🎓 El paradigma del professional del futur reclama més competències i transversalitat que coneixements

Competències, capacitat d'adaptació i resolució de problemes, gestió de la informació i del canvi, empatia o transversalitat, més que coneixements tècnics, són les qualitats que les empreses ja estan demanant i que definiran, encara més, el paradigma del professional del futur. En món laboral en constant canvi, que generarà en pocs anys ocupacions que ara no existeixen i redefinirà a fons els actuals, són aquestes habilitats transversals les que permetran un desenvolupament personal i professional. Així ho han apuntat els participants l'última sessió de l'Observatori d'Ocupació Job Lab CEU-Santander, que s'ha celebrat a la Universitat Abat Oliba CEU.

En el col·loqui han participat Susana Galcerán, consultora de Recursos Humans de Talman Group; Rafael Díaz, director de projectes de Right Management; Miriam Huertas, executive manager de Page Group; Maite Poyos, sènior manager de Recuros Humans de Deloitte; i Joan Parés, director de Recursos Humans de la seu territorial a Catalunya de Banc Santander. Aquest últim ha recorregut als resultats de l'estudi "Soft Skills 4 Talent" per exposar les coordenades que defineixen el món professional. Segons aquest informe, els directius de les empreses consideren que els reptes principals que han d'afrontar els seus treballadors són la capacitat d'aprenentatge, l'adaptació i la mobilitat, mentre que les competències més demandes se centren en la resolució de problemes, la intel·ligència emocional i la presa de decisions. Com ha assenyalat Susana Garcelán, la qual cosa les empreses reclamen són persones que es desemboliquin en un entorn en el qual "no tindran claredat i hauran de trobar recursos per adaptar-se". En definitiva, es premiarà la "resiliència".

Els ponents han insistit molt en la transversalitat. "Les competències han de ser transversals perquè ja no hi ha específiques", ha observat Hortes, per qui el més important és que la persona sigui capaç d'enfocar els seus objectius, no tant en referència a una organització o un lloc en concret sinó quant a les característiques de l'activitat que es vol desenvolupar. En aquest context, s'entén que la tendència sigui "treballar per projectes i no tant les carreres verticals tradicionals", ha ratificat Parés. És el projecte el que defineix al professional i no a l'inrevés. "S'ha acabat allò de vull treballar del meu. Això ja no existeix, l'important és tenir visió de projecte", ha ratificat Rafael Díaz.

Dins d'aquesta lògica, "la indefinició no és un problema". Nosaltres ja no busquem professionals "especialitzats", ha afirmat Maite Poyos, que ha posat com a exemple la recent contractació d'una titulada en Belles arts per a una feina de consultora de màrqueting. "El coneixement està disponible, l'important és saber com treballar-ho, utilitzar-ho i sistematitzar-ho", ha afegit. Per aquest motiu és important que la Universitat participi en debats d'aquest tipus, ja que cal que flexibilitzi les seves estructures per concedir més pes als assumptes competencials. "La universitat no hauria de limitar el contingut pràctic a les estades en empreses, sinó introduir-ho també en el seu funcionament intern", ha destacat Hortes.

L'empresa també ha de fer-se atractiva

Ara bé, si la dinàmica del món empresarial aboca a la transformació del model de treballador, aquest moviment també exigeix una adaptació recíproca per part de les organitzacions. Com ha assenyalat Rafael Díaz, la generació dels millennials ja no se sent atreta per sectors que abans eren molt cotitzats. "No volen incorporar-s'hi perquè els troben avorrits". De la mateixa manera que les carreres ja no són verticals en el si d'una mateixa organització, el compromís dels professionals de la generació millennial és "amb ells i amb la seva carrera". D'alguna manera, intueixen que "el que els permetrà créixer és la capacitat i la voluntat de seguir aprenent", ha exposat.

La repercussió dels canvis en el perfil del treballador també afecta els processos de selecció, dissenyats perquè aflorin totes aquelles competències que es busquen en el candidat. Així, com han descrit els ponents, avui el format d'entrevista de treball convencional s'ha substituït per un altre centrat en les competències. En ell, entren en joc les gamificacions o experiències en les quals se simula una situació límit.

L'Observatori d'Ocupació Job Lab CEU-Banc Santander neix amb l'objectiu de promoure una reflexió sobre les tendències, en termes d'ocupació, dels diferents sectors d'activitat. Les institucions promotores –La Fundació Universitària Sant Pablo CEU i Banc Santander- volen aportar valor a aquesta anàlisi des del convenciment de la importància de la relació entre Educació i món laboral.