馃帗 Regeneraci贸 i fonaments de la Democr脿cia

La Universitat ha acollit el simposi 'Regeneraci贸 Social i Canvi Pol铆tic', organitzat pel Departament de Dret i Ci猫ncies Pol铆tiques en col路laboraci贸 amb la Fundaci贸 Universitaria San Pablo CEU.

Fecha: divendres, 29 de mar莽 de 2019 a las 14:15h

Regeneraci贸 i fonaments de la Democr脿cia

La Universitat ha acollit el simposi 'Regeneraci贸 Social i Canvi Pol铆tic', organitzat pel Departament de Dret i Ci猫ncies Pol铆tiques en col路laboraci贸 amb la Fundaci贸 Universitaria San Pablo CEU. En un moment d'emerg猫ncia de corrents socials i pol铆tiques que q眉estionen la vig猫ncia de les institucions i l'ordre constitucional, es tractava de fer una reflexi贸 sobre la naturalesa d'aquest fenomen.

El simposi inclo茂a dues taules rodones. En la matinal, el president de Societat Civil Catalana, Jos茅 Ram贸n Bosch, va parlar de la fractura que hi ha a Catalunya entre la part catalanoparlant i la castellanoparlant, i de la necessitat de generar un relat atractiu dirigit als primers. "Mentre no tinguem un relat constructiu dirigit als catalanoparlants, no tindrem molt futur".

Les intervencions de la catedr脿tica de Dret Constitucional de la Universitat Aut貌noma de Barcelona i secret脿ria general de la Reial Acad猫mia Europea de Doctors, Teresa Freixes, i del membre de la Junta Directiva del Club Tocqueville, Ricardo Calleja, han consistit en una apel路laci贸 als fonaments prepol铆tics de la democr脿cia. "O darrere de l'estat constitucional hi ha vida, una comunitat pol铆tica portadora d'un b茅 com煤, o aix貌 no t茅 futur", ha subratllat Calleja.

En el seu torn de paraula, Elisa de la Nuez, secret脿ria general Hay Derecho, ha posat n煤meros a la percepci贸 que hi ha una crisi de confian莽a en les institucions. Des de 2008, la sintonia dels espanyols amb les seves institucions, que era molt alta, s'ha situat en nivells inferiors als de pa茂sos del nostre entorn. Un dels factors que motiva aquest desgast 茅s, al seu judici, "la patrimonialitzaci贸 de les institucions".

La primera taula rodona invocava en el seu lema la figura de Camb贸. Sobre aquest pol铆tic catalanista de principis del XX han reflexionat l'economista i empresari Ignasi Buqueras, autor de Camb贸 (2018). Ed. Almuzara, i el catedr脿tic d'Estructura Econ貌mica de la Universidad CEU San Pablo, Javier Morillas. Per a aquest 煤ltim, el fet que no fructifiqu茅s la possibilitat que Camb贸 fos president del govern d'Espanya va representar "una oportunitat perduda".

L'economista, Fernando P. M茅ndez ha estat el presentador de la taula rodona. Pr猫viament, el simposi havia comen莽at amb les intervencions del director del Departament de Dret i Ci猫ncies Pol铆tiques, Pablo Nuevo, i del rector, Rafael Rodr铆guez-Ponga.

Populisme i democr脿cia

El col路loqui de la tarda portava per t铆tol Populisme, nacionalisme i drets de la persona'. Hi han participat Diego Vigil de Qui帽ones, registrador de la Propietat i professor universitari; 脥帽igo de Bustos, advocat i membre del grup de regeneraci贸 'Jovellanos'; Segismundo 脕lvarez, notari i editor i patr贸 de la Fundaci贸 "Hay Derecho"; Rafael Arenas, catedr脿tic de Dret Internacional Privat de la UAB i membre de la Junta Directiva d'Impuls Ciutad脿; Josep Mir贸 i Ard猫vol, president de E-Cristians; i Joan L贸pez Alegre, consultor de comunicaci贸 pol铆tica i professor de la Universitat.

Per a L贸pez Alegre, "populisme i nacionalisme s贸n aliats naturals i, al mateix temps, s贸n l'ant貌nim de la democr脿cia". Aquest consultor de comunicaci贸 aprecia que en el cas de Catalunya es d贸na una paradoxa: "estem davant un populisme que s'oposa a si mateix". I 茅s que el populisme, en termes generals, es caracteritza per ser un moviment contra les elits, per貌 en el cas de Catalunya ha estat promogut per aquestes. "No hi ha una impugnaci贸 del sistema, el que es pret茅n 茅s apropiar-se d'una part de l'Estat per a ells continuar sent el mateix", ha observat.

Respecte a la q眉esti贸 catalana, un dels problemes que han esmentat els ponents 茅s la falta de reconeixement del marc legal, que 茅s el fonament dels drets de tots. En aquest sentit, Arenas ha advertit del perill que, "en una societat sense consensos, hi hagi gent que pensi que no 茅s necessari complir la llei". El perill que s'estigui tra莽ant una societat de ciutadans de diferent nivell en el gaudi dels drets ha estat tractat 脿mpliament en el debat.

En un moment del col路loqui, Mir贸 i Ard猫vol ha enfocat el seu discurs a descriure la necessitat que hi hagi un relat com煤 que articuli la societat. Actualment "Espanya no t茅 un projecte com煤 recognoscible per a la gent. En va tenir durant la Transici贸 i en l'entrada a la UE, per貌 des de llavors no s'ha convocat a la gent a res que il路lusioni i que, conseq眉entment, els mogui a fer els conseg眉ents esfor莽os per a aconseguir-ho".

 

Regeneraci贸 i fonaments de la Democr脿cia