".

La crisi de la natalitat i de la família és una mala notícia en termes de desenvolupament social. Sense fills i sense estructures familiars sòlides que els formen, es perd capital humà i, per tant, productivitat. "Si no tenim fills, les possibilitats de créixer i tindre un estat del benestar decreixen".

Per a alterar aquesta tendència, caldria canviar el curs de la cultura imperant. Això converteix a la defensa de la natalitat i la família en la contracultura dels nostres dies. "Som dissidents", ha afirmat Miró. El pas pendent és "passar de la dissidència a construir una alternativa".

En la sessió del vespre, la directora de l'Institut CEU d'Estudis de la Família, Carmen Fernández de la Cigoña, apuntalaria aquesta idea. "Els nens, educats en la família, són el futur". En la defensa de la institució familiar "ens va la vida".

"La tristesa de la dona d'èxit"

De qüestions culturals també ha parlat la professora titular de Dret Administratiu de la Universitat Carles III, Marta Calvo Charro. "Hem passat de la mística de la feminitat a una altra forma. La idea de l'èxit de la dona és la infertilitat, no tindre fills". Aquesta nova mística "genera un malestar indescriptible. És la tristesa de la dona d'èxit".

Polònia, Hongria i municipis "family friendly"

L'ambaixadora d'Hongria a Espanya, Katalin Tóth, ha presentat els resultats de les polítiques d'ajuda a la família al seu país: el 6,2% del PIB destinat a aquest concepte ja té reflex en les xifres: en poc més de deu anys, la taxa de natalitat ha pujat una dècima. "Sense les polítiques profamília, haurien nascut 200.000 xiquets menys". També s'ha volgut comptar amb l'exemple de Polònia, que ha sigut exposat telemàticament per la viceministra de Família, Bàrbara Socha. Les polítiques poloneses estan presidides per la perspectiva de crear un entorn amistós per a les famílies.

Finalment, el secretari general de la Confederació Europea d'Associacions de Famílies Nombroses (ELFAC), Raúl Sánchez, ha presentat a Luciano Malfer, responsable de polítiques familiars a Trento, una ciutat pionera en el concepte "family friendly".

Els discursos d'obertura de la jornada han sigut a càrrec del rector de la UAO CEU, Rafael Rodríguez-Ponga, i del president de la Plataforma per la Família Catalunya-ONU, Daniel Arasa. Aquest ha volgut insistir que "els recursos que es destinen a família i natalitat no són despesa sinó inversió".