馃帗 Pluralitat d'enfocaments i criteris sobre gestaci贸 per substituci贸

Durant els dies 13 i 14 de setembre, la Universitat ha organitzat i acollit l'I Congr茅s Internacional 'Dret i Societat. Gestaci贸 per substituci贸', promogut pel Departament de Dret i Ci猫ncies Pol铆tiques

Fecha: divendres, 14 de setembre de 2018 a las 15:45h

Pluralitat d'enfocaments i criteris sobre gestaci贸 per substituci贸

Durant els dies 13 i 14 de setembre, la Universitat ha organitzat i acollit l'I Congr茅s Internacional 'Dret i Societat', promogut pel Departament de Dret i Ci猫ncies Pol铆tiques. Com va indicar en la sessi贸 d'obertura el director del Congr茅s, el professor Adolfo Lucas, el prop貌sit 茅s crear un f貌rum de debat sobre q眉estions en qu猫 existeix una "tensi贸" entre les disposicions del Dret i les tend猫ncies de la societat. En aquest cas, el tema proposat ha estat el de la gestaci贸 per substituci贸.

El programa del Congr茅s estava pensat per tractar la q眉esti贸 des d'un enfocament multidisciplinari i amb la intenci贸 d'incorporar la pluralitat de punts de vista que aquest assumpte suscita. Confrontaci贸 d'idees que ja ha quedat palesa en la primera de les taules rodones, en les quals els ponents van expressar la seva discrep脿ncia sobre la conveni猫ncia d'establir una regulaci贸 permissiva que possibiliti la pr脿ctica de la gestaci贸 subrogada a Espanya. La professora en Dret de la Universitat Pompeu Fabra, Esther Farn贸s, s'ha mostrat partid脿ria d'implantar aquesta regulaci贸, ja que, a parer seu, aportaria seguretat i control a una pr脿ctica que ja s'est脿 realitzant per altres conductes m茅s incerts i insegurs. El contrapunt ho ha posat la cap de l'脌rea de Dret Constitucional de la Universitat Internacional de Catalunya, Montserrat Nebrera, per a qui, cal tenir en compte que, en la majoria dels casos, la gestaci贸 per substituci贸 es fa per preu i amb infinitat d'interessos econ貌mics al voltant. Aquesta 茅s la realitat que es regularia i no una desinteressada i altruista, que 茅s marginal, segons ha expressat.

Incerteses sobre la filiaci贸

Despr茅s de la primera taula rodona, s'ha donat pas a un col路loqui en qu猫 s'ha debatut sobre la problem脿tica de la regulaci贸 internacional en l'脿mbit de la gestaci贸 per substituci贸 i en la primera de la tarda del dijous s'ha tractat l'assumpte des de la perspectiva dels drets del menor. Sobre aquest aspecte s'ha manifestat la portaveu de l'associaci贸 "Juristes pour l'Infance" i membre de l'Institut Fam铆lia i Rep煤blica, Aude Mircovik, que ha advertit de les incerteses que la gestaci贸 subrogada crea en la determinaci贸 de la filiaci贸. "La diversitat de possibles mares impedeix contestar d'una manera senzilla a la pregunta sobre qui 茅s la mare". No 茅s senzill determinar quins 茅s el criteri que s'empra per assignar la filiaci贸 at猫s que no 茅s un铆voc. Aix铆, "mentre l'home comitent reclama la seva paternitat per motius biol貌gics, la mare ho fa per la intenci贸", ha comentat.

A m茅s, Mircovik aprecia que la gestaci贸 per substituci贸 t茅 l'efecte de desvirtuar la figura de l'adopci贸. "L'adopci贸 t茅 com a fi donar pares a un nen sense pares biol貌gics, all貌 que s'est脿 fent en la gestaci贸 subrogada 茅s provocar la situaci贸 de quedar-se sense pares per fer al nen adoptable. 脡s leg铆tim programar per contracte la desaparici贸 de la mare per fer que un fill sigui adoptable", s'ha q眉estionat.

Perspectiva feminista

La primera jornada del congr茅s s'ha tancat amb un debat sobre els aspectes civils, penals i administratius de la gestaci贸 per substituci贸. El divendres, 14 de setembre, s'han repr猫s les pon猫ncies. En aquest cas, s'ha observat la problem脿tica des de l'貌ptica dels aspectes psicol貌gics, biol貌gics i socials i des de les seves implicacions 猫tiques i antropol貌giques.

La clausura ha estat a c脿rrec de l'acreditada catedr脿tica de Dret de la Universitat de Barcelona, Francisca P茅rez Madrid. La ponent ha descrit el divers criteri que els diferents corrents del feminisme tenen sobre la gestaci贸 per substituci贸. Distingeix la ponent entre el feminisme liberal i el radical, que des dels principis cl脿ssics de la lluita contra el patriarcat, "sost茅 que la subrogaci贸 implica una forma de tr脿fic hum脿 que danya la dignitat de les gestants, a m茅s de ser una pr脿ctica que explota a les m茅s pobres en benefici de les m茅s riques".

En efecte, el feminisme radical observa una inevitable "mercantilitzaci贸" en la subrogaci贸 de la maternitat, mentre que el vessant liberal interpreta aquesta possibilitat dins de l'autonomia i la llibertat contractual de l'individu. Des d'aquesta perspectiva, prediquen l'admissibilitat d'una gestaci贸 subrogada a canvi d'un preu. Enfront d'aquest raonament, P茅rez Madrid ha llan莽at el seg眉ent q眉estionament: "Si els esclaus rebessin un pagament just, ja no seria un tipus d'explotaci贸?".

El Congr茅s 'Dret i Societat' ha incorporat la veu d'alguns dels majors experts, nacionals i internacionals, en temes de gestaci贸 subrogada. Entre uns altres, el catedr脿tic de Dret Civil en Aix-Marseille, Alain Seriaux; el membre de l'Associaci贸 de Constitucionalistes d'Espanya i de la James Madison Society (Princeton University), Fernando Sim贸n Yarza; la portaveu de l'associaci贸 "Juristes pour l'Infance" i membre de l'Institut Fam铆lia i Rep煤blica, Aude Mircovik; el president del Comit猫 Internacional dels Congressos Mundials pels Drets de la Inf脿ncia i l'Adolesc猫ncia, Carlos Villagrasa; la membre del Servei de Doctrina del Tribunal Constitucional, Silvia Romboli; i l'acreditada catedr脿tica de Dret de la Universitat de Barcelona, Francisca P茅rez Madrid.
 

Dret i societat