🎓 El #salimosmásfuertes es diu metanoia 

Arran de la crisi sanitària, han sortit missatges de superació i de fer-se més forts com a individus i com a societat. Això s'ha demostrat a través d'etiquetes com #saldermosmásfuertes, que no han de considerar-se només com a propaganda; en el fons, hi ha un missatge connectat amb un fenomen humà conegut com a metanoia. 

La metanoia es refereix a “un canvi radical” en l'actitud d'un individu que es concreta en un trànsit ràpid del “narcisisme i l'egocentrisme cap a la resiliència davant la desgràcia i la capacitat de compromís”. La singularitat d'aquest moviment sobtat és que el “succés desencadenant” sol ser un esdeveniment desgraciat, explica el director del Departament d'Educació i Humanitats de la nostra universitat, Marcin Kazmierczak. 

La metanoia es pot veure en la trajectòria de persones com Teresa de Calcuta, Víctor Frankl o Karol Wojtyla. Tots tres van mostrar en vida que “la confrontació amb la desgràcia pròpia i aliena els va causar un gran dolor, però això no els va portar a l'odi, sinó, ben al contrari, es va convertir en un impuls fonamental”.

En la literatura 

En la literatura també es pot trobar inspiració davant esdeveniments adversos. En el relat, el lector es troba amb el que Kazmierczak diu “discurs de la metanoia”. Aquest és un esquema de les fases de la metanoia per les quals els autors fan passar els personatges literaris. 

En la línia de Kristjanson, Kazmierczak identifica quatre passos: la situació prèvia a la metanoia, el succés desencadenant —moment en què apareix un personatge complementari conegut com el “tutor de la metanoia”—, la presa de consciència i els fruits de la metanoia. En l'última fase és quan la transformació transcendeix del fur intern del personatge i es manifesta en una cosa "fàctica”, en un comportament radicalment diferent de l'anterior a la metanoia. 

Un dels exemples paradigmàtics d'aquest canvi radical, segons el professor de Literatura Marcin Kazmierczak, és la paràbola del fill pròdig. Grans clàssics de la literatura també s'estructuren d'acord amb l'esquema del discurs de la metanoia: La Ilíada, en què el succés desencadenant seria la commoció d'Aquil·les davant del dolor de Príam per la pèrdua d'Héctor; La vida es sueño, amb l'empresonament injust, o La mort d'Ivan Ílich, en el qual el moment clau és la malaltia terminal.  

També ho trobem en Els miserables i Crim i càstig, que comparteixen com a succés desencadenant la misèria i el crim involuntari; Quo vadis, en què és l'enteresa dels cristians davant la persecució la que remou la consciència de Marc Vinici; Algú va volar sobre el niu del cucut, en què és la reclusió en un psiquiàtric que empra mètodes aberrants; Sobre herois i tombes, en què el desencadenant és la solitud existencial enmig de la munió, o Un passeig per recordar, on l'esdeveniment clau és la leucèmia d'un dels personatges.

Rellegir des de la metanoia 

Dins del context dels patiments i la incertesa social i econòmica provocada per la pandèmia, el professor reflexiona sobre la conveniència de “dur a terme una lectura renovada d'aquests relats, escrits per alguns dels més grans autors del nostre cànon literari”.  

A través de la relectura de les obres, el lector connectarà amb el fet que “encara que la calamitat i la desgràcia, sens dubte, constitueixen un mal indiscutible com a fonts de dolor i sofriment, no obstant això, l'ésser humà sembla posseir el potencial de transformar la desgràcia en un impuls de canvi positiu, a vegades exponencial, i d'un admirable creixement personal”.  

Aquestes reflexions de Kazmierczak s'inclouen en un capítol d'un llibre que es publicarà pròximament i s'emmarca dins dels treballs del grup de recerca TRIVIUM (Família, Educació i Escola Inclusiva) de la nostra universitat (Pandemia y resiliencia: aportaciones académicas en tiempos de crisis. Ed. EUNSA). L'obra pretén abordar des d'una perspectiva humanística i multidisciplinària els desafiaments que planteja la crisi actual en plans molt diversos.