🎓 El millor que podia passar en la cimera de l'OTAN

La cimera de l'OTAN ja ha obtingut un dels grans objectius que es plantejava abans de la seva celebració: el sí de Turquia respecte a la incorporació de Finlàndia i Suècia a l'aliança atlàntica. Així ho considera el director del Real Instituto Elcano, Charles Powell, per a qui "el millor que podia passar en la cimera és que Turquia desbloquegés la seva oposició".

Durant la seva intervenció en els Diàlegs de Bellesguard de la Universitat Abat Oliba CEU, ja va afirmar que és una "excel·lent notícia" la petició d'aquests dos països nòrdics d'incorporar-se a l'OTAN. I també va valorar positivament el fet que "torni a parlar-se d'Occident" arran del conflicte a Ucraïna. "S'ha enfortit l'aliança atlàntica i els vincles entre democràcies que comparteixen valors". No obstant això, tampoc va obviar el fet que no es pot parlar d'una geopolítica marcada per l'oposició entre democràcies i autocràcies. "Tenim aliats que no són democràcies".

En l'altre extrem, el pol conformat per l'entesa entre la Xina i Rússia no és tan sòlid com podria semblar. Actualment, la Xina està utilitzant la crisi a Ucraïna per a "degradar l'ordre internacional basat en regles". Però la complicitat entre les dues potències emmalalteix de la fragilitat de les "relacions de conveniència". "No hem d'oblidar que són rivals estratègics i que Rússia mai voldrà ser el germà xicotet en l'aliança amb la Xina a llarg termini", va exposar Powell.

En el costat occidental, és previsible que els Estats Units demanen als europeus una "major atenció a l'espai indo-pacífic". "Aquesta pot ser una qüestió clau del cim".
Powell també va reflexionar sobre la crisi del multilateralisme. "El sistema de l'ONU ha fracassat i no tenim alternativa". Es tracta d'una qüestió de summa importància perquè "la multipolaritat no funciona sense multilateralisme", va apuntar el director del Real Instituto Elcano.

Powell ha conversat amb el director de l'Institut d'Estudis Estratègics, el general Francisco J. Dacoba. Sobre la multipolaritat, aprecia que "s'està produint una fragmentació global que els països occidentals no estan sabent catalitzar".

Així es veu en el conflicte a Ucraïna. "Hi ha un nucli de països clarament posicionats en el conflicte, però la resta d'actors naveguen en una ambigüitat calculada". És cert que va haver-hi una condemna majoritària a la invasió, no obstant això la majoria ha mantingut les relacions comercials amb Rússia. N'és una prova el fet que "Rússia està col·locant amb un cert èxit els seus excedents dels hidrocarburs. Amb mutu benefici dels uns i els altres".
 

Diàlegs de Bellesguard

El món no és el que era abans de l'esclat bèl·lic a Ucraïna. El moviment rus en el tauler de l'ordre mundial ha provocat un important moviment i lloc en qüestió els antics equilibris. Els Diàlegs de Bellesguard, la universitat d'estiu de la Universitat Abat Oliba CEU, posen el focus en aquesta situació, tal com anuncia el títol de la seva tercera edició: 'El món després de la guerra'.

Durant els dies 4 i 5 de juliol se celebraran les sessions restants, amb ponents com la lletrada de la Cort Internacional de la Haia, Inés Barba Novoa; la cap de Divisió de Formació en Justícia i Drets Humans del Consell d'Europa, Eva Pastrana; l'exministre d'Afers exteriors d'Espanya, Josep Piqué; el doctor en Economia i membre de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques, Ramón Tamames; el vicepresident de FEDE, Ramón Adell; el secretari general confederal d'ÚS, Joaquín Pérez; Nuria Oliver, Vodafone Institute i professora de M.I.T. de Massachusetts; i Olga Blanco, vicepresidenta d'IBM Consulting.