🎓 La nit de Sant Joan en simetria amb el Nadal 

En uns dies, les fogueres de Sant Joan tornaran a encendre's, encara que amb algunes restriccions, i les primeres hores del dia 24 de juny seran festives i sorolloses. Així s'ha celebrat la festivitat dedicada a Sant Joan Baptista des de fa anys, quan era el festeig del solstici d'estiu. 

Fecha: dilluns, 22 de juny de 2020 a las 14:00h

La nit de Sant Joan, en simetria amb el Nadal 

D'aquí a uns dies les fogueres de Sant Joan tornaran a encendre's, encara que amb algunes restriccions, i les primeres hores del dia 24 de juny seran festives i sorolloses. Així s'ha celebrat la festivitat dedicada a sant Joan Baptista des de fa anys, quan era el festeig del solstici d'estiu. 

El professor de la nostra universitat Emili Boronat explica que en l'origen pagà es tractava d'una festivitat “relacionada amb la terra, els cicles de les estacions i les collites. Era una celebració de la vida”. D'aquí ve que coincidís amb la data amb més hores de llum del sol, que era “l'astre de la vida”. D'aquesta manera es manifestava “tota l'ànsia de vida que inicia el cicle de l'estiu”.

En aquesta mateixa línia, la tradició cristiana, prossegueix Boronat, adopta aquest esperit i el condueix cap a l'“exaltació de la font de la vida, que és Crist”. El cristianisme aprecia una “llavor de veritat” en les inclinacions religioses de les civilitzacions antigues, i per això han sobreviscut tots els elements de la festa pagana. Entre els quals, principalment, el foc: “El foc significa el desig de fer prevaler tot allò que és vida”. El professor afegeix que la vida està representada pel dia, i el foc és la manera “de fer present durant la nit la força del foc solar”. L'objectiu és “fer que el dia venci la nit” i per això per Sant Joan les fogueres han de donar llum durant tota la nit i a l'alba de l'endemà tothom ha d'estar despert.  

La versió pagana i la cristiana també comparteixen l'esperit de renovació, ja que l'arribada de l'estiu implica la renovació de la naturalesa. “Es recollia tot el vell i caduc per tirar-ho al foc; així com mor l'hivern, també es cremen les coses velles”. En aquest sentit, és el mateix missatge de renovació que conté “l'anunci del Messies”, i l'encarregat de transmetre aquesta notícia va ser sant Joan el Baptista, apunta Boronat.

Simetria amb el Nadal  

La importància de la festivitat del Baptista que el cristianisme concedeix deriva de la transcendència d'aquest anunci, cosa que explica, també, la ubicació en el calendari, en què guarda una simetria perfecta amb el naixement de Jesús: “Sant Joan és el precursor, el que anuncia que aquell que es disposa a batejar és el Messies”. I, com a precursor que és, “neix abans”, és a dir, sis mesos abans: “Si dividim l'any en dues meitats de sis mesos, veiem que un naixement, el de Jesús, coincideix amb el solstici d'hivern i, si mirem el del Baptista, coincideix que amb el solstici d'estiu”.  

Per aquestes raons, des de molt aviat la festa litúrgica de Sant Joan Baptista s'estableix en el calendari cristià. La seva inclusió com a festivitat va ser “pràcticament al mateix temps que la Pasqua i el Nadal. Al marge d'aquestes dues festes, el naixement de sant Joan el Baptista va ser el primer que va adquirir un caràcter solemne”, afegeix Boronat.

Les restriccions a Barcelona 

La celebració de Sant Joan està llargament documentada a la ciutat de Barcelona. Els testimoniatges de la festa a la Ciutat Comtal es remunten al segle XV, amb documents en els quals ja es descriu la utilització de la pólvora i els petards. Igualment, les restriccions no són exclusives d'aquest atípic 2020. Es coneixen decrets del Consell de Cent del segle XVI “per impedir que les fogueres tinguessin lloc dins de la ciutat”. 

No obstant això, com s'ha dit, el festeig està simbòlicament lligat al camp, al món rural, a una societat que balla i celebra abans d'escometre les tasques agràries més dures: la collita, la verema o la sega. D'aquest origen agrari ve el costum de recollir, pels volts de Sant Joan, les herbes aromàtiques: “Tots sabem que hi ha molt pocs dies per agafar la til·la, perquè la flor del til·ler es tanca i ja no serveix per fer la infusió”.

La nit de Sant Joan, en simetria amb el Nadal