🎓 Pluralitat d'enfocaments i criteris sobre gestació per substitució

Durant els dies 13 i 14 de setembre, la Universitat ha organitzat i acollit l'I Congrés Internacional 'Dret i Societat. Gestació per substitució', promogut pel Departament de Dret i Ciències Polítiques

Fecha: divendres, 14 de de setembre de 2018 a las 14:45h

Pluralitat d'enfocaments i criteris sobre gestació per substitució

Durant els dies 13 i 14 de setembre, la Universitat ha organitzat i acollit l'I Congrés Internacional 'Dret i Societat', promogut pel Departament de Dret i Ciències Polítiques. Com va indicar en la sessió d'obertura el director del Congrés, el professor Adolfo Lucas, el propòsit és crear un fòrum de debat sobre qüestions en què existeix una "tensió" entre les disposicions del Dret i les tendències de la societat. En aquest cas, el tema proposat ha estat el de la gestació per substitució.

El programa del Congrés estava pensat per tractar la qüestió des d'un enfocament multidisciplinari i amb la intenció d'incorporar la pluralitat de punts de vista que aquest assumpte suscita. Confrontació d'idees que ja ha quedat palesa en la primera de les taules rodones, en les quals els ponents van expressar la seva discrepància sobre la conveniència d'establir una regulació permissiva que possibiliti la pràctica de la gestació subrogada a Espanya. La professora en Dret de la Universitat Pompeu Fabra, Esther Farnós, s'ha mostrat partidària d'implantar aquesta regulació, ja que, a parer seu, aportaria seguretat i control a una pràctica que ja s'està realitzant per altres conductes més incerts i insegurs. El contrapunt ho ha posat la cap de l'Àrea de Dret Constitucional de la Universitat Internacional de Catalunya, Montserrat Nebrera, per a qui, cal tenir en compte que, en la majoria dels casos, la gestació per substitució es fa per preu i amb infinitat d'interessos econòmics al voltant. Aquesta és la realitat que es regularia i no una desinteressada i altruista, que és marginal, segons ha expressat.

Incerteses sobre la filiació

Després de la primera taula rodona, s'ha donat pas a un col·loqui en què s'ha debatut sobre la problemàtica de la regulació internacional en l'àmbit de la gestació per substitució i en la primera de la tarda del dijous s'ha tractat l'assumpte des de la perspectiva dels drets del menor. Sobre aquest aspecte s'ha manifestat la portaveu de l'associació "Juristes pour l'Infance" i membre de l'Institut Família i República, Aude Mircovik, que ha advertit de les incerteses que la gestació subrogada crea en la determinació de la filiació. "La diversitat de possibles mares impedeix contestar d'una manera senzilla a la pregunta sobre qui és la mare". No és senzill determinar quins és el criteri que s'empra per assignar la filiació atès que no és unívoc. Així, "mentre l'home comitent reclama la seva paternitat per motius biològics, la mare ho fa per la intenció", ha comentat.

A més, Mircovik aprecia que la gestació per substitució té l'efecte de desvirtuar la figura de l'adopció. "L'adopció té com a fi donar pares a un nen sense pares biològics, allò que s'està fent en la gestació subrogada és provocar la situació de quedar-se sense pares per fer al nen adoptable. És legítim programar per contracte la desaparició de la mare per fer que un fill sigui adoptable", s'ha qüestionat.

Perspectiva feminista

La primera jornada del congrés s'ha tancat amb un debat sobre els aspectes civils, penals i administratius de la gestació per substitució. El divendres, 14 de setembre, s'han reprès les ponències. En aquest cas, s'ha observat la problemàtica des de l'òptica dels aspectes psicològics, biològics i socials i des de les seves implicacions ètiques i antropològiques.

La clausura ha estat a càrrec de l'acreditada catedràtica de Dret de la Universitat de Barcelona, Francisca Pérez Madrid. La ponent ha descrit el divers criteri que els diferents corrents del feminisme tenen sobre la gestació per substitució. Distingeix la ponent entre el feminisme liberal i el radical, que des dels principis clàssics de la lluita contra el patriarcat, "sosté que la subrogació implica una forma de tràfic humà que danya la dignitat de les gestants, a més de ser una pràctica que explota a les més pobres en benefici de les més riques".

En efecte, el feminisme radical observa una inevitable "mercantilització" en la subrogació de la maternitat, mentre que el vessant liberal interpreta aquesta possibilitat dins de l'autonomia i la llibertat contractual de l'individu. Des d'aquesta perspectiva, prediquen l'admissibilitat d'una gestació subrogada a canvi d'un preu. Enfront d'aquest raonament, Pérez Madrid ha llançat el següent qüestionament: "Si els esclaus rebessin un pagament just, ja no seria un tipus d'explotació?".

El Congrés 'Dret i Societat' ha incorporat la veu d'alguns dels majors experts, nacionals i internacionals, en temes de gestació subrogada. Entre uns altres, el catedràtic de Dret Civil en Aix-Marseille, Alain Seriaux; el membre de l'Associació de Constitucionalistes d'Espanya i de la James Madison Society (Princeton University), Fernando Simón Yarza; la portaveu de l'associació "Juristes pour l'Infance" i membre de l'Institut Família i República, Aude Mircovik; el president del Comitè Internacional dels Congressos Mundials pels Drets de la Infància i l'Adolescència, Carlos Villagrasa; la membre del Servei de Doctrina del Tribunal Constitucional, Silvia Romboli; i l'acreditada catedràtica de Dret de la Universitat de Barcelona, Francisca Pérez Madrid.
 

Pluralitat d'enfocaments i criteris sobre gestació per substitució