🎓 Neix un Nou Llenguatge Covídic

Paral·lelament a la crisi sanitària, s'ha desencadenat una "urgència lingüística" que es tradueix en una activitat creativa de generació de paraules. El fenomen sorgeix de la necessitat. Com explica el nostre rector i doctor en Filologia, Rafael Rodríguez-Ponga, "les paraules que teníem no serveixen per descriure la pandèmia que vivim el 2020". 

A partir d'aquesta inquietud, ha sorgit "una onada de creativitat" en diverses llengües, que han canviat el vocabulari en tan sols uns mesos. "La velocitat del virus ha estat unida a la velocitat de difusió dels conceptes i paraules", apunta Rodríguez-Ponga, que ha recollit aquestes consideracions al capítol 'El nacimiento de un nuevo vocabulario', dins del llibre Pandemia y resiliencia: aportaciones académicas en tiempos de crisis. Publicada per EUNSA, aquesta obra neix de l'impuls del grup de recerca Família, Educació i Escola Inclusiva (TRIVIUM) de la nostra universitat. 

En aquest capítol l'autor descriu diferents vehicles a través dels quals s'ha conformat un veritable "nou llenguatge covídic". Així, es fa referència a neologismes manllevats de l'anglès (covid), la popularització de termes que abans estaven limitats a l'àmbit científic (coronavirus) o jurídic (confinament), l'assignació de continguts nous a paraules ja existents (test, aforament), la generalització de sigles com a noms comuns (epi, erto) i la creació de neologismes a través de la derivació (covídic, coronavíric), la composició (coronabò) o totes dues alhora (com passa en el terme castellà sologripista). Com expressivament reflecteix l'autor en les pàgines d'aquest capítol, una frase amb paraules com sologripista, epi, erto, covid o desescalada probablement no seria intel·ligible el 2019, mentre que sí que ho és el 2020. 

De la tranquil·litat a la guerra

Rodríguez-Ponga estructura el capítol en funció de les diferents realitats objecte de designació. En primer lloc, posa de manifest com en poques setmanes les autoritats van passar a parlar de calma a introduir un llenguatge bèl·lic. En l'encreuament de camins, es va donar la paradoxa que "tranquil·litat i alarma, en comptes de ser contradictòries, van passar a ser paraules properes, la qual cosa va contribuir a generar desconfiança en els missatges". 

Derivats de corona i de covid

També hi ha un apartat dedicat al nou virus, al seu nom i derivats. Sobre la utilització de la paraula coronavirus, l'autor subratlla que es tracta d'un significant que ha passat a tenir tres significats (família de virus, virus i malaltia). En aquest epígraf es fa menció a algunes de les formes castellanes derivades de coronavirus més significatives: coronabono, coronabulo, coronabeso, coronacompra, coronavírico, coronaviroso o coronial. 

El nom de la malaltia en si mateixa (covid), a més de ser un neologisme, també ha donat lloc a una infinitat de paraules noves. Entre d'altres, Rodríguez-Ponga menciona covídic, covidià, covidós o covidiota. Quan centra el focus en les conseqüències sanitàries, és a dir, en la pandèmia, tampoc no li costa trobar paraules encunyades fa poc. Prepandèmia i postpandèmia avui dia són termes temporals ineludibles. Igualment, ara "estem familiaritzats" amb locucions el significat de les quals abans era conegut fonamentalment pels estadístics: corba de contagi, aplanar la corba, doblegar la corba, pic de la corba, assolir el pic o arribar al pic.

No es desdoblen

Rodríguez-Ponga també indaga en les mesures de protecció, amb paraules com viricida, gel hidroalcohòlic o epi. A partir de la crisi del coronavirus, moltes paraules han transcendit de l'estricte àmbit hospitalari a què estaven limitades. Entre d'altres, l'autor es refereix, en aquest punt, a les sigles UCI o als respiradors. 

En l'apartat que dedica a les persones víctimes del coronavirus, a l'autor li crida l'atenció que no hi hagi hagut desdoblament de gènere en les comunicacions oficials que parlaven de morts, contagiats o malalts. "La conclusió és que només demanen el desdoblament quan hi ha connotacions positives de tipus social o professional, en situacions en què hi pot haver discriminació", observa Rodríguez-Ponga. 

Confinament i nova normalitat

Respecte a les conseqüències socials, hi ha espai per remarcar el canvi experimentat per la paraula confinament, que "de significar 'desterrament' ha passat a significar 'prohibició de sortir dels límits del domicili' o 'tancar els límits i les fronteres'". En aquest punt, Rodríguez-Ponga també fa al·lusió a expressions com balconejar o balconazi.

El capítol conclou amb una referència a la transició a la nova normalitat, context en el qual ens hem acostumat a paraules com desescalada, desconfinar o rastrejador. "En aquesta nova normalitat, tenim paraules, significats, connotacions i fins i tot usos sintàctics que abans no teníem. El nostre idioma ha crescut", conclou Rodríguez-Ponga.