🎓 Records de l’èxit més gran de la nostra història recent

El que va ser ministre de Presidència i d'Educació durant els governs d'Adolfo Suárez i actual president de l'Institut CEU d'Estudis de la Democràcia, José Manuel Otero Novas, i l'advocat i ponent de la Constitució, Miquel Roca, han tornat a coincidir a Barcelona. La nostra universitat ha estat el lloc de retrobament, organitzat, en col·laboració amb el Club Tocqueville, amb motiu de la presentació del llibre 'Tàcit. Precursors i actors de la Transició' (CEU Edicions).

En gran manera, el seu discurs ha estat una reivindicació de la Transició. "L'èxit polític més gran de l'Espanya moderna i contemporània", segons ha expressat Roca. I, entre els assoliments, un fonamental va ser propiciar la reconciliació, "aconseguir que els fills i els nets de persones que havien fet la guerra en diferents bàndols es feren una abraçada". Això, ha advertit Otero Novas, "és una cosa amb la qual avui es vol acabar des del poder polític". Paradoxalment, ha afegit, "els més entusiastes defensors de la reconciliació eren els predecessors d'aquests que avui volen acabar-hi".

Roca s'ha rebel·lat contra les visions que tracten d'aombrar l'obra de la transició a la democràcia. "Als més joves els preguntaria: per què renunciem a reconèixer que va ser una cosa fantàstica". Això no significa atrinxerar-se en l'immobilisme, perquè "afortunadament, estem sempre en trànsit. De fet, o hi ha transició o hi ha mastegots", ha afirmat gràficament.

La seva defensa del procés que va conduir a la implantació d'un sistema democràtic s'estén també a la seva principal obra jurídica: la Constitució. "No hi ha cap problema a l'Espanya actual que tingui el seu origen en el text constitucional". I ha afegit: "em pronunciaré sobre una reforma de la Constitució quan els que la volen, a més de demanar-la, em diguin què volen reformar".

La figura del rei emèrit, Joan Carles I, també ha sigut objecte d'elogi per part de tots dos. Otero Noves ha parlat del "suport decisiu" que van rebre per part de Joan Carles de Borbó. "Va ser una persona que, des del començament, va tenir clara la idea que havia de renunciar als poders que havia heretat de Franco".

El grup Tàcit

L'obra que avui els reunia a Barcelona es tracta de l'antologia dels articles publicats en premsa pel grup Tàcit entre els anys 1973 i 1976. Uns textos en els quals s'avançaven criteris que servirien de línies rectores per efectuar el canvi cap a un sistema democràtic.

Quin era el propòsit que guiava a aquestes persones, reunides entorn de l'Associació Catòlica de Propagandistes? Evitar que després de la descomposició del règim de Franco hi hagués un buit d'idees i de persones que deixés el terreny obert a "aventurers". Durant aquells anys finals del franquisme, "vam anar construint i, quan va arribar el moment, teníem ja un bagatge d'idees i un conjunt de persones en què poder confiar", ha explicat Otero Novas. No en va, "deu membres del grup Tàcit vam ser ministres amb Suárez i els dos primers presidents de les Corts també eren del grup".

"Els tàcits van fer una aposta perquè el futur del país s'assentés sobre les bases dels principis democràtics. Van obrir la via del diàleg i de l'entesa amb les forces de l'oposició clandestina", ha assegurat Roca.

Durant el col·loqui, també han intervingut el rector, Rafael Rodríguez-Ponga, el director de l'Institut CEU d'Estudis de la Democràcia, Pablo González-Pola, i el catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona i president del Club Tocqueville, Josep Maria Castellà.