🎓 Mirar la realitat amb perspectiva d'infància

Les vulneracions de drets que pateixen els xiquets, algunes tan greus com l'abús sexual, passen moltes vegades inadvertides perquè la societat no està conscienciada per a atendre els senyals que els mateixos menors emeten.

Fecha: dimecres, 09 de de novembre de 2022 a las 19:15h

Mirar la realitat amb perspectiva d'infància

Les vulneracions de drets que pateixen els xiquets, algunes tan greus com l'abús sexual, passen moltes vegades inadvertides perquè la societat no està conscienciada per a atendre els senyals que els mateixos menors emeten. "Els nens ens diuen moltes coses, però no del mateix en què ho fem nosaltres. Un nen no alçarà la mà per a dir que està sent víctima d'abús", ha observat la directora general de la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència, Ester Cabanes.

"O ens posem les ulleres i els auriculars de la infància o ens passarà desapercebut el que volen dir". Cal mirar la realitat des de la comprensió de la sensibilitat dels xiquets i les seves problemàtiques. En aquest sentit, Cabanes ha reclamat aplicar una "perspectiva d'infància, de la mateixa manera que hi ha una de gènere".

La directora de la DGAIA ha fet aquestes consideracions en el marc de la VIII Jornada sobre la Convenció dels Drets dels Xiquets, organitzada per la Càtedra UNESCO en Pau, Solidaritat i Diàleg Intercultural de la nostra universitat.

En la seva exposició, ha parlat directament de la realitat de l'abús, connectant-la amb la importància d'observar la realitat amb aquesta "perspectiva d'infància", cosa que rares vegades succeeix. "A vegades no entenem o no volem entendre que l'abús infantil és una cosa que passa". En aquest sentit, ha afegit la dada que un de cada cinc xiquets pateix vulneracions dels seus drets, especialment en el terreny sexual.

En el capítol de la prevenció i la detecció precoç, ha destacat la importància de "comptar ràpidament amb l'especialista". La ràpida intervenció de l'expert és clau perquè el trauma és una cosa que modela a la persona i la finestra d'oportunitat per a intervenir "no està oberta per sempre".

Així mateix, ha defensat la labor dels professionals que es dediquen a la protecció del menor. "Per què quan es tracta de protegir els xiquets tothom vol tindre veu i vot i es qüestionen les decisions que prenem els professionals", ha expressat Cabanes.

El maltractament és un problema de salut pública

Cabanes ha compartit taula amb la pediatra de l'Hospital Sant Joan de Déu, Marta Simó, i amb la psiquiatra del programa TEVI (testimoniatges de violència familiar) del CSMIJ de Cornellà, Mar Álvarez. Simó ha parlat del concepte d'experiència adversa en la infància (EAI) i del seu impacte en la salut física de la persona. "Demostren tindre un impacte negatiu en la salut". Tan és així que es pot dir que "hi ha anys de vida perduda pel maltractament a la infància". Des del punt de vista mèdic, "el maltractament infantil és un problema de salut pública".

Álvarez ha centrat la seva exposició en l'impacte que genera en el menor el fet d'haver sigut testimoni de violència intrafamiliar. Abordar aquesta realitat requereix, de nou, un enfocament especialitzat en infància. "Quasi un terç dels xiquets que viuen el maltractament a casa compleixen els criteris d'un TDAH, amb el que es corre el perill de posar l'accent només en el cervell i no fer un abordatge sistèmic del problema".

En sintonia amb Simón, que havia parlat de la crucial figura de l'AAA (adult always available), ha alertat del fenomen de la "pobresa relacional". Fa cinc segles, les famílies es componien de vint membres molt interconnectats. Hui, la mitjana és que les formen menys de quatre persones. Als Estats Units, se sap que el 26% de les persones viuen soles. Això és un factor important perquè "la convivència familiar feia de ressort que sostenia els vaivens personals".

Coordinació autonòmica i interprofessional

La jornada havia començat amb una conferència del president de la mesa per la Infància i l'Adolescència de Catalunya, Carlos Villagrasa, que ha reclamat major col·laboració entre comunitats autònomes i entre àmbits professionals en el camp de l'atenció a la infància. "Hem de treballar en equip i respectant-nos unes professions a unes altres". Des del punt de vista de l'Administració de Justícia, considera que "cal humanitzar la justícia, evitar la revictimització i pensar en la justícia més enllà dels jutjats".

Per vuité any, la Càtedra UNESCO ha organitzat aquesta jornada sobre els Drets dels Xiquets. En aquesta ocasió, s'ha posat el focus en el tema de la "Infància Vulnerable". A més de les persones ja esmentades, s'ha comptat amb la participació de Gloria García, membre de l'Associació de Famílies Acollidores de Barcelona; Marisa Vázquez, responsable congregacional Entorn Segur en la Congregació Puresa de María; Oscar Alcaide, investigador de CEINDO sobre temes d'acolliment; Nieves Heredia, tècnica educativa del projecte Siklavipen Savorença en el barri de la Mina (Fundació Pere Closas); i Efren Carbonell, exdirector i voluntari d'ASPASIM. També s'ha inclòs la presentació del Projecte Aida, de la Fundació Concepció Juvanteny.

Mirar la realitat amb perspectiva d'infància