🎓 Respostes jurídiques a les filtracions sumarials

Les filtracions sumarials haurien de perseguir-se penalment i generar responsabilitat patrimonial de l'Estat. Aquesta és part de la proposta de María Jesús Pesqueira

Fecha: dimecres, 11 de de desembre de 2019 a las 12:45h

Respostes jurídiques a les filtracions sumarials

Les filtracions sumarials haurien de perseguir-se penalment i generar responsabilitat patrimonial de l'Estat. Aquesta és part de la proposta de la degana de la Facultat de Dret i Empresa de la Universitat, María Jesús Pesqueira, per frenar les vulneracions contínues del secret de la instrucció i, fins i tot, del secret de sumari que es publiquen als mitjans de comunicació.

I és que aquestes filtracions incideixen negativament sobre drets fonamentals lligats al procés com el dret a l'honor i la pròpia imatge o la presumpció d'innocència.

Per a Pesqueira, la presumpció d'innocència queda deteriorada perquè el subjecte investigat es veu sotmès a "una condemna prèvia per part dels mitjans de comunicació social". Segons assenyala Pesqueira, el que es produeix no és ja un judici paral·lel, "sinó un judici previ".

A més, adverteix que aquest soroll mediàtic pot afectar també la deliberació dels jutges i, per tant, la independència i imparcialitat judicials perquè "tenir coneixements jurídics extraordinaris no fa els jutges asèptics a les notícies periodístiques, perquè no en són immunes", destaca.

En la lliçó magistral "Llibertat d'informació i presumpció d'innocència: drets en conflicte?", impartida durant l'acte d'inauguració de curs acadèmic, la degana ha proposat quatre solucions per salvaguardar aquests drets.

En primer lloc, proposa una interpretació teleològica de l'art. 301 LECrim que permetria al jutge d'instrucció "acordar la prohibició de la publicació d'informació que, fins i tot havent estat lícitament obtinguda, perjudiqui tant les finalitats de la instrucció com el bon nom de l'investigat".

Així mateix, Pesqueira advoca per una "penalització" de la filtració sumarial perquè és necessari "establir una conseqüència jurídica per a qui reveli informació tan summament sensible". I la resposta hauria d'estar en seu penal, tal com succeeix en països com Itàlia, França o Alemanya.

Tipificades aquestes conductes com a delictives, en tercer lloc, proposa que els mitjans de comunicació que facin cròniques judicials adoptin "plans de prevenció de delictes", d'una manera anàloga al compliance penal que implanten les empreses.

Finalment, aquesta especialista en dret processal sosté que seria congruent atribuir a l'Estat una responsabilitat patrimonial per "funcionament anormal de l'Administració de Justícia". L'existència de filtracions sumarials legitimaria l'investigat per reclamar a l'Estat una indemnització patrimonial pels danys soferts a causa d'aquestes filtracions, esgrimeix Pesqueira.
 

Respostes jurídiques a les filtracions sumarials