🎓 El feminisme constructiu de María Laffitte

En un clima cultural i social menys propici que el francès, aquesta sevillana, assagista i crítica d'art, va tenir l'audàcia i "independència intel·lectual" d'explicar al món el que ella veia amb claredat: que des del principi dels temps ha existit una "competició" soterrada entre el sexe femení i masculí.

Fecha: dijous, 04 de de març de 2021 a las 19:45h

El feminisme constructiu de María Laffitte

El 1949 l'escriptora Simone de Beauvoir publica el seu assaig Segon sexe. Aquesta obra, que estaria cridada a convertir-se en el llibre de capçalera del moviment feminista, arriba un any després que la comtessa de Campo Alange, de nom María Laffitte, publiqués La secreta guerra dels sexes. En un clima cultural i social menys propici que el francès, aquesta sevillana, assagista i crítica d'art va tenir l'audàcia i "independència intel·lectual" d'explicar al món el que ella veia amb claredat: que des del principi dels temps ha existit una "competició" soterrada entre el sexe femení i el masculí.

Així ho ha explicat el rector, Rafael Rodríguez-Ponga, en la conferència amb què ha començat la segona edició del cicle Dones Protagonistes del Segle XX. Testimonis per al Segle XXI, organitzat per l'Institut CEU d'Humanitats Ángel Ayala.

María Laffitte va arribar a la conclusió que, després de les dues guerres mundials, "el món i el paper de la dona havien canviat definitivament". Es tractava del punt culminant d'un procés de transformació antropològica que s'havia iniciat en el Renaixement, moment en què, al seu judici, el patriarcat "va quedar ferit de mort".

Des del seu punt de vista, patriarcat i matriarcat s'havien succeït durant la història en llargs períodes de domini, substanciant aquesta lluita larvada entre els sexes. No obstant això, la seva visió d'aquesta "guerra secreta" no era dialèctica. Laffitte apostava per buscar l'equilibri. Per a ella "la superació del patriarcat no havia de ser tornar al matriarcat", ha subratllat Rodríguez-Ponga.

Per a Laffite, "el gran dilema que se li presenta a la dona és entre crear el seu propi món o unir-se al que ja està creat". Ella defensava la primera opció. La lluita de la dona no podia consistir a dominar un món fet a la mesura de l'home, sinó a fer-ne un de nou en què la visió de la dona sí que fos present. "Ella creia que la dona podia construir el seu propi món", ha dit Rodríguez-Ponga, que, a més de conèixer profundament la seva obra, està lligat amb Laffitte per vincles familiars, ja que és net de l'assagista.

Per a Laffitte, que va ser la creadora del Seminari d'Estudis Sociològics sobre la Dona, l'objectiu havia de ser "crear una història pròpia". És a dir, modular un món a la mida dels trets constitutius de la dona, que es concreten en el fet de la maternitat. Però no la maternitat en sentit físic, sinó com a "visió del món", ha explicat el ponent.

Amb la figura de Laffitte s'ha obert aquest seminari sobre dones rellevants del segle XX, en què es tractaran figures com les d'Ada Negri, Marie Curie, María Zambrano, Novella Scardovi i Clara Janés.
 

El feminisme constructiu de María Laffitte