🎓 Monogràfic internacional sobre polèmiques interreligioses

La professora d'Història de la nostra universitat, la Dra. Laura Giordano, contribueix amb un capítol al llibre monogràfic Medieval encounters. Interreligious encounters in polemics between christians, jews and muslims in Iberia and beyond.

L'obra, editada per Brill, recull les aportacions a un congrés internacional sobre interrelació i punts de controvèrsia entre confessions religioses al llarg de la història que es va celebrar al Consell Superior de Recerques Científiques. Aquest congrés va estar organitzat en el marc del projecte de recerca Conversion, Overlapping Religiosities, Polemics and Interaction (CORPI), que es desenvolupa amb finançament del Consell Europeu de Recerca. Precisament, la investigadora principal de CORPI, Mercedes García-Arenal, coordina, juntament amb Gerard Wiegers, la publicació d'aquesta nova obra monogràfica.

En el capítol que subscriu, la professora Giordano analitza el fenomen de la neteja de sang que es va produir durant la Baixa Edat Mitjana. Ho fa a partir de l'anàlisi de la doctrina d'Alonso de Cartagena, plasmada en el document Defensorum unitatis christianae, mitjançant el qual, el 1450, aquest bisbe castellà va donar resposta a altres autors amb què polemitzava sobre la qüestió dels jueus conversos.

En el seu article —The virus in the language: Alonso de Cartagena's decontruction of the "limpieza de sangre" in 'Defensorum unitatis christianae' (1450)—, Giordano subratlla l'originalitat i eficàcia dels arguments de De Cartagena per rebatre, des d'una perspectiva teològica, els que negaven la condició de veritables cristians als jueus conversos.

Així, Giordano descriu els advertiments de De Cartagena sobre l'amenaça que la neteja de sang representava per a la unitat de la cristiandat. També destaca la modernitat d'aquest autor, que va ser capaç de detectar i neutralitzar la manipulació del llenguatge i els estigmes difosos per part dels participants en les revoltes contra els jueus conversos (Toledo, 1449).

Finalment, aprecia Giordano que De Cartagena, amb les seves apel·lacions al rei de Castella, Joan II, contribueix a delimitar els contorns del poder temporal i l'espiritual, en reivindicar per al papat la competència sobre el control i punició de l'heretgia.

En definitiva, Giordano suma a aquesta obra col·lectiva un interessant enfocament sobre les friccions entre confessions religioses i diferents maneres de canalitzar-les des de la teologia.