🎓 Cinc homes generosos, en l'origen de la UE

En l'amistat de cinc homes generosos, en la improbable trobada entre tres homes de frontera, un inspirador i un ateu confés, aquí pot trobar-se el germen de l'actual Unió Europea. Aquest component humà de la construcció del projecte europeu és el que explora la periodista i assessora del Grup Socialista al Parlament Europeu Victoria Martín de la Torre al llibre Europa, un salto a lo desconocido, publicat per Edicions Encuentro. L'autora ha estat a la nostra universitat per parlar d'aquesta obra i reflexionar sobre l'actualitat en clau europea, en un acte organitzat dins de les activitats del Departament de Dret i Ciències Polítiques.

El quintet estava format per Schuman, De Gasperi, Adenauer, Spaak i Monnet. Els tres primers eren els homes de frontera, persones originàries de territoris que havien passat d'un estat a un altre en la primera meitat del segle XX. Monnet va ser l'"inspirador" i Spaak va aportar la perspectiva atea, en principi poc afí a la visió democratacristiana de la resta de membres del grup.

Segons ha explicat Martín de la Torre, la "generositat" de tots ells va ser clau perquè sorgís una sintonia personal que va posar en marxa el cercle virtuós. "Van saber treballar pel bé comú i anar molt més enllà de l'interès nacional o de partit".

A més, van afegir un ingredient de lideratge per sobreposar-se a un context que tampoc era el més propici. "Cal pensar que la Declaració Schuman arriba només cinc anys després del final de la Segona Guerra Mundial. Van ser valents i revolucionaris, perquè, fins llavors, les relacions internacionals es basaven en equilibris de poder". En el seu cas, en lloc de moure's per una lògica de poder, ho van fer per una altra de "perdó i reconciliació".

Substrat comú

Tot això va ser possible perquè compartien un substrat comú. "Tenien una formació cultural impressionant", ha observat l'escriptora. Segons ha explicat Martín de la Torre, en la idea de les comunitats europees pot detectar-se la inspiració de filòsofs personalistes com Maritain o Guardini i els principis de la Doctrina Social de l'Església, plasmats en encícliques com Rerum Novarum o Quadragesimo Anno: "Compartien un humanisme que posava la persona al centre. La confluència entre la democràcia cristiana i la socialdemocràcia explica el model social europeu que tenim avui".

No obstant això, aprecia Martín de la Torre que, potser, caldrà dur a terme una actualització per acomodar la UE a la realitat del moment. "No tenim per què mantenir el mateix model, conservant-ne els principis, podem canviar-lo", ha afirmat.

Recuperar la visió de conjunt

Han acompanyat l'autora l'exeurodiputat Francesc Gambús i el catedràtic d'Economia Aplicada, director del nostre Centre d’Estudis Geogràfics i Polítics i rector honorari de la nostra universitat, Juan Corona. Gambús ha manifestat que, abans que actualitzar el model de la UE, "caldria reprendre'l". Considera Gambús que la UE ha anat perdent aquesta noció de conjunt que l'havia caracteritzat i comencen a prevaldre cada vegada més els interessos particulars dels estats que la componen. Per reconduir aquesta tendència, aposta per introduir mesures concretes: "Cal democratitzar més l'elecció del president de la Comissió".

Corona, que ha confessat el seu europeisme, ha compartit la seva visió que l'enfortiment de la UE és gairebé un imperatiu des del punt de vista geopolític. "Si Europa fos un país, seria la primera potència econòmica del món. En canvi, com a micropaïsos europeus no tenim gaire a fer per competir". Detecta Corona que, en els darrers temps, s'han comès errors que afebleixen l'estructura institucional i econòmica de la UE: els òrgans de govern no són operatius, no s'han complert els criteris de Maastricht per a l'entrada en l'euro i, en molts casos, "s'ha començat la casa per la teulada". Respecte a això últim, ha subratllat que el més lògic "hauria estat realitzar la unió fiscal abans que la monetària".

Corona també ha emès un judici sobre el Brexit, que veu com un lose-lose en què perd tothom. "És dolent per al Regne Unit i dolent per a la UE, encara que pitjor per al Regne Unit".