🎓 La línia que ens uneix amb la ‘Rerum Novarum’

De la mateixa manera que l'encíclica 'Rerum Novarum', de Lleó XIII, va tenir un impacte decisiu per afrontar els problemes derivats de la industrialització, el Papa Francesc es troba en situació d'exercir una influència anàloga sobre els grans reptes del nostre temps.

Fecha: dimarts, 18 de maig de 2021 a las 17:45h

La línia que ens uneix amb la ‘Rerum novarum’

De la mateixa manera que l'encíclica Rerum novarum, de Lleó XIII, va tenir un impacte decisiu per afrontar els problemes derivats de la industrialització, el papa Francesc es troba en situació d'exercir una influència anàloga sobre els grans reptes del nostre temps. Així ho considera el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Javier Vilanova, per a qui "en un món tan dividit, el lideratge social i espiritual del papa el situa en una posició ideal per dialogar amb tots els agents socials i polítics".

Mons. Vilanova creu que el Sant Pare té la capacitat de mostrar "tot el cabal del magisteri social de l'Església", fins i tot a aquells que, a priori, parteixin de posicions allunyades. En aquest sentit, s'ha mostrat convençut que molts dels canvis "legislatius, culturals i de comportament de les persones" que són necessaris dependran del "ressò que aquesta paraula tingui en els diferents agents i en cadascun de nosaltres".

Membre de la Comissió Episcopal per a la Pastoral Social, Mons. Vilanova ha fet aquestes consideracions durant la seva participació en la jornada de clausura del seminari sobre els 130 anys de l'encíclica Rerum novarum, celebrada a la nostra universitat i organitzada per l'Institut d'Humanitats Ángel Ayala de Barcelona.

En aquest context, ha destacat la "línia de continuïtat" des del text fundacional del magisteri social de l'Església (Rerum novarum) fins a les últimes encícliques del papa Francesc. Els principis són inamovibles: entre d'altres, ha citat atenció al bé comú, subsidiarietat en l'actuació dels poders, solidaritat entre les persones, dignitat inalienable de la persona, preocupació preferent pels més necessitats i llibertat religiosa. Principis que, quan van ser formulats per Lleó XIII, van representar una alternativa "a l'individualisme descarnat o al socialisme, que són dues formes de materialisme", ha subratllat.

Avui aquests mateixos principis cal aplicar-los a problemes contemporanis. En aquest sentit, ha esmentat alguns dels que es tracten a la Fratelli tutti: crisi financera i econòmica, crisi migratòria, crisi ambiental i climàtica, auge dels localismes i reaccions populistes.

Justícia i caritat

La intervenció del bisbe auxiliar de Barcelona ha estat la culminació d'una jornada en què han intervingut el professor d'Antropologia Filosòfica de la Universitat CEU Cardenal Herrera, Higinio Marín, i el titular de la Càtedra Ángel Herrera de Doctrina Social de l'Església de la Universitat CEU San Pablo, Elio Gallego. El debat ha estat moderat pel professor de la UAO Emili Boronat.

Marín ha reflexionat sobre la relació entre justícia i caritat. Són conceptes que no poden donar-se per separat, segons ha explicat, ja que sense el lliurament gratuït que caracteritza la caritat no pot parlar-se de veritable justícia: "On no hi ha una ciutadania disposada a l'excés, difícilment pot donar-se la consecució de la justícia". I és que la idea de justícia porta intrínseca l'aspiració a la perfecció. Per tant, "qui s'esforça a aconseguir la perfecció en tot el que fa preserva i garanteix la justícia". Per contra, la justícia sense gratuïtat "decau", ja que "no es pot satisfer una cosa menor si no aspirem a una cosa més gran".

Elio Gallego també ha tractat el tema de la caritat en subratllar que avui l'element que defineix una societat com a tancada o oberta és la seva obertura "a la gràcia i, per tant, a la caritat". El termòmetre per mesurar si vivim en una societat oberta el proporciona la vocació de servei: "Sabem que estem en una societat oberta quan el superior serveix a l'inferior, quan el que té més ajuda qui té menys o quan el fort socorre el feble". 
 

La línia que ens uneix amb la ‘Rerum novarum’