🎓 Narratives contraposades de l'arribada de Magallanes al Pacífic 

La primera vegada que les naus de l'expedició castellana liderada per Magallanes van tocar terra a les illes Mariannes (el 1521) es va produir el primer contacte entre Europa i Oceania. Enguany es complirà la commemoració d'aquest centenari a les illes Filipines i Mariannes, però aquesta població viu l'efemèride amb sentiments oposats. Ho han destacat els participants de la sessió promoguda per la Càtedra Internacional CEU Elcano. Primera Volta al Món i l'Associació Espanyola d'Estudis del Pacífic.  

En el col·loqui, celebrat sota el títol "La primera volta al món: l'illa de Guam i el primer contacte (1521) entre Europa i Oceania. Homenatge a Marjorie Driver", hi han participat el director de l'Institut Cervantes de Manila, Javier Galván; el professor d'Antropologia i Estudis Micronèsics de la University of Guam, David Atienza, i el director de recerca de la Spanish Pacific History, University of Guam, Carlos Madrid. La jornada ha estat moderada pel rector de la nostra universitat i president de l'Associació Espanyola d'Estudis del Pacífic, Rafael Rodríguez-Ponga. Aquest acte ha servit de tancament dels Diàlegs de Bellesguard, de la universitat d'estiu.

D'una banda, a les Filipines es posa de manifest l'“agraïment” als homes de Magallanes, ja que d'aquesta manera va arribar a la zona la fe cristiana, de la qual “se senten molt orgullosos”. No obstant això, la situació política al país “no és favorable a la commemoració”, ha explicat Galván. 

En aquest sentit, el president Duterte té una “gran popularitat” i el seu discurs s'alinea amb la visió que “l'arribada dels europeus va representar el deteriorament de la vida d'un paradís perdut”. Enfront d'aquesta interpretació, Galván creu que el cinquè centenari pot ser una gran oportunitat per posar llum sobre la qüestió i evidenciar que l'arribada de Magallanes i Elcano i la posterior de Legazpi són fonamentals per a la “creació de la identitat filipina”. 

Als Estats Units ha crescut una onada antihispana que encara no ha arribat a les Filipines, però sí que hi ha una “llegenda negra” sobre el paper històric de l'espanyol que persisteix i que té acolliment en els llibres de text dels escolars, ha descrit Galván.

A Guam, a l'arxipèlag de les illes Mariannes, també s'ha anat consolidant aquesta visió negativa de la trobada entre el món del Pacífic i els occidentals. “La narrativa és que amb Magallanes va entrar a les illes una violència que abans no existia”, ha observat Atienza. Magallanes i Elcano encarnen a les Mariannes un “símbol complex”, subjecte a diverses interpretacions.  

Durant molt de temps, a les Mariannes l'espanyol ha estat vist com a “sinònim de prestigi, una cosa molt vinculada a la cultura chamorra”. Així ho ha exposat Madrid, que també aprecia el creixement d'una visió diferent. “En els últims quinze anys, la percepció del paper de l'espanyol a la cultura chamorra ha anat canviant. Es reconstrueix una identitat segons la qual els préstecs de l'espanyol a la cultura i el llenguatge chamorros són exclosos”.  

Del que ningú pot dubtar és de la importància que, per al viatge liderat per Magallanes, va tenir la trobada amb les Mariannes, primer, i les Filipines, després. Per als expedicionaris, “trobar-se amb l'arxipèlag de Guam va suposar la diferència entre viure i morir”, ha afirmat Madrid. Les Filipines, d'altra banda, van acabar sent la tomba del mariner portuguès, abatut per les hosts del cabdill Lapu-Lapu a la costa de Mactán.