🎓 Radiografia de la mobilització gihadista global

Així es pot veure en la cèl·lula responsable dels atemptats del 17-A. Aquesta respon al model arquetípic del cicle de mobilització gihadista que s'ha produït a Europa Occidental durant la tercera fase del gihadisme global: un grup majoritàriament format individus de segona generació (fills d'immigrants ja nascuts o criats al país d'acolliment).

Fecha: dijous, 12 de novembre de 2020 a las 14:15h

Radiografia de la mobilització gihadista global

En aquestes setmanes, amb motiu del judici pels atemptats del 17-A i els atacs succeïts a França i Àustria, el focus torna a posar-se en el desafiament del terrorisme gihadista global, que actualment es troba en una fase de gran capacitat de mobilització en països de l'Europa occidental.

Així es pot veure en la cèl·lula responsable dels atemptats del 17-A. Respon al model arquetípic del cicle de mobilització gihadista que s'ha produït a l'Europa occidental durant la tercera fase del gihadisme global: un grup majoritàriament format per individus de segona generació (fills d'immigrants ja nascuts o criats al país d'acollida). "Tots menys un ho són", observa el director del Programa sobre Radicalització Violenta i Terrorisme Global del Reial Institut Elcano, Fernando Reinares. El contrast amb la xarxa de l'11-M, "en què tots, menys un, eren immigrants de primera generació", expressa una de les característiques pròpies dels processos de radicalització i reclutament, en el cas d'Espanya, en la tercera fase del desenvolupament del gihadisme global.

Reinares, que ha intervingut en un taller sobre terrorisme global organitzat per la Càtedra UNESCO en Pau, Solidaritat i Diàleg Intercultural, ha destacat la magnitud del recent cicle de mobilització gihadista a escala global. El punt d'inflexió va ser la guerra a Síria, que va suscitar "la mobilització més gran que el moviment gihadista hagi conegut en el món; Europa occidental en patirà les conseqüències".

Una de les manifestacions més evidents de l'èxit de l'estratègia de captació del salafisme gihadista és en el fenomen dels combatents terroristes estrangers. Les prop de 6.000 persones residents a l'Europa occidental que es van desplaçar a sòl sirià per combatre a les files d'Estat Islàmic o de la branca d'Al-Qaeda en aquesta zona són un bon termòmetre dels nivells alts de radicalització. Atès aquest fenomen, "no ens hem d'estranyar" de l'atemptat recentment perpetrat a Àustria, que és el "segon país productor de combatents terroristes estrangers per cada milió d'habitants".

Precisament, per entendre quins països són més propicis a la proliferació d'aquesta mena de combatents, cal recórrer al concepte sociològic de 'segona generació'. Els productors més grans de combatents terroristes estrangers "no són necessàriament els països amb més població musulmana, sinó aquells en els quals la proporció de persones de segona generació és més elevada". Parlem dels fills de persones que en el seu moment van emigrar, fonamentalment per motius econòmics, i es van establir definitivament al país de destinació, on ja va néixer i va créixer la seva descendència: "Són particularment vulnerables a la radicalització, ja que són joves que no se senten membres de la cultura dels seus pares ni tampoc de la cultura del país on viuen".

Espanya n'és un exemple, ja que la segona generació, malgrat ser només el 25 % de la població musulmana, representa el 60 % dels gihadistes condemnats o morts al nostre país entre 2012 i 2018, ha raonat Reinares.

Respecte als determinants de radicalització, el ponent n'ha assenyalat dos: el fet d'haver estat exposat a la ideologia d'un agent de radicalització, circumstància que es dona en nou de cada deu casos, i la presència d'un veí, un amic o un familiar ja radicalitzat, que es produeix en set de cada deu casos.

Dones radicalitzades

Per la seva banda, la investigadora principal del Programa sobre Radicalització Violenta i Terrorisme Global del Reial Institut Elcano, Carola García-Calvo, ha tractat la qüestió del radicalisme gihadista des d'una òptica de gènere. Una perspectiva que convé atendre, atès que les dones europees i espanyoles s'han incorporat a la gihad global coincidint amb l'última onada de mobilització gihadista vinculada al conflicte a Síria/Iraq i l'establiment del califat per part de l'autodenominat Estat Islàmic el 2014.

El component de territorialitat i el desig de consolidar i expandir el califat expliquen la incorporació de la dona a aquest moviment. Se la considera una peça clau per a la "colonització del territori". Però el seu paper no queda aquí, també exerceixen una funció decisiva en la captació d'altres dones per a la causa i en l'educació de la següent generació de gihadistes.

Ara bé, atès el nombre creixent de dones, "no és descartable que en el futur les vegem cometre actes de violència terrorista", sobretot si es té en compte "la capacitat que tenen aquestes organitzacions de sorprendre", ha comentat García-Calvo.

La sessió, que estava dirigida a estudiants de Dret Internacional Públic de la UAO CEU, encara que també hi han assistit telemàticament estudiants de les altres universitats del grup CEU, s'ha completat amb la intervenció de Moussa Bourebka, investigador del Barcelona Center for International Affairs. En la seva ponència ("El rol de l'educació en la prevenció de l'extremisme violent") ha tingut temps de referir-se al professor francès que van assassinar "per fer bé la seva feina" i d'assegurar que "no serà l'últim atemptat que colpegi una escola".
 

Radiografia de la mobilització gihadista global