🎓 Perspectiva de la dona del conflicte armat

La perspectiva de la dona ha d'estar present en tots aquells fòrums en els quals es gestioni o reguli el conflicte armat o la resolució d'aquests. Aquesta ha estat una de les principals conclusions del cicle de conferències sobre Educació en Seguretat i Defensa que han celebrat el Ministeri de Defensa i la Càtedra UNESO en "Paz, Solidaritat i Diàleg Intercultural" de la nostra universitat.

L'analista de l'Institut Espanyol d'Estudis Estratègics, Blanca Palacián, ha estat especialment eloqüent sobre aquest tema. "La dona ha d'estar en els processos de negociació, si no estan, els temes que afecten la dona entra dins de les amnisties, del terreny de la impunitat". Igualment, la "perspectiva de gènere" ha d'estar present quan es planifica una acció o una missió en el terreny. De no ser així, es corre el risc de prendre mesures contraproduents. En aquest aspecte, "les Forces Armades Espanyoles són exemplars, tal com reconeixen les mateixes ONG", ha subratllat aquesta analista.

La Responsable del Projecte, de l'Àmbit de Cooperació Internacional, Drets Humans i Dret Internacional Humanitari de la Creu Roja a Catalunya, Alexandra Gabarró, s'ha referit a la situació de la dona en les emigracions no voluntàries. "Les dones i els nens afronten riscos específics com a persones desplaçades". En aquest sentit, ha al·ludit a "situacions de vulnerabilitat, agressió sexual, abús, dificultat d'accés a la salut sexual i reproductiva i a la relacionada amb la maternitat". I, finalment, en l'últim pas del camí, també han de fer front al desafiament de la "inclusió" en les societats d'acolliment.

En el context de la descripció de les dificultats que troba la dona en situació d'emigració forçosa, Gabarró, ha fet referència a la publicació del còmic documental Quan tanco els ulls, record, un projecte impulsat per Creu Roja amb la col·laboració de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament. Aquest relat, en el qual es narra l'atzarós viatge d'una dona de Síria des que fuig d'Alep fins que arriba a Barcelona, pretén ser una "eina per transmetre un missatge sobre les situacions de vulnerabilitat que sofreixen les dones en les rutes migratòries". El còmic és obra de Cristina Bueno i ha estat publicada per Norma Editorial.

El paper de los tribunals internacionals de justícia

Des del punt de vista de la jurisdicció penal, han estat molt importants els passos que ha donat la comunitat internacional en la persecució de delictes que atempten directament contra la dona, molt especialment els de naturalesa sexual. En aquest sentit, el catedràtic Dret Internacional Públic de la Universitat Pompeu Fabra, Santiago Ripoll, ha descrit el canvi d'enfocament des del qual s'aborden els delictes sexuals: "de ser considerats un deshonor per a l'home, per haver estat aquest incapaç de protegir a la seva família, a veure'ls com un atac a la dignitat de la dona".

Per la seva banda, el vocal togat del Tribunal Militar Territorial III, Alejandro Olivares, ha reflexionat sobre la rellevància de la creació dels tribunals internacionals de justícia per al càstig de delictes de violència sexual. "Més de la meitat de les sentències d'aquests tribunals ha estat per delictes de violència sexual. Si no existissin, la sensació d'impunitat seria molt major".

El que ha tingut lloc durant els dies 13 i 14 de novembre ha estat la segona part del cicle de conferències sobre Educació en Seguretat i Defensa. Aquest segon bloc s'ha dedicat monogràficament al paper de la dona en contextos de conflicte armat. A més dels ponents esmentats, han intervingut la directora de la Càtedra UNESCO, Carmen Parra ("Dona, Pau i Seguretat en el marc de Nacions Unides"); la directora de l'Observatori sobre la Construcció i Recreació de Significat d'Humans (OCRSH) de la Universitat de Barcelona, Mercedes Fernández Martorell ("Repressió i gènere"); el professor de Dret internacional i expert en programes de prevenció de la radicalització del jihadisme, Francisco Villacampa ("El rol de la dona en els grups terroristes"); i la doctora en Dret, investigadora en Medi ambient en conflictes armats, Ana Sánchez.

Ha clausurat el cicle la subdelegada del Govern a Barcelona, María Montserrat García Llovera.