🎓 Reformes tributàries en perspectiva europea

La Càtedra Jean Monnet sobre Integració Fiscal a la UE ha celebrat un debat, en el qual, arran d'una possible harmonització fiscal europea, s'han analitzat els punts clau d'una eventual reforma del sistema impositiu del nostre país. Hi han participat el president del Consell General d'Economistes d'Espanya, Valentín Pich, i el secretari general adjunt i director del Departament d'Economia de Foment del Treball, Salvador Guillermo.

Quan un economista com Pich analitza els impostos, acostuma a incidir en el seu impacte en el funcionament global de l'economia. Per aquesta raó, ha advertit que el nostre país té "un problema amb l'impost al treball". A parer seu, "les cotitzacions a la Seguretat Social impliquen un gravamen sobre la creació de llocs de treball, cosa que suposa un handicap en un país amb unes taxes de desocupació tan elevades". No obstant això, reconeix la complexitat d'introduir canvis en la matèria, ja que això requeriria encaixar-los en una reforma del sistema tributari en el seu conjunt.

Per ell, el moment d'haver esmenat aquesta situació va ser amb la implantació de l'IVA a Espanya. "Es va estar molt a prop", però finalment l'oportunitat no va arribar a materialitzar-se.

Respecte a l'impost de societats, Pich ha destacat que la recaptació en relació amb el PIB se situa al nostre país lleugerament per sobre d'Alemanya. També ha volgut remarcar la diferència entre pressió i esforç fiscal i la idea que "qui tributa no són els PIB, sinó les bases imposables de les persones".

Sobre la reforma tributària, ha afirmat que "la possibilitat d'actuar és molt difícil". Segons ha descrit, queda poc marge per a les novetats en les grans figures impositives. Sí que hi hauria un camí per recórrer en el camp de la imposició mediambiental. Segons ha expressat, el tema mediambiental ha d'enfocar-se també com un "factor de competitivitat" i amb l'ànim d'"afavorir determinada indústria". Ara bé, "el que no pot passar és posar impostos sobre impostos". En aquest sentit, ha reclamat claredat: "Un impost mediambiental hauria de ser potent. La gent hauria de saber que, si fa determinades coses, ho pagarà, però no que l'impost aparegui en un rebut barrejat amb altres coses".

Impossible harmonitzar la imposició directa

En un debat convocat per parlar sobre integració fiscal europea, Salvador Guillermo ha posat de manifest les dificultats que hi ha per harmonitzar la tributació directa: "És impossible un procés d'harmonització en imposició directa". Això és així perquè als països europeus "gairebé ja no els queda sobirania en política econòmica" i és improbable que accedeixin a cedir competències sobre els impostos directes.

Guillermo ha fet aquestes valoracions l'endemà d'haver-se publicat la Comunicació de la Comissió al Parlament i el Consell sobre la fiscalitat de les empreses del segle XXI. Com s'ha dit, les poques novetats que són esperables se centraran en l'elusió de bases imposables i també en aspectes com "la informació entre estats, la transparència de les empreses, la localització de les digitals i la valoració i ubicació dels intangibles", ha enumerat.

També ha dedicat una valoració sobre la imposició mediambiental, per lamentar que moltes figures que porten aquest apel·latiu realment no tenen una connexió material amb la finalitat mediambiental. N'ha posat com a exemple el cànon de l'aigua de Catalunya, en què, "facis el que facis, pagues, com a mínim, com si haguessis consumit dotze metres cúbics". És a dir, no és un impost dissenyat per desincentivar el consum sinó amb un fi recaptatori: "A vegades, es busca un tint mediambiental, quan el que realment hi ha darrere de l'impost és una màquina registradora".

El debat l'ha moderat el director de la Càtedra Jean Monnet sobre Integració Fiscal a la UE, Juan Corona.