Fecha: divendres, 05 de octubre de 2018 a las 11:30h

El Projecte Benín expandeix la seva acció solidària i educativa

El Projecte Benín s'expandeix. Creix perquè, promoció rere promoció d'estudiants dels graus d'Educació, més gent s'hi afegeix. I s'estén sobre el mapa d'Àfrica, ja que començarà a cooperar amb dues escoles de les missions caputxines Burkina Faso i Togo, a més de les dues de Benín amb les quals ja es treballava.

Ahir es va posar la primera pedra per incorporar més estudiants al projecte. Es va celebrar una jornada informativa en la qual es van explicar les claus d'aquesta acció, que, com va subratllar la professora Yolanda Albarrán, combina aspectes de pràctica educativa amb un vessant solidari. Ella i la seva companya de claustre, Montserrat Fontanals, fa dos anys van ser el germen d'aquesta iniciativa, que tracta de connectar el potencial creatiu i educatiu dels professors i alumnes de l'àrea d'Educació de la nostra universitat amb les necessitats específiques d'escoles africanes.

L'indubtable valor educatiu del Projecte Benín prové, en primer lloc, de constituir, en si mateix, una experiència vital formativa. Forma part d'allò que pot considerar-se educació amb majúscules, i no només mera instrucció. Així ho va explicar Albarrán: "no serem mestres si no vivim el que tractem d'inculcar, ningú pot donar el que no té".

En el terreny de la formació del futur mestre, el Projecte Benín obre un ampli ventall de possibilitats. Per als estudiants, constitueix l'ocasió de concebre i realitzar materials i recursos didàctics adaptats a les necessitats específiques dels estudiants i professors de les escoles africanes amb què es col·labora. Això suposa una experiència de coneixement aplicat que justifica que el Projecte Benín s'hagi incardinat com a part d'algunes assignatures de didàctica i d'ús de les TIC.

Uns TFG gestats a Benín

En aquest sentit, Albarrán destaco el fet que la Universitat reconegués el caràcter de projecte d'innovació docent d'aquesta iniciativa, que també obre als professors camps de recerca educativa. Dins d'aquesta faceta innovadora en el pedagògic, és ressenyable que el Projecte Benín permet la realització de pràctiques voluntàries (s'està tramitant la possibilitat que es pugui servir també pel Prácticum), que, a més, constitueixen la base de treballs finals de grau.

Va ser el cas, durant el curs passat de Laura Sánchez, Sandra Martínez i Cristina Strohberg. Les dues primeres van participar en la Jornada per donar testimoniatge de la seva estada, tant des del plànol vital com en l'acadèmic. Respecte a aquest últim, cal destacar, que les tres van fonamentar les seves TFG en el viscut a Benín (Escola Mater Salvatoris de Kalalé).

Laura Sánchez, va realitzar un treball sobre lectoescriptura amb una persona sordmuda, atès que la seva especialitat és l'educació especial. La didàctica de la música és el camp de Sandra Martínez, que va haver d'afrontar el repte de planificar i implantar classes de música en un país que, malgrat ser molt musical en la seva cultura, no té a les escoles docència d'aquest tipus. Per la seva banda, Cristina Strohberg va posar el focus a observar els jocs típics de Benín des de l'òptica de la importància del joc a l'educació.

No obstant això, l'impacte més gran va provenir de la convivència amb les monges que dirigeixen l'escola i les alumnes. Uns mesos de solidaritat i, sobretot, de resiliència i enriquiment personal. "Quan un va a Benín, ho fa amb la mentalitat d'ajudar, però, quan fa dues setmanes que hi ets, aquesta expectativa s'afluixa perquè t'adones que ets tu la que reps", va comentar Albarrán. La recompensa, en termes d'enriquiment personal, és tan gran que val la pena superar pors i prejudicis. "No cal tenir por ni veure tan alts els obstacles per anar, la qual cosa et portes de Benín és molt", va comentar Laura Sánchez.

 

Projecte Benin