🎓 La literatura en la societat digital

La literatura en particular, i les humanitats en general, estan trobant al món digital camps oberts a l'expressió que, alhora, propicien la creació de nous gèneres i estils. Aquest és un dels missatges que ha vertebrat el desenvolupament del Congrés Internacional de les Ciències Humanes. Organitzat per Global Knowledge Academics (GKA), s'ha celebrat a la nostra universitat durant els dies 2 i 3 de novembre.

L'internacional i multidisciplinari han caracteritzat les sessions. Internacional, perquè han intervingut ponents d'Argentina, Algèria, Aràbia Saudita, Brasil, Colòmbia, Espanya, l'Iraq, Mèxic i Regne Unit. Multidisciplinari, per la diversitat d'enfocaments i àmbits que s'han tractat: literatura, educació, pensament polític, antropologia, art i memòria, sociologia, polítiques d'empresa o realitat virtual.
Literatura a la xarxa

No obstant això, el Congrés sí que ha tingut un fil conductor, que era el que es proposava en el lema del mateix: "Present i futur de la literatura a la xarxa". Pel que fa a les tendències literàries a la xarxa, era assumpte gairebé obligat tractar el paper que està jugant el microrelat. A això s'ha referit la professora de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada de la Universitat CEU San Pablo, Ana Calvo . "Assistim a un renaixement de les formes breus", ha afirmat. De tal magnitud és la transformació que, segons el parer de la ponent, es pot afirmar que "ens trobem davant una nova praxi cultural". "La brevetat domina el panorama cultural i literari" i proliferen formes d'interacció entre el visual i el textual que faciliten als escriptors "incorporar la fractalitat".

La preponderància d'allò breu no té per què necessàriament convertir-se en un imperi del banal. Així, per exemple, ho ha defensat la professora de la Universitat de Salamanca Francisca Noguerol. "Els escriptors de microrelats s'han convertit en grans descriptores de la realitat i de la condició humana". Des del seu punt de vista, no només és que "la reflexió sigui fonamental en el microrelat", sinó que està contribuint al fet que entenguem el món "d'una altra manera". A través del microrelat s'incorporen formes de pensar que "fan fallida les taxonomies i antropocentrisme" de la cultura occidental, ha observat.

Nous temes i profecies

La societat digital i híper-tecnològica incideix també en la irrupció de noves temàtiques i preocupacions compartides per tota una generació d'escriptors. És el cas de l'anomenada novel·la posttecnològica, segons ha exposat la professora de la Universitat de Valladolid Teresa Gómez. Un dels patrons comuns d'aquest tipus de novel·les és el del "viatge de la metròpolis apocalíptica a l'eco-llogaret". Novel·les com a Rendició, Zenital o Per si se'n va la llum es fan ressò del desig de l'home contemporani d'abandonar la civilització i la paradoxa que la seva fugida no sigui per arribar a la naturalesa autèntica, sinó a un succedani. "Hem perdut el camp, quan tornem-hi ens trobem amb l'eco-llogaret, és turisme rural". Així, la qual cosa aquesta literatura reflecteix és la forma en què "la fugida de la civilització està institucionalitzada per la mateixa civilització".

Altres vegades, succeeix que obres escrites dècades abans de l'existència d'internet resulten profètiques de l'univers que la societat en xarxa ha ofert. Aquesta és una de les lectures que el director del Departament d'Educació i Humanitats de la nostra universitat, Marcin Kazmierczak, fa del conte La Biblioteca de Babel. El que podem trobar en aquesta obra és com Borges, "en dramatitzar literàriament" les teories emantentistas de la kabbalah, ofereix una espècie d'anticipació de l'univers de sabers desordenats i inacabables que propicia internet.

Calvo, Noguerol, Gómez i Kazmierczak han estat els ponents plenaris del Congrés Internacional de les Ciències Humanes, que ha albergat quatre sessions de ponències i l'exposició de pòsters científics. Tot amb l'objectiu de reivindicar el paper fonamental de l'investigador en l'"intercanvi de coneixement" i la importància central de les Humanitats per fer que la societat digital "no només sigui més eficient, sinó també més humana". Així ho han subratllat el director científic de GKA, Karim J. Gherab-Martín, i la secretària general de la Universitat, Ana Beriain, a l'acte d'inauguració.