Des dels seus inicis, en les revolucions que van donar principi a l'Edat Contemporània, el liberalisme ha estat lligat al desenvolupament dels conceptes de nació i pàtria. Liberalisme, nació i pàtria han sigut eixos del discurs polític que, a vegades, han sabut convergir per a l'enfortiment recíproc, i, en unes altres, s'han mogut en una lògica dissonant que ha donat lloc a no poques convulsions.
Dos segles després, continuen vigents algunes de les preguntes clau sobre la interrelació d'aquests tres factors: És compatible el liberalisme amb el nacionalisme? El model liberal exigeix la renúncia a la identitat de la pàtria? La defensa dels principis constitucionals és bastant per a la conservació de la nació? La UE ha sigut capaç de crear una nova identitat entorn de valors comuns? La nació requereix un proteccionisme econòmic?
Aquestes qüestions seran abordades en les II Jornades 'La il·lusió liberal' 2022. Sota el títol 'La identitat nacional a l'Europa d'avui', se celebraran en la nostra universitat durant els dies 13 i 14 de maig. Estan organitzades per Club Tocqueville, la Fundació Conversa i la mateixa Universitat.
El programa inclou la participació de Gregorio Luri, José María Marco, Valentí Puig, Armando Zerolo, Roberto Blanco Valdés, Eugenio García Huidobro, Ángel Rivero, Josep Maria Castellà, Ferran Caballero, Joseba Louzao, Jorge Vilches, Marc Tarrés, Juan Antonio Cordero, Rafael Martínez, Juan Ángel Soto, Ana Mar Fernández Pasarín, María Blanco, Juan Corona, Joan Tugores, Albert Guivernau, Gabriel Colomé, Pablo Nuevo, Miguel Ángel Quintanilla i Juan José Guardia.
Consulta el programa complet.
|
|
CORREU |