🎓 Interdependències entre medi ambient i conflicte armat

El dret internacional encara està lluny de donar una resposta inequívoca a un fet incontrovertible: el mal mediambiental que es genera en els conflictes armats. Hi ha instruments i referències importants, com el Protocol I Addicional als Convenis de Ginebra, la convenció sobre la prohibició d'utilitzar tècniques de modificació ambiental amb finalitats militars o altres finalitats hostils o, fins i tot, el dret penal internacional, però la veritat és que falten categories uniformes que ajudin a aclarir la situació i a depurar responsabilitats.

Aquesta és una de les conclusions principals que s'extreuen de la ponència "Medi ambient i conflictes armats: una assignatura pendent", impartida per la cap de la Secció Jurídica Nord-est de l'Exèrcit de Terra, Ana María Sánchez Díaz. La seva intervenció ha estat en el marc del seminari sobre els Convenis de Ginebra que organitza anualment la Càtedra UNESCO en Pau, Solidaritat i Diàleg Intercultural (amb la col·laboració de la Càtedra d'Estudis Mundials Antoni de Montserrat).

Falta adequar la noció de conflicte a les característiques que tenen en l'actualitat, és necessari atendre al fet que la reconstrucció postconflicte vindrà en gran manera determinada pel grau de destrucció que s'hagi produït i es necessita una definició de què significa mediambiental i què es considera mal mediambiental, ha enumerat.

Qui contamina paga

Però, sobretot, cal abordar la qüestió des d'un punt de vista "holístic". En aquest sentit, aquesta jurista aposta per aplicar un principi ben senzill: "Qui contamina paga. Si es passés factura econòmica, es prendrien moltes més molèsties a adoptar mesures precautòries", ha assenyalat.

L'aclariment que demana Sánchez Díaz és fonamental a l'hora de determinar la legislació aplicable i de fixar categories en què subsumir els impactes que el conflicte armat sempre ha generat en el medi natural. I és que naturalesa i enfrontament bèl·lic sempre s'han interferit mútuament: des de la Gran Armada fins al General Hivern que va fer sucumbir a Napoleó, passant per la desforestació provocada a la Guerra del Vietnam.

Precisament, aquest ha estat l'altre dels missatges que ha deixat en la intervenció: la causa del medi ambient és també la de la seguretat i la defensa. Passa això, per exemple, amb el canvi climàtic: "El canvi climàtic no generarà directament un conflicte, però sí que accentuarà les condicions que l'originen". El canvi climàtic "agreuja tensions" i, fins i tot, pot generar-ne de noves. Seria el cas dels refugiats climàtics o dels eventuals conflictes per la titularitat de vies marítimes abans cobertes pel gel o l'accés a fonts d'energia fins ara inaccessibles.

La de Sánchez Díaz ha estat l'última ponència d'un seminari que ha comptat també amb la participació del magistrat de la Sala V del Tribunal Suprem, Fernando Pignatelli Meca ("El sistema d'eficàcia del dret internacional humanitari") i del tinent coronel del Cos Jurídic Militar Alejandro Olivares ("La violència sexual en els conflictes armats. Del Dret de Ginebra al Tribunal Penal Internacional").