🎓 Es busquen periodistes que sàpiguen molt d'una cosa

El futur del periodista no és saber una mica de tot sinó molt d'una mica. És a dir, una de les millors sortides que avui té a l'abast el periodista és “l'especialització”. Cada cop més, “la tendència serà cap a periodistes que saben molt d'una cosa”.

La reflexió no ve de qualsevol: pertany al periodista d'El Periódico i col·laborador de COPE, Emilio Pérez de Rozas. I no podia encaixar més oportunament en el motiu que el portava al Saló de Graus de la nostra universitat: la primera sessió de les V Jornades sobre Periodisme Especialitzat.

El periodisme tendeix a segmentar-se a parcel·les especialitzades. Tot i això, totes comparteixen unes constants. La necessitat d'afegir passió a un ofici tan exigent n'és una. “És una feina que ha de sortir de molt endins. Cal tenir clar que el teu èxit, la teva projecció, dependrà d’allò que aconsegueixis, no d’allò que et donin els altres”.

Una altra clau és la digitalització. No hi ha dubte que avui les grans capçaleres prioritzen el que és digital, encara que a costa que es produeixi “un menyspreu del paper”. Un fenomen que Pérez de Rozas veu amb escepticisme. “Per mi, tot el que és creïble és al paper”.

En un moment en què les redaccions es contrauen i en què la híper-especialització és la clau que obre portes, és també fonamental la humilitat. “Encara havent-te especialitzat, el més important que ha de fer un periodista és buscar els que més saben del tema”.

L'accés a les millors fonts continua marcant diferències. En aquest sentit, “el telèfon mòbil és l'instrument més bèstia que té un periodista, disposar de 1.780 contactes en un sol dispositiu”. Contactes que cal tractar bé: “part de la nostra feina és guanyar-se la gent, demostrar als experts que ets una persona fiable”.

No hi ha notícia sense titular

Fidelitat i respecte per la font, és un principi que porten marcat a foc els periodistes de tribunals com María Jamardo. Tenir cura de la font significa no comprometre-la, administrar la informació de manera que es perjudiqui a quest informador primari. "A vegades, és millor anar donant petites dosis d'informació que una gran bomba que cremi la font a la primera".

La trajectòria de Jamardo ha discorregut fonamentalment per mitjans digitals –al marge de col·laboracions a televisió i ràdio-. El que és digital té pros i contres. La immediatesa, la possibilitat de conèixer els interessos dels lectors i els recursos narratius són, des del punt de vista, alguns dels avantatges. El revers de la moneda és el risc de caure en una excessiva dependència del clic.

Fa unes setmanes, ha iniciat una nova etapa com a periodista de tribunals a El Debate Què ve a aportar aquest nou mitjà digital? La reivindicació de la veritat com a referència per al periodista i el tractament de certs temes que estaven silenciats per la pressió de la correcció política, afirma.

Un aspecte fonamental per al periodista és distingir on hi ha notícia. Jamardo ho té clar: “per ser notícia, la història ha de tenir un titular. Si no ets capaç de trobar-ho, potser és que no ho és”. Aquest és un dels grans ensenyaments que va rebre quan va començar a dedicar-se al periodisme.

Les V Jornades de Periodisme Especialitzat continuen d'acord amb el programa següent:

• Dilluns, 22 de novembre. 15.00 hores. Saló de Graus. 'Especialització editorial: professió i negoci'. Fernando Santos, director executiu d'Editorial MIC
• Dimarts, 23 de novembre. 15.00 hores. Saló de Graus. 'Les qualitats del tertulià televisiu'. Carme Barceló, periodista en la Cadena SER i 'El Quiosquet de Jugones'
• Dijous, 25 de novembre, 10 hores. Aula Magna. 'Youtuber, professió periodística? Martí Miras 'Spursito', youtuber