馃帗 Pobresa que li treu al nen el seu dret al futur

La pobresa no nom茅s implica una privaci贸 material en el present sin贸 el minvament d'un futur que podria haver estat i molt probablement no ser脿

Fecha: divendres, 07 de desembre de 2018 a las 20:45h

Pobresa que li treu al nen el seu dret al futur

Dins de tot nen hi ha una gran quantitat de potencialitats, possibilitats de desenvolupar la seva personalitat com a 茅sser hum脿. Tota persona 茅s una promesa de grans coses, per貌 no tots els entorns s贸n afavoridors d'aquest creixement. En aquest sentit, la pobresa no nom茅s implica una privaci贸 material en el present sin贸 el minvament d'un futur que podria haver estat i molt probablement no ser脿.

La pobresa es multiplica per dos en persones les fam铆lies de les quals no tenen formaci贸; quatre de cada deu menors amb problemes en la llar no acabar脿 l'ESO; la probabilitat de ser pobre es duplica en nens els pares dels quals estan en l'atur. Amb aquestes dades, que ha presentat el cap d'Acci贸 Social de C脿rites Diocesana de Barcelona, Eduard Sala, queda ben clar que la pobresa captura el present i hipoteca el futur.

Sala, que ha pronunciat la confer猫ncia inaugural de la jornada sobre Drets dels Nens que organitzava la C脿tedra UNESCO en Paz, Solidaritat i Di脿leg Intercultural (amb la participaci贸 de les 脿rees de Psicologia, Educaci贸 i Dret) ha descrit la situaci贸 d'"aclaparament i estr猫s que genera la pobresa". Quan una persona est脿 en aquestes dificultats, "t茅 tanta obsessi贸 per l'immediat que no fa plans de futur, el seu cervell no li deixa pensar en res m茅s". S'ent茅n, per tant, que, en aquest context, el nen trobi dificultats per treure el millor de si.

La llar i l鈥檈scola

Una idea en la qual s'ha aprofundit en la taula rodona seg眉ent. L'experta en intel路lig猫ncia emocional, Laia Mestres, ha posat 猫mfasi en el paper del sistema educatiu en aquesta equaci贸. "El paper de l'educaci贸 茅s crear un espai on aquests nens que no tenen els est铆muls necessaris a casa els tinguin". Aix铆 mateix, tamb茅 cal ajudar al fet que el menor "no s'identifiqui amb les seves circumst脿ncies", de manera que no s'estigmatitzi a si mateix.

La psicoterapeuta Marta Albert ha descrit els beneficis de cr茅ixer en un context familiar en el qual es generin vincles segurs i, en aquest mateix sentit, ha alertat de la relaci贸 entre "vincle insegur i trastorns de la personalitat". Aix铆, ha reivindicat un "dret al vincle positiu. El fet de no haver pogut desenvolupar un bon vincle ja 茅s una forma de maltractament". Tamb茅 ha subratllat la necessitat de generar sentiment de pertinen莽a. "Per a tothom 茅s important saber que es pertany a algun lloc".

Si s'hi ha parlat de la import脿ncia de l'entorn 茅s perqu猫, efectivament, no tots s贸n iguals. A la mateixa ciutat de Barcelona es registren difer猫ncies de fins a vuit anys en l'esperan莽a de vida segons en quin barri es resideixi. Com ha denunciat el president de Trinijove, Ignasi Parody, "hi ha barris en els quals coincideixen un conjunt de factors perqu猫 s'agreugin les condicions d'exclusi贸 social". Un element crucial, des del seu punt de vista, 茅s que els equips educatius tinguin continu茂tat als barris m茅s desfavorits. "Han de poder intervenir en el llarg termini".

La jornada s'ha completat amb un segon col路loqui en el qual han participat la jurista de la Direcci贸 general d'Atenci贸 a la Inf脿ncia i l'Adolesc猫ncia, Merc猫 Pagonabarraga, i el director de Relacions Ciutadanes de Casal dels Infants, Enric Canet.

 

Nens i pobresa