🎓 Regeneració i fonaments de la Democràcia

La Universitat ha acollit el simposi 'Regeneració Social i Canvi Polític', organitzat pel Departament de Dret i Ciències Polítiques en col·laboració amb la Fundació Universitaria San Pablo CEU.

Fecha: divendres, 29 de de març de 2019 a las 13:15h

Regeneració i fonaments de la Democràcia

La Universitat ha acollit el simposi 'Regeneració Social i Canvi Polític', organitzat pel Departament de Dret i Ciències Polítiques en col·laboració amb la Fundació Universitaria San Pablo CEU. En un moment d'emergència de corrents socials i polítiques que qüestionen la vigència de les institucions i l'ordre constitucional, es tractava de fer una reflexió sobre la naturalesa d'aquest fenomen.

El simposi incloïa dues taules rodones. En la matinal, el president de Societat Civil Catalana, José Ramón Bosch, va parlar de la fractura que hi ha a Catalunya entre la part catalanoparlant i la castellanoparlant, i de la necessitat de generar un relat atractiu dirigit als primers. "Mentre no tinguem un relat constructiu dirigit als catalanoparlants, no tindrem molt futur".

Les intervencions de la catedràtica de Dret Constitucional de la Universitat Autònoma de Barcelona i secretària general de la Reial Acadèmia Europea de Doctors, Teresa Freixes, i del membre de la Junta Directiva del Club Tocqueville, Ricardo Calleja, han consistit en una apel·lació als fonaments prepolítics de la democràcia. "O darrere de l'estat constitucional hi ha vida, una comunitat política portadora d'un bé comú, o això no té futur", ha subratllat Calleja.

En el seu torn de paraula, Elisa de la Nuez, secretària general Hay Derecho, ha posat números a la percepció que hi ha una crisi de confiança en les institucions. Des de 2008, la sintonia dels espanyols amb les seves institucions, que era molt alta, s'ha situat en nivells inferiors als de països del nostre entorn. Un dels factors que motiva aquest desgast és, al seu judici, "la patrimonialització de les institucions".

La primera taula rodona invocava en el seu lema la figura de Cambó. Sobre aquest polític catalanista de principis del XX han reflexionat l'economista i empresari Ignasi Buqueras, autor de Cambó (2018). Ed. Almuzara, i el catedràtic d'Estructura Econòmica de la Universidad CEU San Pablo, Javier Morillas. Per a aquest últim, el fet que no fructifiqués la possibilitat que Cambó fos president del govern d'Espanya va representar "una oportunitat perduda".

L'economista, Fernando P. Méndez ha estat el presentador de la taula rodona. Prèviament, el simposi havia començat amb les intervencions del director del Departament de Dret i Ciències Polítiques, Pablo Nuevo, i del rector, Rafael Rodríguez-Ponga.

Populisme i democràcia

El col·loqui de la tarda portava per títol Populisme, nacionalisme i drets de la persona'. Hi han participat Diego Vigil de Quiñones, registrador de la Propietat i professor universitari; Íñigo de Bustos, advocat i membre del grup de regeneració 'Jovellanos'; Segismundo Álvarez, notari i editor i patró de la Fundació "Hay Derecho"; Rafael Arenas, catedràtic de Dret Internacional Privat de la UAB i membre de la Junta Directiva d'Impuls Ciutadà; Josep Miró i Ardèvol, president de E-Cristians; i Joan López Alegre, consultor de comunicació política i professor de la Universitat.

Per a López Alegre, "populisme i nacionalisme són aliats naturals i, al mateix temps, són l'antònim de la democràcia". Aquest consultor de comunicació aprecia que en el cas de Catalunya es dóna una paradoxa: "estem davant un populisme que s'oposa a si mateix". I és que el populisme, en termes generals, es caracteritza per ser un moviment contra les elits, però en el cas de Catalunya ha estat promogut per aquestes. "No hi ha una impugnació del sistema, el que es pretén és apropiar-se d'una part de l'Estat per a ells continuar sent el mateix", ha observat.

Respecte a la qüestió catalana, un dels problemes que han esmentat els ponents és la falta de reconeixement del marc legal, que és el fonament dels drets de tots. En aquest sentit, Arenas ha advertit del perill que, "en una societat sense consensos, hi hagi gent que pensi que no és necessari complir la llei". El perill que s'estigui traçant una societat de ciutadans de diferent nivell en el gaudi dels drets ha estat tractat àmpliament en el debat.

En un moment del col·loqui, Miró i Ardèvol ha enfocat el seu discurs a descriure la necessitat que hi hagi un relat comú que articuli la societat. Actualment "Espanya no té un projecte comú recognoscible per a la gent. En va tenir durant la Transició i en l'entrada a la UE, però des de llavors no s'ha convocat a la gent a res que il·lusioni i que, conseqüentment, els mogui a fer els consegüents esforços per a aconseguir-ho".

 

Regeneració i fonaments de la Democràcia